Un Cristiano imperial dóna vida al Madrid unes setmanes més

Cristiano va guanyar la partida en tot moment als defenses alemanys, com en aquesta jugada en què supera per dalt Dante.
i Albert Llimós
12/04/2016
3 min

BarcelonaEl Madrid torna a ser entre els quatre millors d’Europa. No hi va haver sorpresa. El Wolfsburg no va ser l’equip de l’anada. Tampoc el Madrid, que va jugar per aconseguir el resultat que va obtenir al final: 3 a 0. Els de Zinedine Zidane van jugar a no encaixar i a lluir la seva exuberància ofensiva. Cristiano Ronaldo va emergir gegant amb un hat trick que va enterrar qualsevol esperança dels alemanys.

El portuguès en va tenir prou amb dos minuts per igualar l’eliminatòria. Al minut 16 caçava una centrada de Carvajal que va deixar en evidència els dos centrals del Wolfsburg, Dante i Naldo. Un minut més tard, imperial en el salt, Cristiano s’elevava més que ningú per marcar els temps en el plujós cel madrileny i girar el coll per enviar la pilota al pal contrari, picant a terra. Com marquen els cànons. Faltava rematar la nit d’èpica, enyorada durant molts anys al Bernabéu, i amb la complicitat de la barrera va fer el 3 a 0 definitiu.

El Madrid va avassallar el rival durant vint minuts de ritme intens, empenyent-lo contra la porteria de Benaglio, engrandint el Bernabéu. Però un cop va sentir-se legitimat pel marcador, després d’equilibrar l’eliminatòria amb el 2 a 0, el Madrid va tornar a ser el Madrid dels últims anys. L’equip de Zidane, en lloc de trepitjar els alemanys fins a ofegar-los, va fer un pas enrere. Menys Modric, més Casemiro.

El conjunt de Dieter Hecking va anar sortint a poc a poc de la cova temperat per Luiz Gustavo, espolsant-se la por inicial, menys tímid i insegur, malgrat la fragilitat que transmetia l’eix central. I això que, a la mitja hora de joc, el futbolista amb més talent dels alemanys, Julian Draxler, va retirar-se lesionat. El primer gran avís va ser obra de Luiz Gustavo, amb un fort xut llunyà que va fer un estrany però que no va sorprendre Keylor Navas. Quatre minuts més tard, Schürrle va trencar Carvajal per banda i la seva passada enrere la va rebre tot sol Bruno Henrique al punt de penal. Matusser i lent, el brasiler va trigar a rematar i dos oponents van llançar-se per taponar el xut.

Por a perdre

A la represa, els locals van tornar a prendre la iniciativa, tot i que van deixar que el Wolfsburg arribés a tres quarts de camp sense excessius problemes. Zidane jugava a no encaixar, confiat que els seus atacants desequilibrarien la balança en qualsevol acció. Va estar a punt de fer-ho Sergio Ramos, que es va elevar imponent en la sortida d’un córner i va empetitir la teòrica envergadura germànica i va rematar creuat. La pilota va picar al pal, va sortir repel·lida cap al centre i va acabar de manera poc ortodoxa entre el braç i l’esquena de Benaglio. El Wolfsburg va gastar una vida.

I en va perdre una altra a un quart d’hora del final. Naldo i Guilavogui van obrir-se en un llançament de falta de Cristiano Ronaldo. Com si la pilota cremés, els dos futbolistes van apartar el cos perquè el portuguès certifiqués el seu hat trick i el setzè gol en aquesta edició de la Lliga de Campions. El Bernabéu bullia. Es va retrobar amb una màgia perduda durant gairebé tres dècades sense remuntades màgiques a Europa. Sota la pluja intensa de Madrid, el conjunt blanc va rememorar el seu passat més gloriós. Tenia poca importància que davant hi hagués el Wolfsburg. Tenia poca importància que Naldo i Dante fossin la parella de centrals. La golejada feia tornar el Madrid a les semifinals i permetia que els madridistes veiessin tranquil·lament el partit d’avui al Vicente Calderón. Florentino Pérez va respirar. El seu projecte té, com a mínim, unes setmanes més de vida, ja que en cas de caure eliminat, la seva presidència trontollava. També Zidane va respirar alleugerit. Caure contra el Wolfsburg a quarts li hauria pres tot el crèdit guanyat al Camp Nou fa tot just deu dies.

Amb els alemanys intentant estirar-se però pràcticament sense intimidar Navas, Benzema i Jesé van tenir als peus la sentència definitiva. En totes dues jugades, Benaglio va respondre amb agilitat. El Wolfsburg en tenia prou amb una única jugada per dinamitar-ho tot. Però no la va tenir. No la va ensumar. El Madrid va posar les coses al seu lloc i divendres espera rival.

stats