L'Espanyol es llueix contra el Granada per homenatjar Maria Bosch (3-1)

Cornellà de LlobregatNo hi podia haver més bon homenatge que un triomf convincent (3-1) de l'Espanyol per a la desapareguda Maria Bosch, que durant quatre dècades va ser secretària de direcció de l'entitat periquita. Després d'unes setmanes de dubtes, els homes de Quique Sánchez Flores han recuperat la rialla i la confiança a costa d'un Granada que ha demostrat per què ocupa posicions de descens. Potser per la poca entitat d'un rival feble i tou que, tot i acumular força efectius defensius, no ha sabut frenar mai els espanyolistes, o bé pels mèrits d'un conjunt que necessitava un partit per lluir-se, l'Espanyol ha firmat una de les millors actuacions del curs.

Ho va demanar el seu tècnic, que veu com els periquitos fan el pas endavant exigit i aconsegueixen transmetre emoció a la seva afició. Davant del Granada, l'Espanyol tenia clar el guió i, també, que calia sobreposar-se a qualsevol adversitat. N'ha rebut dues. La primera, en forma de lesió d'un Víctor Sánchez que s'ha ressentit a l'escalfament de les molèsties que arrossegava durant la setmana, han permès el debut del quart jove del filial aquest curs, un Marc Navarro a qui ja cal revisar el contracte. Lluny de pesar-li els nervis, ha tingut una estrena rodona, amb triomf a casa, solvència darrere i un gran gol en l'inici de la represa amb un xut des de fora l'àrea amb l'esquerra. Abans de la diana del jove lateral, encara caldria sobreposar-se a una altra adversitat, l'empat d'un Andreas Pereira que no ha desaprofitat una falta a la vora de l'àrea per sorprendre Diego López amb un llançament per sota de la barrera.

Tres esquerres d'or

Minuts abans, José Antonio Reyes havia tret a passejar la màgia que porta a la cama esquerra amb un gol de bandera que ha recordat els seus millors temps. Després d'arreplegar una pilota al vèrtex de l'àrea, l'ha apuntat i dirigit a l'escaire per firmar el seu primer gol a la Lliga amb l'Espanyol. L'andalús ja no té el físic de fa uns anys, però no perd el talent. Com tampoc l'ha perdut un Piatti que, tot i la inactivitat en el seu darrer any al València, ha recuperat de blanc-i-blau la seva millor versió. Amb l'empat al marcador, l'argentí ha superat Ochoa amb un xut creuat dins de l'àrea.

L'Espanyol s'ho passava bé, a vegades molt superior a un Granada que s'afegia a les activitats programades en la festa dels socis, crítics amb un Salva Sevilla xiulat i generosos amb Reyes i un Marc Roca a qui enyoraven. Els granadins han acusat joventut de la major part dels seus efectius. Tenen individualitats, però els falta maduresa i joc col·lectiu, dos ingredients que sí que té un Espanyol que no marcava cap gol en una primera part des del duel a Pamplona del setembre, en la cinquena jornada. Joc pacient des de darrere que agafava velocitat amb dues bandes que, amb Navarro, tornen a tenir simetria ofensiva pels costats. El gol del lateral, com els altres dos amb l'esquerra, ha acabat per sentenciar un Granada que, lluny de proposar cap mena de lluita al segon temps, ha abaixat els braços i ha permès a l'Espanyol tenir una de les tardes més plàcides dels últims anys. Només la manca d'encert i de tensió de la segona part ha frenat una golejada que podria haver estat més gran. El primer triomf espanyolista del 2017 tanca la millor primera volta blanc-i-blava des del 2011 i evidencia que aquest Espanyol refusa el conformisme i vol mirar amunt en la segona volta.