Caicedo il·lumina el camí d'un Espanyol que ja olora la permanència (1-0)

Cornellà de LlobregatNi el partit amb més facilitats ha estat exempt de patiment. L'Espanyol ha guanyat per la mínima (1-0) al Sevilla i ja olora la permanència. Els espanyolistes, que han comptat amb l'incondicional suport de la grada, no han hagut de fer un gran partit per sumar els tres punts, però han tirat d'orgull i empenta contra un Sevilla que ha presentat un onze de circumstàncies, ple de suplents i joves poc habituals. Un solitari gol de Caicedo al segon temps ha evitat una tragèdia, i ha donat aire a un equip que fa setmanes que vol tancar i oblidar una temporada desesperant sobre el camp.

En un primer temps dominat per la lentitud en la circulació de la pilota i els errors, l'Espanyol ha demostrat que la necessitat, per si sola, no fa miracles. Un ritme insuficient, passades en zona de ningú i arribades tímides que amb prou feines inquietaven un Sevilla molt tranquil darrere. Sense claredat en les idees, els de Galca han vist com la tensió els feia tremolar les cames tant en atac com en defensa. Tot i tenir pocs arguments a dalt, el Sevilla ha arribat a generar diverses arribades que han provocat més d'un esglai entre una afició cada cop més desesperada. Especialment clara ha estat l'ocasió fabricada pel jove Curro, que s'ha desfet a plaer de Correa i ha enviat una centrada a Llorente, que inexplicablement ha rematat des de l'àrea petita als núvols.

La reacció local ha estat més aviat pobre. Constantin Galca aplaudia la pressió que exercien els seus homes, però es lamentava cada cop que veia com, tot i els regals en situacions molt favorables, el seu equip no era capaç de resoldre situacions molt clares. No ha estat un problema d'actitud, sinó d'encert i futbol. Hernán i Asensio han capitalitzat l'atac per bandes, però sense acompanyants han seguit faltats de profunditat. El paraguaià, tot potència, segueix faltat d'un punt de control quan ho té tot al seu favor. A vegades semblava que l'Espanyol donava per bo l'empat, un pecat capital que ha acusat durant bona part del joc. Massa prudència i un sistema excessivament defensiu han privat d'una sortida amb prou efectius per importunar el rival. No ha estat fins a l'últim minut del primer temps que Rico ha vist com un xut de Víctor Sánchez l'amenaçava.

Els xiulets de l'afició al descans han reflectit el descontent cap a un equip que, tot i el mar de nervis en què es veia immers, ha acabat capgirant la situació a temps. La represa ha carregat les piles als espanyolistes, que han tornat a la gespa amb un plantejament força similar, però les intencions més definides. Mantenint una pressió efectiva, s'han deixat anar en atac. Un remat al pal de Víctor Sánchez ha precedit el gran esclat d'eufòria del retrobament amb el gol de Caicedo. La jugada l'ha fabricat Asensio, que ha estavellat una altra pilota al pal. Aquest cop, però, el refús ha tocat l'esquena de Rico i ha quedat mort dins l'àrea, on un atent Caicedo ha transformat la seva vuitena diana en Lliga del curs.

Lluny de relaxar-se, l'Espanyol ha buscat la tranquil·litat decantant el joc al camp rival a través de possessions que allunyessin el perill de l'àrea de Pau. El resultat reconfortava, però no ha evitat patir fins al final. La falta d'encert, altra vegada, allargava el patiment. Hernán s'ha trobat amb una gran centrada d'Asensio, però no ha aconseguit resoldre un clar mà a mà. El refús l'ha enviat al pal Moreno. Aquest cop, per sort seva, els errors no han passat factura. Han quedat en un mal menor, ja que el Sevilla amb prou feines estava transmetent sensació de perill. Encara sort que no tenien cap necessitat de puntuar. L'Espanyol, amb 40 punts, ja olora una salvació que, tot i no ser matemàtica, és ara molt més a prop.