El corredor mediterrani sí que funciona en el futbol

BarcelonaLa connexió entre València i Barcelona s’ha accelerat els últims anys. Entre Mestalla i el Camp Nou hi ha un corredor que cada vegada s’afanyen més a travessar figures d’una banda i l’altra. Sobretot, als despatxos i banquetes més que no pas al terreny de joc. Durant els últims anys, jugadors amb passat blaugrana han manat a Paterna, mentre actualment a Sant Joan Despí també corre sang xe.

L’actual secretari tècnic del Barça, Robert Fernández, va aterrar a Barcelona com a jugador provinent del València, i precisament en terres valencianes va formar-se també com a entrenador de base, als equips inferiors xe, i posteriorment com a secretari tècnic. El seu antecessor en el càrrec, Andoni Zubizarreta, també va viure un temps sota els pals de Mestalla, després de ser acomiadat per Johan Cruyff en perdre la final d’Atenes de l’any 1994 contra el Milan d’Arrigo Sacchi. El català Gerard López, actual entrenador del filial blaugrana, també va donar-se a conèixer com a futbolista a Mestalla, fins que el Barça el va recuperar per 24 milions d’euros. Robert i Gerard són dos dels últims cinc jugadors que jugaven a València i van acabar al Camp Nou directament, sense passar per una nova experiència, com en el cas, per exemple, de Gaizka Mendieta. Els altres tres jugadors que van fer el salt a través del corredor mediterrani són David Villa, que va arribar per 40 milions al Barça per suplir Zlatan Ibrahimovic, i a la banda esquerra de l’actual conjunt de Luis Enrique, Jordi Alba (14 milions) i el qüestionat Jérémy Mathieu (20 milions).

Entrenadors amb essència culer

Si els combois de sud a nord s’han fet habituals en el nou mil·lenni, més trànsit hi ha hagut en la direcció oposada. Pràcticament la meitat dels últims tècnics valencianistes han tingut passat blaugrana. El primer va ser Ronald Koeman, que no va poder triomfar a l’exigent Mestalla el curs 2007-2008. Després ho va provar Mauricio Pellegrino, que ja sabia què significava València, perquè ho va viure també com a jugador. Posteriorment, Ernesto Valverde, que tampoc va tenir fortuna al capdavant del conjunt xe i no va durar més d’un any. L’últim amb mentalitat blaugrana va ser Juan Antonio Pizzi, que va arribar el desembre del 2013, i després d’uns bons resultats durant la segona meitat de temporada va veure com l’aterratge del multimilionari Peter Lim acabava amb la seva carrera com a entrenador a València. L’empresari de Singapur tenia un altre projecte al cap, i de la mà de l’agent de futbolistes Jorge Mendes va apostar per Nuno Espírito Santo per dirigir un equip que va rebre una forta injecció econòmica.

Inestabilitat a la banqueta

Lim i Mendes no tan sols van carregar-se Pizzi, sinó que també van desencadenar l’adéu de Rufete com a director esportiu, l’home que juntament amb l’argentí Roberto Fabián Ayala havia decidit donar les regnes de l’equip a Pizzi. Rufete, format al planter del Barça, va plegar el juliol passat per diferències amb el projecte que estava tirant endavant el nou propietari asiàtic.

De fet, la inestabilitat a la banqueta ha sigut un dels elements habituals durant l’última dècada a Mestalla. En deu anys han desfilat per València 13 entrenadors, un dels quals, Salvador González Voro, Voroha hagut de repetir dues vegades, després de la destitució primer de Pellegrino i posteriorment de Nuno, fa tot just un parell de mesos.