Córrer molt però córrer bé

Entrenadora I / PeriodistaS’ha jugat la primera setmana de Mundial i ja es poden començar a treure algunes primeres conclusions en termes tàctics i físics. En aquest espai ja fa dies que, al ritme dels partits, anem fent un esbós del que pot donar èxit en aquest torneig, entenent les exigències tan particulars que té una competició d’alt nivell concentrada en 30 dies. I a primer cop d’ull hi ha una realitat que s’imposa i que no es pot negar: som en plena era de l’exuberància atlètica. Si no s’explica bé, es corre el risc de caure en la superficialitat i pensar que només guanya qui corre més, i no és així. Però, certament, qui corre més (i millor) té més opcions de guanyar. Mirem-nos les dades.

Dels informes tècnics que la FIFA ha anat publicant després dels grans tornejos es conclou que a cada edició s’han augmentat els valors de velocitat màxima de les jugadores. Cada cop hi ha més futbolistes capaces de fer esprints màxims (que vol dir córrer a més de 25 quilòmetres per hora), i cada cop són més capaces d’allargar els metres que resisteixen anant a l’esprint. Al Canadà 2015, el total de metres correguts a més de 25 km/h estava entre els 250 i els 350 metres per partit. A l’espera de dades oficials, França 2019 va camí d’ampliar aquestes marques i evidenciar que la jugadora actual és més ràpida i més constant en els seus esforços màxims. O, si més no, que aquest perfil de futbolista està tenint més habilitat per marcar les diferències.

Al Canadà la FIFA va detectar que les que van quedar més ben classificades van tendir a recórrer distàncies més grans en els llindars de velocitat més alts que les que van caure a les primeres de canvi. No era una tendència tan òbvia a Alemanya 2011 i cal veure si a França s’igualen les forces o s’amplia la bretxa. Darrere dels tecnicismes d’aquestes xifres de vegades complexes hi ha un apunt que ho fa tot més entenedor: el 48% dels gols d’aquest Mundial s’han marcat en l’últim quart d’hora de cada meitat. Això vol dir que els equips segueixen traient molt de profit dels moments de fatiga de les adversàries. La FIFA fa temps que reconeix que la millora en la competitivitat dels equips ha de venir a partir d’augmentar els seus valors de resistència en els partits per evitar fondre’s en els minuts finals.

De moment, aquesta dificultat per aguantar amb bon nivell fins al minut 90 només s’ha fet evident en el Suècia-Xile. Sobta que, si es comparen les dades amb les xifres que recopila la UEFA per a la Champions, no surten patrons similars en la distribució dels gols. A Europa s’han marcat pràcticament els mateixos gols als minuts inicials (31) que als minuts finals (36). El que sí que coincideix és l’impacte dels primers minuts de la represa. A la Champions, el quart d’hora entre el minut 45 i el 60 és el que té més efectivitat (38 gols) i al Mundial, de moment, és un dels trams més sensibles (18% dels gols totals).

La FIFA es mostra preocupada pel fet que els nivells físics canviïn tant entre la primera i la segona meitat, i fins i tot recomanava després del Canadà que s’incorporés una estratègia de reescalfament després del descans per evitar la diferència de rendiment entre els inicis i les segones meitats. A França ja s’ha estandarditzat que tots els equips facin una breu activació quan tornen dels vestidors, però això no està evitant que el desplegament es vegi modificat. Aquí, òbviament, ja entren en joc altres qüestions, com l’impacte emocional o psicològic de determinats marcadors o la necessitat d’arriscar-se per puntuar.

Les modificacions en els plantejaments dels tècnics abans i després de la mitja part evidentment que juguen el seu paper, com també el juguen els diferents estils de cada selecció. Així, per exemple, la FIFA reconeixia que els equips europeus fa anys que demostren que són els que tenen un volum de possessió més alt i unes xifres més efectives de remats a porteria, però tot just són els tercers en rendiment físic. “D’això se n’extreu que efectuar més curses a alta velocitat no necessàriament deriva en obtenir més èxit en els partits de futbol”, deia l’organisme. Esclar que no. Però ella mateixa afegia un matís interessant per entendre bé el valor de moure’s amb energia, sobretot per als equips més tècnics. “La correlació més marcada en el nombre de passades d’un equip es va registrar en les distàncies recorregudes a alta velocitat, la qual cosa posa de manifest la importància de l’activitat de les jugadores sense pilota per crear espais i mantenir la possessió”. Doncs això, córrer molt però córrer bé.