El Madrid, líder en solitari, descendeix l'Espanyol

Cornellà de LlobregatPlantant cara al nou líder en solitari de Primera, el Reial Madrid, l’Espanyol va certificar el seu descens virtual a la Segona Divisió (0-1). Un gol de Casemiro, prèvia genialitat de Benzema, just abans del descans, va esmicolar la resistència blanc-i-blava en el seu últim intent per obrar un miracle. Els resultats de la jornada van allunyar els periquitos a 10 punts de la salvació quan en queden 18 per disputar. La realitat pels blancs és l’oposada: després de l’empat del Barça a Vigo, els de Zidane es distancien a dos punts dels blaugrana al capdavant de la classificació.

I això que el debut a la banqueta de Rufete, el quart tècnic espanyolista del curs, els va posar les coses força difícils als de Zinedine Zidane. Conscient que es pot perdre la categoria, però no la dignitat ni la professionalitat, l’Espanyol va procurar plantar cara en una cita de màxima exigència. Zidane no va fer experiments, mentre que Rufete va aportar el seu segell afegint alguns retocs a una estructura similar a la que venia presentant Abelardo.

Més enllà de la presència de Víctor Gómez al lateral dret, la principal novetat va ser la permuta de posicions entre Wu Lei, que va arrencar d’extrem dret, i Embarba, recol·locat com a segon punta. Tots dos van generar alguns maldecaps a les esquenes de Marcelo i Casemiro en els primers minuts, però van anar de més a menys. A dalt, sol en punta, un Raúl de Tomás que no era titular des del 8 de març. El punta madrileny va deixar nombrosos detalls tècnics, però va viure molt lluny de l’àrea rival i, massa sovint, va excedir-se en floritures que no aportaven res al col·lectiu. Amb una estructura similar als anteriors partits, però més predisposició per jugar per baix en l’inici de cada jugada, l’Espanyol va generar certs problemes a la defensa blanca en transicions pel costat de Wu Lei. El xinès va assistir Darder al cor de l’àrea, va gaudir d’un parell de bones ocasions i va deixar-se caure en un cara a cara amb Ramos en el qual tenia les de guanyar. L’Espanyol, fidel a la seva nefasta trajectòria d’aquest curs, va seguir sense estar afinat de cara a porteria. Un pecat que l’acompanyarà a la tomba.

Benzema castiga amb màgia

El Madrid, sorprès per la bona posada en escena dels espanyolistes, va anar madurant de mica en mica el partit, allargant les possessions amb constants canvis de banda i molta mobilitat en el seu front d’atac. Les associacions entre Isco, Benzema i Hazard van portar de corcoll una defensa blanc-i-blava que, tot i anar-se enfonsant progressivament, només va patir en accions a pilota aturada. Ramos i Casemiro van ser la principal amenaça per un sòlid Diego López que va treure diverses bones mans. L’únic que no va poder evitar el porter gallec va ser una exquisita assistència de Benzema que va deixar tot sol Casemiro dins de l’àrea petita. Un truc d’autèntic mag que cap defensa va saber desxifrar. No va perdonar el brasiler, que va posar en avantatge els blancs en l'última acció del primer temps.

L’Espanyol no va perdre intensitat a la represa. Rufete va intentar donar una passa endavant amb Pedrosa, mostrant una imatge d’equip competitiu que, això sí, va tenir molts problemes per progressar amb una sortida ordenada. Tot i els intents del nou tècnic per intentar que el seu equip no rifés cap pilota, a l’Espanyol li va costar molt donar continuïtat a les jugades que iniciava per dins. L’únic recurs efectiu van ser les accions a pilota aturada i el joc directe. Una falta llunyana de De Tomás i una tova rematada de Wu Lei en una transició van ser els avisos més perillosos en el segon temps d’un Espanyol que va anar perdent força física i anímica amb el pas dels minuts. Amb el partit trencat, els menuts Melendo i Nico Melamed van intentar aportar una marxa més amb conduccions endimoniades. El Madrid, però, no va desfer el seu bloc i va saber protegir el marcador.

Abans del duel, el director general José María Duran va justificar que el cessament d’Abelardo s’havia pres pel “desànim” que havien notat en el tècnic asturià. “A l’Espanyol no ens rendim, la nostra obligació és lluitar. Pitjor que baixar a Segona és no lluitar fins al final”, va ampliar el directiu. Els blanc-i-blaus no podran evitar un descens merescut, però per respecte al club i a una afició que els xiula des de casa, no poden relaxar-se fins a l'últim minut de la competició. Ahir, l’orgull no li va donar cap punt. Arriba tard una imatge que s’ha trobat a faltar en massa partits contra rivals modestos aquest curs.