L’Espanyol rep l’estocada final al Reale Arena (2-1)

BarcelonaL’Espanyol ha desaprofitat l’última bala que li quedava a la recambra per intentar allargar una mica l’esperança d’una quimèrica permanència. Al Reale Arena els blanc-i-blaus han rebut l’estocada final, una dolorosa derrota (2-1), amb remuntada inclosa, que els condemna a un descens que, si no passa res estrany, serà matemàtic al llarg de la pròxima setmana. La salvació es manté a deu punts quan en queden 15 en joc. Una distància que no deixa lloc per a l’esperança de l'Espanyol, que ha començat sòlid però que ha mort incapaç de fer mal.

Rufete ha tornat a alinear un onze amb gana. Darrere dels sempre competitius De Tomás i Embarba, l’alacantí ha apostat per dos joves del planter de cor periquito, Melendo i Melamed, per intentar generar maldecaps a la defensa basca. Els dos menuts mitjapuntes els hi han guanyat la partida d’inici a veterans com Darder i Calleri, dos dels damnificats d’un curs en què s’esperava més d’ells.

Contra una Reial Societat en crisi, els blanc-i-blaus sabien que només hi havia un camí: ordre i solidaritat. El pla inicial ha sigut clar, no concedir facilitats i actuar sempre en bloc. El partit ha començat embogit. Al minut 5, Monreal li ha guanyat l’esquena a Víctor Gómez i ha centrat al cor de l’àrea, on Willian José ha rematat tot sol a plaer. La sort semblava tornar a donar-li l’esquena a l'Espanyol, però aquest cop ha rebut un petit cop de mà del VAR, que ha anul·lat la diana per fora de joc del brasiler. Només quatre minuts després, el guió del partit ha canviat per complet quan Embarba ha centrat al cap de David López, que sí que ha pogut celebrar el seu cop de cap al fons de la xarxa. Quarta assistència del curs del madrileny i quarta diana del santcugatenc, que ha igualat De Tomás i Wu Lei com a màxim golejador de l’equip a la Lliga. El gol espanyolista ha arribat en l’única rematada de l’Espanyol en tot el primer temps.

El 0-1 no ha alterat les idees de cap dels dos equips. La Reial Societat s’ha apoderat de la pilota i, tot i que amb un ritme un punt lent, ha intentat moure un Espanyol ben disposat, que no ha concedit escletxes. Més d’un seguidor es preguntarà aquest estiu què hauria passat si els blanc-i-blaus haguessin mostrat davant de rivals com el Betis o el Llevant la mateixa solidesa que han exhibit durant el primer temps al Reale Arena o en partits com el del Madrid. L’Espanyol ha sabut mossegar ràpid quan perdia la pilota per recuperar-la tan aviat com fos possible, fet que ha dificultat la circulació del conjunt local.

Els blanc-i-blaus no han mostrat fissures durant tot el primer temps i han sigut capaços de resistir les genialitats enverinades de Januzaj, que ha hagut de marxar, lesionat, just abans del descans. El belga ha sigut l’únic factor desequilibrant de la Reial Societat, que ha tingut moltes dificultats per trepitjar l’àrea rival gràcies a l’eficiència defensiva dels visitants. Els de Rufete han resistit força bé fins al descans, però han pagat car un desajustament a l’inici de la represa. Oyarzabal ha rebut una passada filtrada de Merino i ha habilitat Willian José, que ha establert l’empat a plaer. L’empat no li valia a l’Espanyol i tampoc a la Reial Societat, que estava obligada a remuntar per no allunyar-se d’Europa.

Obligats a fer un pas endavant, els dos equips han intentat modificar la seva proposta. Rufete ho ha intentat amb Wu Lei, però només amb el xinès no ha trobat la profunditat desitjada. La Reial Societat, per la seva banda, ha intentat aprofitar els espais que anava generant entre línies l'Espanyol, cada cop més bolcat. Exceptuant dos avisos llunyans de De Tomás, els blanc-i-blaus han vist com les seves intencions morien massa lluny, tant com els queda la salvació. La nul·la capacitat per generar perill, tot i tenir prou arguments per fer-ho, ha sigut un mal endèmic al llarg d’aquest curs que ha acabat resultant clau per explicar el camí cap a l’infern de Segona. En el tram final, de fet, ha sigut la Reial Societat qui més ha buscat el segon. I l’ha acabat trobant, a cinc minuts per al final, en una rematada d’Isak que ha ensorrat qualsevol esperança periquita. Si algú encara hi creia ja se’n pot fer a la idea: l’Espanyol jugarà a Segona Divisió la temporada vinent.