A l'Espanyol se li resisteix el triomf a casa contra un Athletic conservador (0-0)

Cornellà de LlobregatAbonat a l'empat, l'Espanyol ha tornat a ajornar el primer triomf en Lliga com a local després d'un partit força complet en què ho ha fet tot bé, excepte trobar el gol. Els blanc-i-blaus han deixat escapar una oportunitat d'or per endur-se un triomf que se'ls resisteix a Cornellà-El Prat, on, tot i l'entesa amb un públic familiar, ha vist com un Athletic inferior rescatava un resultat tan valuós com injust. Tot i un primer temps més que convincent, en la segona part l'empenta ha decaigut. El sisè empat del curs tampoc ha servit per aixecar el vol, o almenys de la forma esperada.

D'entrada, els espanyolistes han insistit a pausar el seu joc, com ja havien fet contra el Betis, per tal de reduir les pèrdues i les presses que havien perjudicat els blanc-i-blaus en anteriors partits. Els homes de Quique Sánchez Flores han sortit decidits a portar la iniciativa, i per això el madrileny ha apostat per Jurado i no Diop per suplir el lesionat Roca. Amb Jurado iniciant el joc, la sortida des de darrere sempre és més clara. L'andalús ha aportat criteri al mig del camp i, amb el pas dels minuts, s'ha anat fent seu el partit. Davant, ajudava tenir un Athletic farcit de suplents que ni pressionava en excés ni presentava una gran intensitat, aspectes que han ajudat a desenvolupar el joc dels locals.

Amb David López controlant Aduriz, i Diego Reyes i Aarón ajudant-se per anul·lar Williams, el perill de l'Athletic era ben remot. De fet, en el primer temps, Diego López ha intervingut més cops amb els peus que amb les mans. Tarda plàcida del gallec, potser la més tranquil·la des que juga a l'Espanyol. Destacable el treball al darrere d'un lateral, Aarón, l'últim producte del planter blanc-i-blau, que sembla decidit a quedar-se la plaça de lateral esquerre titular. Solvent al darrere, intens en la marca i assenyat en atac, ha encertat gairebé totes les decisions que ha pres. També en la faceta ofensiva, quan s'ha aliat amb Piatti per formar un doble corcó molest per als bascos.

En atac, l'Espanyol s'accelerava quan trobava el sempre elèctric Hernán, que, tot i les revolucions que ha aportat per la dreta, no ha encertat a enganxar una bona centrada per l'esquerra quan estava sol dins de l'àrea. L'acció no ha servit per obrir el marcador, però si per esperonar un públic molt pròxim als seus homes. Agafats de la mà, equip i afició han anat arraconant un Athletic que ha passat per moments de patiment en el primer temps. Malauradament per als blanc-i-blaus, però, el perill generat s'ha limitat a un parell de remats sense gaire perill de Piatti i a un xut massa alt de Moreno després d'un retall que l'havia habilitat sol dins de l'àrea.

Segon temps de presses sense resolució

En la represa, els lleons han intentat ensenyar les urpes trepitjant una mica més de camp rival, però no han atemorit un Espanyol ben plantat que ha modificat lleugerament la seva idea. Més replegats que en el primer temps, han passat a esperar que fos l'Athletic qui portés la iniciativa i deixés espais a l'esquena de la defensa perquè els ataquessin Moreno i Baptistao, poc participatius. Per reforçar l'atac, Quique ha donat entrada a Caicedo, que ha substituït Piatti en un canvi sorprenent i ha desplaçat Baptistao a la banda esquerra.

En alguns moments, però, l'Espanyol ha pecat de massa prudent i no ha sabut guanyar el partit en un tram final en què tot quedava obert a una genialitat de qualsevol dels dos equips. Caicedo, que s'ha retrobat amb una afició i un tècnic que li han perdonat l'expulsió que va veure contra l'Eibar, hi ha posat actitud, però uns cops fent falta i uns altres en fora de joc, no ha aconseguit resoldre diferents bones situacions. En un accelerat tram final, el públic ha tornat a accelerar el ritme dels seus homes, que no han trobat però la claredat necessària. Excepte Aarón, l'únic capaç de jugar amb criteri en els minuts de més cansament, la resta ha abusat del joc en llarg, una faceta que no incomoda precisament l'Athletic. L'Espanyol, que segueix sumant punts d'un en un, s'haurà d'esperar unes setmanes més per guanyar el primer partit de Lliga a casa del curs. El remat de cap final de Moreno a les mans de Kepa i la retirada dels jugadors del camp, capcots, dos senyals representatius d'un partit en què les coses no han sortit com s'esperaven.

Víctor Sánchez pressiona el club

“Lògicament estic decebut amb el club. M’han promès coses que no s’han complert”, va queixar-se en zona mixta un Víctor Sánchez visiblement descontent amb algunes de les condicions que li ofereix l’entitat. “Mereixo un respecte, estic cansat de tantes promeses. Em sento enganyat”, va afegir el segon capità blanc-i-blau, que va assenyalar el conseller delegat Ramon Robert com l’interlocutor del club amb qui va mantenir converses en els últims dies. La de Víctor Sánchez és una de les tres renovacions que el club vol tancar en els pròxims dies, amb les de Marc Roca i Javi López. La prioritària, però, és la de Roca, ja que el jove migcampista del planter té una clàusula força baixa, d’uns sis milions, i ha despertat l’interès de diversos clubs de la Premier.e

Nens a la grada d'animació i una protesta fúnebre

A banda del que passava a la gespa, el partit ha donat de si dues imatges extraesportives més, totes dues vinculades amb la castigada grada d'animació. A la zona de la 1900, clausurada temporalment, no s'hi han ubicat aquest cop els grups d'animació (Curva i Juvenil), sinó que el club, per a aquest partit, hi ha situat una extensa delegació de nens del RCDE Escola, que han omplert aproximadament la meitat de les 1.200 localitats dels dos sectors del gol Cornellà. L'horari i l'entitat del rival han acompanyat que fossin nombrosos els nens que han acudit a la cita.

Una altra pel·lícula, de caràcter totalment oposat a la festa infantil, és la que ha transcorregut fora del camp. Unes hores abans del partit, membres de la Curva s'han passejat pels voltants de l'estadi amb un taüt negre en senyal de protesta pel tancament de la grada d'animació. Al darrere, una comitiva presidida per una pancarta ("Rèquiem per una passió"), acompanyada per tres làpides (RIP Passió, RIP Tifos i RIP Viatges), representava de forma simbòlica el que el grup d'animació ha volgut escenificar com el funeral de l'esmentada grada d'animació. Els acompanyants han canviat les samarretes i bufandes blanc-i-blaves per peces de vestir fosques, per tal d'escenificar la protesta de dol.