Messi, un superjugador per guanyar la Lliga (5-2)

BarcelonaLionel Messi ens mostra el camí. Apòstol del bon joc i profeta del gols, l’argentí no en té prou amb la Copa del Rei i també vol alçar la Lliga. Messi és així, un home que mai en té prou, capaç de fer els seus sermons un dijous a les 11 de la nit contra el Getafe (5-2 ). Com si volgués posar a prova els seus fidels i evitar que, en lloc de fer el ronso al sofà, estiguin atents, ja que és capaç de fer de les seves en qualsevol moment. A mesura que avança la temporada, Messi sembla més feliç. Aquella cara de nen enfadat que tenia quan, en xancletes, explicava per quina raó havia enviat un burofax demanant marxar del club ha donat pas a un rostre amb els ulls ben vius, plens de vida. Juga tan bé que el Barça va relaxar-se a la segona part pensant que ja havia enllestit la feina. I li va tocar acabar patint una mica.

Camí de ser el primer futbolista capaç de guanyar cinc cops de forma consecutiva el premi de màxim golejador de la Lliga, Messi es va encarregar de parar els peus al Getafe en un partit ben estrany. Per moments semblava una comèdia d’autor, amb gols ridículs dels que t’arrenquen una rialla una mica cruel, ja que rius amb les desgràcies dels altres, i moments de gran bellesa quan Messi feia de les seves. Era un partit en què el Barça jugava sota pressió. L’Atlètic, el Madrid i el Sevilla havien guanyat, així que estava prohibit relliscar cinc dies després d'haver guanyat la Copa. Ara, més que cinc dies semblava que havien passat cinc mesos, amb tot l’enrenou de la Superlliga. I mentre Europa discuteix sobre com s’hauria d’organitzar el futbol, Messi els posa d’acord a tots. Potser la lliga espanyola no és la millor, però hi juga el millor futbolista de la història. I ho fa envoltat d’una plantilla que comença a jugar de memòria des que Koeman ha trobat la tecla.

El tècnic holandès només va fer un canvi respecte a l’equip que va fer miques l’Athletic, amb Sergi Roberto per Dest a la banda dreta. I davant d’un Getafe prou ofensiu, amb els exblaugranes Kubo, Aleñá i Cucurella fent de les seves, Messi va engreixar les seves estadístiques amb dos gols en una primera part en què els sis xuts a porta els va fer tots ell. El primer gol va arribar després d’una gran assistència d’un Busquets renascut. L’argentí va rebre una trompada, però, en lloc de rodolar per terra, només pensava en sentir el dolç soroll de la pilota quan troba el refugi de la xarxa de la porteria. En el segon, murri, va seguir l’acció després de xutar al pal i va marcar en el rebuig com si fos una carambola de billar. Al descans, els altres dos gols havien estat una broma de mal gust, dos gols en pròpia porteria. Primer, quan Mingueza era a la banda amb un fort cop i havia deixat el Barça amb 10, Lenglet es va fer un gol en pròpia porteria amb la mà. Aquest any el francès no està tenint sort, entre penals i gols estranys. Ara, pitjor va ser el regal de Sofian, que va batre el seu porter quan li intentava passar la pilota.

Ensurt del Getafe

Els dos tècnics van començar a pensar en el cap de setmana al descans. Koeman va canviar Piqué i Lenglet i va donar minuts a Ilaix i Araujo. I el Getafe, que es jugarà la vida per no baixar contra l’Osca d'aquí pocs dies, semblava treure la bandera blanca. Ilaix va aprofitar els minuts per anar creixent, mentre De Jong amagava la cama, no fos cas que una groga el deixés sense jugar el partit a Vila-real. Ara, una errada d’Araujo va provocar un penal clar que va permetre al Getafe reaccionar. Quedaven 25 minuts i el Barça estava mig endormiscat. Koeman va haver d’estirar les orelles a un equip que s’havia relaxat massa i li va tocar rebre al pobre Mingueza, esbroncat per un Koeman que no volia deixar-se punts. Per sort, Araujo, tot cor, va voler fer-se perdonar el pecat del penal i va sentenciar amb el 4-2 de cap. I Griezmann encara va tenir temps per forçar un penal que ell mateix va transformar en el 5-2 definitiu. Per guanyar la Lliga cal el talent de Messi. I l’orgull d’Araujo.