L'Osasuna empeny una mica més l’Espanyol cap al precipici (1-0)

BarcelonaL'Espanyol va pel camí de viure el cinquè descens a Segona de la seva història. La derrota al Sadar (1-0) és només un trist capítol més en una Lliga desoladora per als interessos blanc-i-blaus, que aquest curs estan vivint un autèntic calvari en aquesta competició. Els espanyolistes han viatjat al 2009, quan una derrota a Pamplona pel mateix resultat els va empènyer al precipici: un gol de Nekounam els deixar a vuit punts de la salvació quan faltaven deu jornades. Aquest diumenge ha estat Roberto Torres qui ha allunyat els espanyolistes a sis punts de la permanència quan queden onze jornades. L'extrem ha transformat un penal provocat absurdament per unes mans de Víctor Sánchez a l'inici de la represa. Un nou error que costa molt car.

No se n'escapa un vestidor que fa temps que viu impregnat pel desànim i al qual gairebé res li surt de cara, ni tan sols els dies que ha merescut no perdre. És cert que encara no hi ha res definitiu, però sembla clar que per obrar el miracle caldrà fer un tram final com el de la temporada 2008-09. A l'estiu ja hi haurà temps per demanar responsabilitats, ara només hi ha una via per evitar el desastre majúscul: seguir remant a contracorrent per esgotar totes les opcions possibles sobre la gespa.

A Pamplona l'Espanyol ha tornat a demostrar per què és el cuer de Primera i per què no mereix, ara mateix, mantenir la categoria. Començant per la fallida proposta Abelardo, que per primer cop ha vist com el seu equip no marcava a la Lliga, i seguint pels jugadors, que fa temps que no saben com tirar endavant la majoria de partits. Només dos xuts a porteria contra un Osasuna que podria haver golejat i que portava quatre derrotes en els últims cinc partits és un balanç totalment incomprensible. "Hem fet el pitjor partit des que soc aquí. Hem estat molt malament. No hem mostrat voler guanyar el partit", ha reconegut Abelardo, que ha deixat clar que ell és "el principal culpable" de la situació. "M'he equivocat en el plantejament i en l'alineació. Soc el principal culpable. Hauria d'haver triat uns altres jugadors. Però no vull culpar els que han jugat", ha insistit l'asturià. Sobta que lamenti l'alineació escollida perquè, exceptuant el retorn de David López, els titulars al Sadar han sigut els mateixos que van estar a punt de guanyar l'Atlètic.

El gran pecat de l'Espanyol a Pamplona ha estat en el pla de partit, obsessionar-se en no encaixar i no buscar un camí factible per fer mal a Osasuna. La consigna des d'un principi ha sigut no córrer riscos en zones de creació, i per això gairebé totes les jugades han començat –i acabat– amb pilotades llargues buscant els atacants. Un recurs que ha quedat clar que ha resultat del tot ineficaç, ja que jugadors com De Tomás, Embarba o Darder han passat totalment desapercebuts. "Amb la qualitat i explosivitat que tenim a dalt, cal fer arribar la pilota als atacants d'una altra manera", ha lamentat Leandro Cabrera, que ha donat la cara a la zona mixta i també sota pals. L'uruguaià, que no defuig cap responsabilitat, s'ha posat els guants quan Diego López ha estat expulsat per tocar la pilota amb les mans fora de l'àrea a pocs minuts del final. L'enèsim despropòsit en una temporada per oblidar, però que encara no s'ha acabat. Rendir-se no és una opció. Ho deixa clar el mateix Cabrera: "Marxem fotuts, però estem vius. S'ha de rebentar tot déu a casa".