L’Espanyol s’adorm i rep un dur correctiu

BarcelonaLa supèrbia és un pecat que es paga molt car en una categoria, la Segona Divisió, que no permet relaxacions. L’Espanyol ha badat i s'ha complicat la vida de valent en un partit que creia tenir guanyat al descans, quan manava per dos gols d’avantatge, i que ha acabat perdent (2-3). La segona part ha sigut un cúmul d’errors i desídia d’un equip que ha d’assumir com una cura d’humilitat una derrota incomprensible. Els blanc-i-blaus ho tenien tot al seu favor per allunyar-se d’un rival directe en la lluita per l’ascens, però han acabat donant ales a un Rayo Vallecano que se’ls acosta a només cinc punts. 

L’inici del partit ha sigut immillorable, amb l’Espanyol obrint la llauna en la primera ocasió de què ha disposat. Una gran jugada col·lectiva finalitzada amb una rematada de cap de Puado. Quan els blanc-i-blaus han mogut la pilota ràpid per baix, han aconseguit fer sortir els colors a un Rayo Vallecano que ha deixat certs espais entre línies. Els madrilenys són un equip de contrastos, valents en atac i poc fiables en defensa. Capaços d’amenaçar Diego López amb xuts des de fora de l’àrea d’Isi i, poc després, de regalar el 2-0 en una pífia en l’inici de la jugada que han aprofitat Embarba i De Tomás. La bona pressió en camp contrari ha donat fruits en el primer temps a un Espanyol que ha marxat al descans protestant unes mans clares d’Isi dins de l’àrea. Incomprensiblement, l’àrbitre i el VAR s’han desentès d’una acció que ha marcat clarament el transcurs del partit. De la possible sentència s’ha passat a la tragèdia.

Segona part per oblidar

El mateix protagonista del penal no xiulat ha donat vida als madrilenys a l’inici de la represa amb un golàs de falta. Ben poc hi ha pogut fer un Diego López que amb prou feines ha pogut desviar lleugerament la pilota amb la punta dels dits. L’autor del gol de la derrota espanyolista a Vallecas ha tornat a guiar al seu equip en la remuntada a Cornellà-El Prat. Empès pel gol, el Rayo ha sortit més decidit en un segon temps que l’Espanyol ha gestionat de la pitjor manera possible. Sense intentar atacar amb una mínima convicció ni tampoc sense la capacitat per defensar-se amb la pilota, els blanc-i-blaus han sigut un espectador més de la revifada visitant. 

En l’única ocasió visitant de la segona meitat, Melamed ha estrellat una gran volea al travesser. Amb aquesta són 13 les rematades al pal de l’Espanyol aquesta temporada. Un avís perillós, però anecdòtic, ja que s’ha quedat en un simple oasi enmig del desert. 

Els blanc-i-blaus han perdut tota la consistència que havien acumulat al mig del camp al llarg del primer temps. I els madrilenys, que s’havien vist obligats a atacar per les bandes, han anat trobant cada cop més fuites d’aigua per on atacar. 

L’Espanyol ha dimitit i el Rayo ha tret els ullals. A falta de deu minuts per al final, l’àrbitre ha obligat Embarba a canviar-se els pantalons. Els madrilenys, llestos, han aprofitat l’absència de l’extrem, que estava formant en una tanca defensiva, i han servit una falta en curt que ha acabat amb un obús de Montiel. Un desajust que Vicente Moreno no ha sabut corregir des de la banqueta i que ha acabat costant molt car. Els blanc-i-blaus han emulat el Titanic, i el seu desenllaç fatal semblava impossible de corregir. Només quatre minuts després, en una nova badada, Álvaro García ha culminat la remuntada visitant i ha ensenyat les vergonyes d’un Espanyol que s’ha complicat la vida en el dia menys indicat. El que havia de ser un partit per donar un cop de puny sobre la taula s’ha convertit en una bufetada molt dolorosa que fa que els blanc-i-blaus ja no depenguin de si mateixos.