Punt de resistència de l’Espanyol a Mestalla (0-0)

BarcelonaL’Espanyol ha suat de valent per resistir les ofensives d’un València que s’ha quedat amb la mel als llavis (0-0). Els blanc-i-blaus han esgarrapat un punt de Mestalla en un partit molt patit en què els locals ho han intentat fins al final però han topat amb l’esforç defensiu d’un Espanyol que ha prioritzat no encaixar a buscar la porteria rival.

L’empenta inicial del València ha tancat ben aviat l’Espanyol en una gàbia d’on li ha costat molt sortir. Els locals han detectat aviat quin era el punt feble blanc-i-blau, l’esquena d’un Rosales que ha tornat a patir de valent. Entre la profunditat de Gayà i Txérixev han portat de corcoll el lateral veneçolà i, de retruc, la resta de la defensa espanyolista, que s’ha hagut d’arremangar per treure aigua ben aviat. El València, immers en una ratxa de jocs i resultats positius, ha collat des d’un bon principi un Espanyol que ha resistit com ha pogut, més pendent d’evitar el primer que no pas d’obrir la llauna. Sense Dídac, amb molèsties, Rubi ha apostat per Javi López al carril esquerre, conscient que un escenari com Mestalla podia resultar massa atrevit per a un lateral més ofensiu i inexperimentat com Pedrosa.

El primer temps s’ha convertit en un monòleg del València, que ha impedit que l’Espanyol no creués la línia divisòria amb la pilota fins al minut 10. Rubi, des de la banda, no ho veia gens clar, i demanava més pausa als seus homes. Amb un mig del camp amb Roca, Darder, Granero i Melendo, tenir la pilota no hauria de resultar una quimera, però el cert és que la pressió valencianista no els hi ha posat gens fàcil. Amb diversos punyals pels costats, els locals han enfonsat un Espanyol que, fins a la meitat de la primera part, no ha aconseguit espolsar-se una mica la pressió i dir-hi la seva. Els espanyolistes ho han intentat pel mateix costat del camp on s’ha desenvolupat gairebé tot el primer temps, el de Rosales. El perill visitant, però, s’ha limitat a un parell de centrades per la dreta que no han inquietat en absolut un València que ha seguit a la seva.

Gameiro ha topat amb el pal a la mitja hora de partit, en la que ha estat l’ocasió més clara del primer temps. Després del pas per vestidors, el València ha tornat a l’assalt amb forces renovades i ha obligat l’Espanyol a un nou exercici de resistència. La manta no tapava tot el cos als blanc-i-blaus, que han preferit resguardar-se els peus en un partit que s’ha anat trencant a poc a poc. Amb el València cada cop més bolcat, l’Espanyol ha pogut trobar opcions al contraatac, però la inferioritat numèrica dels de Rubi els ha impedit trobar cap ocasió clara. Ni Borja, més pendent d’ajudar en tasques defensives, ni Wu Lei, que en la seva primera titularitat no ha desentonat les poques pilotes que ha tocat, han aconseguit rematar entre els tres pals. L’entrada d’homes com Semedo, Puado i Ferreyra ha aportat cames fresques, però més enllà d’alguna sortida a camp rival només han pogut inquietar Neto en un xut llunyà del segon que el porter brasiler ha resolt sense problemes.

L’Espanyol, conscient de les dificultats de sumar fora de casa aquest curs, ha entès que la prioritat passava per no prendre mal. Per això, s’ha hagut de centrar en la difícil missió de no encaixar cap gol contra un rival que ha apurat les seves opcions fins al final, amb homes com Guedes i Mina afegint sensació de perill local. Aquí han aparegut cames i peus providencials d’homes com David López, Hermoso, Javi López i un fonamental Diego López, que ha salvat l’ocasió més perillosa de tot el partit: al minut 61, ha tret amb els peus una claríssima rematada de Parejo, que estava a un metre de l’àrea petita en una posició idònia. L’Espanyol ha sobreviscut al bombardeig de Mestalla, on ha vist com en l’última acció del partit Javi López ha acabat expulsat al veure la segona groga per una entrada sobre Guedes. Un punt de gran valor per afrontar amb millors sensacions un tram propici per allunyar fantasmes les pròximes dues setmanes, en què l’Espanyol afrontarà dos partits com a local.