El Celta torna a deixar l’Espanyol sense bitllet europeu (1-1)

Cornellà de LlobregatL’Espanyol tardarà a oblidar una temporada on tants cops (19) s’ha avançat en el marcador i on tants cops (10) ha desaprofitat el fet d’haver anotat primer. Ahir, contra el Celta (1-1), els blanc-i-blaus van veure com les seves últimes opcions europees s'esvaïen després d’un partit que, com els havia passat dies abans al Ciutat de València, no van saber sentenciar. Va tornar a ser el Celta el rival que va frustrar les aspiracions europees dels espanyolistes, tal com va fer en la darrera jornada del curs 2014/15. Aleshores l’Espanyol necessitava guanyar i esperar una carambola per viatjar pel continent. No va arribar ni l'una cosa ni l’altra. Aquest cop, guanyar implicava mantenir-se ben viu en la pugna pel setè lloc.

La cara de decepció després de l’empat de tots els jugadors espanyolistes era el millor resum gràfic després d’un partit en què l’Espanyol va deixar escapar l’última oportunitat per enganxar-se al tren europeu, perquè l’Athletic es va imposar a Butarque i va allunyar a sis punts la setena posició. Quan resten quatre jornades, ja sembla altament improbable que hi pugui haver cap gir favorable als interessos dels de Rubi.

Després d’empatar contra el Llevant, a l’Espanyol només li valia la victòria contra un Celta molt necessitat que, tot i començar perdent, va buscar l’empat fins que el va trobar. I ben poc li va faltar per acabar enduent-se la victòria. El Celta va sortir a proposar des d’un bon inici, i no va tardar a demostrar que, tècnicament, els seus jugadors tenen qualitat de sobres per lluitar per molt més que per la permanència. L’Espanyol, amb els neumàtics intermedis, va alternar fases de replegament amb fases de possessió, perquè els gallecs, atrevits, deixaven força espais per jugar. No els va aprofitar el conjunt de Rubi, que tot i tenir minuts de gran joc, va tornar a acusar la falta d’arribada.

El partit va tenir fases de domini altern i també d’intercanvi de cops. Mallo i Borja Iglesias van protagonitzar els primers avisos, però no va ser fins a la mitja hora que un dels dos equips no va trobar encert. Després d’una paret amb Darder, Roca va veure una gran desmarcada de Wu Lei i li va dirigir una precisa passada a l’esquena de la defensa local. El xinès va obrir la llauna amb una rematada acrobàtica, firmant la seva segona diana com a blanc-i-blau. Va celebrar el gol amb tanta ràbia com la que va treure just abans del descans per reclamar un possible penal de Mallo que ni Undiano Mallenco ni el VAR van assenyalar.

Després del descans, el Celta va tornar a la càrrega. El pal i Diego López van evitar un doble intent d’Aspas i de Maxi Gómez, que serien protagonistes més endavant. El veritable punt d’inflexió del partit va arribar al minut 67, amb la lesió de Naldo. El brasiler va torçar-se el genoll i va demanar el canvi. Sense ell, tot l’equip va tremolar. L’Espanyol va perdre el control del partit i el Celta, quan va olorar sang, va mossegar. Només van necessitar cinc minuts sense el brasiler per trobar l’empat en un contraatac mal defensat en què Melendo va actuar de lateral esquerre improvisat, intentant tapar una passada d’Aspas a Maxi que l’uruguaià va rematar a plaer gràcies a la permissivitat de Dídac. El partit va seguir viu, però va ser el Celta qui més a prop ho va tenir: dos avisos més de Maxi i un de Jozabed no li van servir per endur-se el partit, però sí per privar un any més l’Espanyol de la possibilitat de viatjar per Europa.