BEISBOL

Els Cubs, a un pas de trencar totes les malediccions

Els Cubs són a un sol pas de trencar la pitjor ratxa de l’esport nord-americà d’un equip sense guanyar un títol.
i Miquel Bernis
23/10/2016
3 min

BarcelonaEncara no han guanyat el títol, però quan Javier Báez va llançar la bola cap a Anthony Rizzo per completar una doble jugada i posar fi a la sèrie contra els Dodgers, alguna cosa en els Cubs va canviar per sempre. L’equip de Chicago ha aconseguit per primer cop en 71 anys l’accés a sèries finals de la Major League Baseball, les World Series, pas previ per aconseguir el primer títol en 107 anys. L’últim cop que els Cubs van guanyar el campionat Theodore Roosevelt era el president, Al Capone tenia 10 anys i a Chicago encara no hi havia semàfors. Joan Gamper va accedir a la presidència del Barça aquell mateix any, així que és com si el Barça no hagués guanyat cap Lliga des d’abans que Gamper fos president. No hi ha cap altre equip en l’esport professional americà que arrossegui tal sequera, però curiosament la segona més llarga és la dels altres finalistes, els Cleveland Indians, que fa 67 anys que no guanyen el títol. Els Sacramento Kings de la NBA (64), els Detroit Lions de la NFL (58) i els Atlanta Hawks (54) completen el top 5.

http://www.ara.cat/esports/aficionat-tragicament-famos-Chicago-amagat-steve-bartman-beisbol_0_1645035481.htmlEls Cubs han sigut sempre un equip simpàtic perseguit per tota mena de malastrugances. La més famosa és la que va començar l’última vegada que van arribar a les World Series, el 1945. La llegenda diu que quan al taverner Billy Sianis i a la seva cabra els van fer fora de l’estadi perquè l’animal feia molta pudor, Sianis va deixar anar un renec malastruc: “Els Cubs no guanyaran mai més!”

Anys després, el 1969, l’equip va entrar a l’últim mes de la fase regular embalat cap al títol, però en un partit clau contra els Mets un gat negre va entrar al terreny de joc, es va posar a donar voltes al voltant de l’estrella Ron Santo, i posteriorment es va quedar palplantat mirant a la banqueta dels Cubs. Després d’allò l’equip va perdre 17 dels següents 25 partits. El nom de Steve Bartman també està ben gravat en la història negra, ja que el 2003 les World Series eren a tocar però l’equip es va tornar a ensorrar i el detonant va ser la mà d’aquest espectador, que va desviar una pilota que volia agafar un defensor dels Cubs. La malastrugança ha arribat a afectar altres equips. El 1986 els Red Sox tenien el títol a tocar, fins que a Bill Buckner se li va escapar una bola rasa fàcil, en una jugada decisiva que va suposar la derrota de l’equip de Boston. Doncs bé, Buckner jugava amb un guant amb el logo dels Cubs, el seu anterior equip.

Tot i que no guanyen mai, la seva afició és de les més fidels. L’economista de Chicago Tobias Moskowitz va descobrir que el fet que l’equip perdés o guanyés afectava poc l’assistència a l’estadi. En general la relació era que una variació d’un 10% en el nombre de partits guanyats al llarg d’una temporada comportava igualment una variació d’un 10% en les entrades venudes, però a l’estadi dels Cubs la diferència era del 6%. Moskowitz va creuar aquestes dades amb les del preu de la cervesa a l’estadi, i va arribar a la conclusió que la variació de l’assistència era quatre cops més susceptible als canvis en el preu de la cervesa que als partits guanyats. Wrigley Field té la fama de ser un estadi en què la gent s’ho passa bé.

stats