L’Espanyol acomiada el 2019 amb una avaria general a Butarque (2-0)
Els blanc-i-blaus tanquen l’any cuers i amb el futur de Machín en l’aire
BarcelonaDesprés de caure a Son Moix, l’Espanyol va intentar capgirar la mala dinàmica que portava amb David Gallego destituint-lo i optant per Pablo Machín. Però el segon tècnic espanyolista de la temporada no ha significat el revulsiu esperat: amb ell s’han sumat els mateixos punts en deu jornades (5) que en vuit partits amb el preparador de Súria. Ahir l’Espanyol va tornar a tocar fons amb una derrota sonada a Butarque (2-0) que deixa en l’aire el futur del tècnic sorià, que no sap si es podrà menjar els torrons com a tècnic blanc-i-blau: “Només penso en capgirar la situació i tota la meva energia va enfocada a això”. Fonts de l’Espanyol consultades per l’ARA no en garanteixen la continuïtat.
Després de veure com la Lliga desestimava la petició d’ajornar el partit pel retard de quatre hores en el viatge a Madrid per una avaria en una catenària, l’Espanyol va viure la seva particular avaria general a Butarque. Poruc, impotent, frustrat, desanimat, desencertat, precipitat i incapaç d’igualar la intensitat d’un Leganés que estava igual d’enfonsat en la classificació, l’equip de Machín va tornar a confirmar per què fa divuit jornades que és el pitjor equip de la Lliga.
L’alta pressió dels homes de Javier Aguirre va comportar algunes errades en l’inici del joc, alguna de greu com la de Marc Roca, l’origen de l’1-0. L’Espanyol no va tenir capacitat de resposta, no va saber generar futbol ni ocasions clares: les úniques dues entre els tres pals van ser dues rematades de cap de Bernardo. “Ha guanyat qui ha sabut aprofitar els errors. Els individuals depenen de cadascú i saber assumir la pressió que té un professional. A les disputes individuals s’ha de demostrar de quina pasta està fet cadascú i ser contundent a les àrees”, va apuntar Machín, posant el focus en els desencerts dels seus jugadors abans de defensar la seva feina: “Els números són els que són, però crec que estic fent una bona feina per tenir la consciència tranquil·la, perquè faig tot el que és al meu abast”.
El mig del camp, testimonial
Els números evidencien que Machín no ha millorat els resultats obtinguts per Gallego, i la lleu evolució en les sensacions que va portar el canvi a la banqueta s’ha anat diluint amb el pas dels partits. La defensa de tres no aporta seguretat defensiva per les constants errades d’un equip que ha rebut 20 gols amb el tècnic de Sòria i 14 amb el de Súria. Tots dos només han aconseguit deixar la porteria a zero en un partit. “El sistema no és important, sinó més els jugadors i l’essència que es transmet. Contra el Leganés hem jugat de tres maneres diferents”, va assenyalar Machín. Ni el seu 3-5-2 ni el 4-4-2 de Gallego s’han mostrat efectius per frenar la sagnia defensiva. Amb el primer, l’Espanyol rebia 3,75 xuts entre els tres pals per partit (11,1 en total), mentre que amb el segon la xifra ha augmentat fins als 5 a porteria (11,8).
Poca efectivitat golejadora
Tampoc ofensivament ha millorat prou l’Espanyol. Si amb Gallego va marcar 4 gols, amb Machín en porta 8. Amb el primer fabricava 2,5 rematades entre els tres pals per partit (11 en total), mentre que amb el segon ha augmentat lleugerament: 3,2 a porteria i 11,6 en total. La principal diferència entre els dos tècnics no radica a les àrees, sinó al mig del camp: amb Gallego l’Espanyol va registrar una mitjana de 390,6 passades bones per partit i una possessió del 59,5%. Amb Machín, en canvi, l’equip blanc-i-blau s’associa molt menys: 267,1 passades bones per partit (123,5 menys) i una possessió mitjana del 49,1% (10,4 punts percentuals menys). El mig del camp, testimonial, ha anat perdent protagonisme des de la sortida de Rubi, l’últim entrenador que va saber aprofitar les virtuts associatives de jugadors com Roca, Darder, Granero i Melendo. Més enllà dels reforços que s’esperen en aquest mercat hivernal, cal un entrenador que sàpiga aprofitar les virtuts d’una plantilla que necessita poc més que un miracle per evitar passar el 120è aniversari a Segona. El vestidor encara hi creu: “Qui no cregui que serem a Primera no cal que vingui després de l’aturada”, sentencia David López.