El costat positiu de David Ferrer
BarcelonaLa maduresa sempre ha de servir per veure la vida amb uns altres ulls. En el cas de l’esportista, possiblement és el moment d’apreciar el que s’ha aconseguit i el que es pot aconseguir. “Ara valoro molt més estar en les etapes finals dels Grand Slams. Cada any hi ha jugadors amb més projecció. Em sento orgullós d’arribar fins aquí”, explica David Ferrer, sovint a l’ombra de Rafa Nadal. A ell, però, mai li ha importat, sap que és més bon jugador per la presència del mallorquí i dels altres grans del circuit, que l’han obligat a esforçar-se per aconseguir resultats (du 26 títols, 5 dels quals l’any passat). En una època tan competitiva, per tant, t’has d’exigir més si pretens ser competitiu. Per això, segurament, ja toca ser positiu.
“Per moments, disfruto més que abans”, diu el xabienc, de 33 anys, que amb el solvent triomf sobre John Isner (6-4, 6-4 i 7-5) ha accedit per sisè cop als quarts de l’Open d’Austràlia. Una fita que el situa a l’altura d’homes com Roddick o Sampras. En la comparativa es posa de manifest que no es tracta simplement d’un altre bon resultat. Denota la constància d’un jugador que des de finals del 2010 no ha deixat el seu lloc en el top 10.
Per a alguns és el jugador sense un Grand Slam que més el mereixeria conquerir. “Té el millor talent de tots, que és la capacitat d’aprenentatge”, certifica Toni Nadal, tiet i entrenador de Rafa. Una frase que resumeix les qualitats de Ferrer, que assumeix les virtuts a partir del seu físic i una aptitud innegable i, a la vegada, innegociable: el sacrifici. Per aquest motiu és considerat un dels rivals més respectats i que més costen de derrotar, mai es rendeix.
“Em trobo molt bé mentalment, molt tranquil amb mi mateix. Després d’alguns dubtes, torno a tenir calma”, reconeix, fent referència a uns últims mesos massa irregulars. Tanmateix, els grans jugadors es mesuren en les grans cites. I aquí, Ferrer falla molt poc. Amb el de Melbourne, serà el 17è quart de final de Grand Slam de la seva carrera. Dels 16 anteriors, n’ha superat sis. Però el mèrit és que n’ha disputat en totes les superfícies, una altra prova de la voluntat de Ferrer per millorar.
I la recompensa són els partits que li permeten desafiar els límits del seu tenis. Aquells partits que poden canviar una temporada i per als quals un s’entrena: els quarts d’un Grand contra Andy Murray. Una altra oportunitat treballada a pols i que David Ferrer espremerà fins a l’últim alè d’esforç. I amb mentalitat positiva, sens dubte, ja ha començat a guanyar-lo.
