L'Espanyol dimiteix de la Primera Divisió (0-1)

BarcelonaL’Espanyol va presentar la seva dimissió de la Lliga després de firmar el pitjor partit de la temporada contra un Leganés igual de desnonat (0-1). Els d’Aguirre, si més no, acomiadaran la temporada amb un mínim respecte per la professió. El més desolador de tot no serà el descens, sinó la imatge desastrosa. Els blanc-i-blaus van patir la cinquena derrota consecutiva, la pitjor ratxa d’aquest curs, en un enfrontament ple d’apatia i buit de futbol. Contra el penúltim, van demostrar la seva condició de cuers. Són el pitjor equip de Primera i, pel que sembla, volen mantenir aquesta condició fins al final.

Una desfeta vergonyosa que assenyala una mica més la plantilla. “Aquest és un club històric que mereix molt més. Només demano que a ningú se li pugui retreure res”, va explicar David López. L’actitud, aquest cop, no va tenir res a veure amb l’exhibida contra el Madrid o la Reial Societat. Des de bon començament, el microclima a Cornellà-El Prat tenia aroma de descens. Cuer i penúltim, tots dos amb minúscules opcions d’obrar el miracle, agafats de la maneta cap a Segona Divisió. A la primera part no hi va haver ni gols ni futbol en un enfrontament que, més que un partit de la Lliga amb dos equips que lluitaven per la salvació, semblava un partit de patxanga estiuenc entre amics. Sense ritme, ni intensitat, ni ambició ni un punt d’orgull, l’únic que van demostrat els blanc-i-blaus és tenir ganes que s’acabi aquest malson de temporada.

“Estem fotuts. És un partit que teníem esperances que ens donés possibilitats d’enganxar-nos i les hem perdut. Cal demanar perdó per la situació en què estem. Possiblement s’han fet coses bé, però també malament”, va explicar Rufete. El tècnic alacantí, desanimat, va deixar clar que ara que ja no tenen “gairebé res a perdre” han d’intentar focalitzar-se en els 90 minuts de cadascun dels quatre partits que els queden.

El seu Espanyol va tornar a exhibir una nul·la capacitat per generar futbol i va basar la seva proposta en pilotades aèries sense gaire sentit. Tres jornades després, la decisió de cessar Abelardo segueix sense entendre’s. Ni canvi anímic ni futbolístic. Wu Lei i Embarba van passar totalment desapercebuts, mentre que De Tomás va pagar amb faltes de frustració la impotència que sentia al veure un espectacle tan deplorable. La cara del madrileny fa pensar que el seu futur està lluny.

Uns minuts abans el Leganés havia aprofitat les facilitats defensives de l’Espanyol per obrir la llauna. Rubén Pérez va tenir temps per pensar i, des del mig del camp, va llançar una passada llarga cap a Jonathan Silva, que va entrar tot sol a l’àrea amb permís d’Embarba i de Javi López, que va celebrar la renovació per un curs més quedant-se clavat. El capità blanc-i-blau només va veure el seu rival quan va superar Diego López a la seva esquena sense cap tipus d’oposició.

Calleri s’autoexpulsa

L’Espanyol va tancar el partit amb només tres xuts a porteria que, tot i que van acabar al fons de la xarxa, van ser anul·lats per fora de joc o per falta prèvia. Per si els problemes dels blanc-i-blaus fossin pocs, Calleri, que va entrar en la segona part, va esborrar-se amb una absurda expulsió per doble groga després d’haver dit alguna cosa a l’àrbitre Cuadra Fernández. L’argentí va marxar de la gespa renegant i donant una puntada de peu a una ampolla, mentre Rufete, atònit, li demanava què havia passat. Al circ de Cornellà-El Prat, qualsevol cosa esperpèntica és possible aquest curs. Enguany l’Espanyol només ha sumat 11 punts de 51 possibles al seu estadi. Les cares de decepció dels jugadors, agenollats amb el xiulet final, ho resumeixen tot. Ni contra el penúltim, l’Espanyol va reaccionar. L’enèsim despropòsit d’una temporada horrorosa que, desafortunadament, encara no s’ha acabat. Sí, les coses sempre poden anar pitjor: dimecres, al Camp Nou, l’Espanyol certificarà el descens a Segona si no suma els tres punts.