El Barça es nega a treure la bandera blanca (2-3)

BarcelonaTot pot passar, aquesta temporada. Favorits que semblaven morts s’aixequen de la tomba, equips modestos provoquen talls de digestió als gegants i el Barça de Koeman continua aspirant al títol del qual s’havia acomiadat dos cops guanyant a Mestalla (2-3). Quan, entrada la segona part, el València es va posar al davant en el marcador els cronistes ja preparaven l’obituari del somni blaugrana d’aconseguir el doblet. Però just quan estava contra les cordes, amb el cos ple de blaus i la guàrdia baixa, va saber aprofitar un regal dels valencianistes per sortir del racó on s'amagava per aconseguir un triomf vital. Si en el minut 57 el Barça era una ànima en pena, 12 minuts després guanyava 1-3 i ja pensava en el partit de dissabte contra l’Atlètic de Madrid. La Lliga més esbojarrada de les últimes temporades no és una utopia. Tot està per fer i tot és possible, quan falten tan sols quatre partits.

I això que el Barça havia acabat grogui quan Jorge Molina va capgirar el marcador al Camp Nou dijous passat. I així va sortir a jugar a Mestalla, l’equip. Mig grogui. Intentant fingir que no estava trist, intentant enganyar el València fent cara de concentració, però per dins tenia un munt de dubtes. Sense aquella ràbia de qui vol aixecar-se de pressa després d’una ensopegada. Un sol resultat pot fer-ho trontollar tot, de fet. I la derrota contra el Granada continuava al cap de molts jugadors de l’equip durant un partit incòmode a Mestalla. I ara un altre resultat permet tornar a somiar amb alçar la Lliga. Tot en cinc dies. 

Koeman, sancionat, va recuperar l’equip titular que millor li ha funcionat els últims mesos. Amb algun matís, perquè Araujo va entrar per Mingueza, per exemple. Un equip que els tècnics rivals ja han pogut estudiar pam a pam. Per aturar-lo, el València es va atrinxerar a la seva àrea amb un munt de futbolistes, confiant que en alguna contra les cames de Guedes, un dels jugadors més ràpids de la Lliga, els permetria fer-la grossa. Un sistema que gairebé va fer figa ja d'entrada, quan Pedri va desaprofitar una bona ocasió de gol. Una gran jugada col·lectiva, tocant la pilota al primer toc, tal com cal si vols fer tremolar els murs, va deixar sol el canari dins l’àrea, però per centímetres el seu xut va sortir fora. I va tocar picar pedra, posar-se la granota de treball i mastegar sorra contra un rival que hauria donat per bo l’empat. Només Alba, sempre amunt i avall com un ascensor, semblava trobar espais en un primer temps en què, de mica en mica, els fantasmes del partit contra el Granada van anar passant pel cap d’un equip encara insegur. Quan la pilota es passejava dins l’àrea, els deixebles de Koeman sempre feien un segon tard. I quan Pedri va rebre un possible penal de Carlos Soler, a la sala del VAR segurament miraven un altre canal de televisió. Ter Stegen, des de la distància, s’ho mirava impotent sense gaire feina. Li arribaria a la segona part.

Una segona part elèctrica

Malgrat que l’empat no servia, Koeman no va fer canvis d’entrada i a la banqueta esbroncava Dembélé, perquè va tardar massa a sortir a escalfar. I el resultat va ser patir les contres d’un València més agressiu. Una contra de Guedes va acabar en el gol de Gabriel Paulista, que va burlar Lenglet després d’un córner en què Ter Stegen va demanar una falta perquè no el van deixar anar a buscar la pilota. Si el Barça ja havia sortit a jugar mig estabornit, el gol el va deixar contra les cordes. La Lliga semblava perduda, però en aquesta temporada estranya tot pot passar. I va ser el valencianista Lato qui va cometre un penal sense cap ni peus. Messi el va fallar, però Busquets, tot cor, va guanyar el rebuig que va permetre a l’argentí empatar. I es va fer la llum. En 12 minuts, el Barça ja guanyava 1-3. L’equip de Koeman havia vist les orelles del llop i es va espavilar amb els gols de Griezmann, en una jugada de murri, i de Messi amb una falta directa que li va permetre riure i oblidar el penal fallat poc abans. I si l’argentí somriu, la Lliga es pot guanyar, tot i que va caldre patir, com sempre, perquè Carlos Soler encara es va inventar el 2-3 a cinc minuts del final. No és una temporada apta per a cardíacs.

Però aquest Barça poc estable, que ara pateix i ara s’agrada, va saber protegir el resultat amb llaix Moriba aportant sang nova. I rebrà el cap de setmana vinent l’Atlètic al Camp Nou aspirant a superar-lo en la classificació. Per continuar creient.