Una estàtua per eternitzar una filosofia

BarcelonaJohan Cruyff alça el cap, sempre atent, i amb un braç dona ordres. L’holandès sempre volia tenir-ho tot controlat, sempre imposava respecte. Així el recordarà el barcelonisme. Així el va descriure ahir el seu fill Jordi. L’estàtua de l’exjugador i entrenador ja presideix l’entrada del Camp Nou, just al costat del memorial dedicat a Francesc Miró-Sans, el president que va promoure la construcció de l’estadi, i l’estàtua de l’hongarès Ladislau Kubala. L’escultura el recorda tal com era quan jugava als anys 70 i era capità. Un Cruyff etern, jove, però ja madur. Amb els cabells llargs, aquell pentinat que tants catalans van imitar. “És emocionant veure-la”, deia la seva dona, la Danny, acompanyada pels seus fills Jordi i Susila.

“Cruyff va néixer poc després de la Segona Guerra Mundial. El món ha evolucionat molt des de llavors. Ara podem veure els partits de l’Ajax i el Barça al telèfon. O vídeos de quan ell jugava als anys 60 i 70. Ara, algunes coses perduren. Una cosa mai passa de moda, l’estàtua, feta servir durant segles per eternitzar grans figures: reis, reines, déus, deesses, sants, santes..., però moltes no ho mereixien. Cruyff ho mereix. Va ser el rei, el déu i el sant de la religió més universal, el futbol. El seu nom fa somriure la gent arreu del planeta. Vagis on vagis, el futbol és la gran democràcia que uneix les persones. I tothom el recorda. Cruyff va ser alegria”, va explicar en la glossa de l’acte l’escriptor John Carlin. “El que m’agrada de l’escultura és que ja està manant, encara que el recordi com a jugador. Perquè el seu gran llegat va ser a la banqueta”, deia Albert Ferrer, un dels nombrosos deixebles que no es van voler perdre l’acte. “Esclar que s’ho mereixia. M’hauria agradat que fos aquí, hauríem rigut molt”, deia Carles Rexach, que va ser present a l’acte acompanyat d’Eusebio Sacristán.

L’escultura, de bronze, fa 3,5 metres, incloent-hi la base, pesa uns 1.500 quilos i l’ha creat en quatre mesos la directora del centre d’art Artihove, a Rotterdam, Corry Ammerlaan van Niekerk, una artista que ja ha fet les escultures de Frank Rijkaard i Rinus Michels a la seu de la Federació holandesa. “El meu pare diria: « En un momento dado, aquí estoy ». És un moment emocionant”, va bromejar el seu fill Jordi. “El seu lloc és aquí, a cent metres de la gespa del Camp Nou”, va afegir, agraït. “Cruyff va arribar al Barça, un club amb certa tendència victimista, depressiva..., i ell era tot el contrari. Transmetia confiança i va implantar l’estil que avui dia encara explica com és el Barça”, va dir Carlin, que va afegir: “El joc del Barça, l’estil de Cruyff, et fa somriure. Com diu Guardiola, darrere l’estil, Cruyff cuidava mil detalls”. L’acte va ser presidit per Josep Maria Bartomeu, acompanyat de bona part de la junta directiva i del director esportiu, Éric Abidal. “En perdre en Johan, es va perdre l’home que ens va fer recuperar l’autoestima, que ens va ensenyar que, treballant fort, es podia aconseguir tot. Quan va arribar al Barça de la mà d’Agustí Montal, el club lluitava per sortir d’un llarg camí de decepcions. Ell ho va canviar tot”, va dir Bartomeu, que va tenir un record per altres barcelonistes clau que van canviar la història del club tot i no tenir estàtua, com Pepe Samitier. També hi van ser el president de la Generalitat, Quim Torra, i el cònsol honorari dels Països Baixos a Barcelona, Dirk Kremer. “Aquesta estàtua ha de servir com a record permanent de Cruyff i del que representa. Cruyff és una part molt important de la nostra història, essència i sentiment. Ell hauria estat content amb el partit contra el Betis, en què van jugar tants jugadors de La Masia”. Una Masia on el nom de Cruyff també serà recordat.

Avui s’inaugura l’estadi Johan Cruyff

L’activitat es trasllada avui al nou estadi Johan Cruyff. La nova casa del filial, del femení i del juvenil A -quan jugui la Youth League- serà inaugurada amb un partit amistós entre el juvenil que entrena Víctor Valdés i el juvenil de l’Ajax (21 h, Esport 3). “La inauguració de l’estadi Johan Cruyff implica sentiments molts forts: és la casa on em vaig criar, el futbol que m’ho va donar tot, és la referència i el model que hem après des de petits. És el Johan, el 14, és el Jordi que estarà mirant”, va dir ahir Valdés, que també va recordar diferents persones clau en la seva formació. Dues hores abans del partit ja hi haurà moviment, amb activitats als voltants de l’estadi, que té capacitat per a 6.000 espectadors.

El mur de la Ciutat Esportiva, just davant de l’aparcament de l’estadi, és ara un gran mural. El grafiti, obra de l’estudi de disseny Axe Colours, fa més de 1.000 metres quadrats i està dividit en diferents blocs amb un clar protagonisme de Cruyff i algunes de les seves frases més cèlebres. Al primer tram, dedicat al planter, hi ha siluetes d’infants jugant a futbol, així com d’un grup de noies celebrant un gol. De fet, l’equip femení disposarà d’un vestidor propi al nou estadi. En aquest tram també hi apareixen Messi, Xavi i Iniesta, recordant quan van ocupar el podi de la Pilota d’Or el 2010. Entre altres moments icònics també hi ha el gol de Koeman a la final de Wembley.

La setmana s’ha encetat amb dos homenatges que Jordi Cruyff va definir com a “moments bonics que es convertiran en gestos duradors”. Actes que arriben després d’una victòria al Camp Nou en què diversos jugadors de la casa van brillar. Es pot presumir del llegat de Cruyff, però el màxim tresor és cuidar les idees revolucionàries d’un holandès que va arribar a Barcelona per fer del Barça un dels millors clubs del món. A partir d’ara, una estàtua seva és a només cent metres de la gespa del Camp Nou i el seu nom, tal com va explicar el seu fill Jordi, és on ell hauria volgut que fos: a l’estadi on es fa el pas definitiu abans d’arribar al primer equip del Barça.