Michael Phelps: "Hi ha moments en què no vull ser jo, tant de bo pogués ser una persona qualsevol"

BarcelonaDesprés de penjar-se 23 medalles d'or olímpiques, Michael Phelps ha confessat en un article que ha publicat ESPN que li agradaria ser "un altre". I és que, segons ha explicat, la pandèmia del coronavirus li està afectant la seva salut mental. Fa temps, Phelps va reconèixer que patia depressió, i ara ha dit que el fet d'estar confinat no l'ha ajudat gens. "La pandèmia és un desafiament que no esperava", ha explicat, i ha afegit: "Això d'estar tancat a casa genera moltes incerteses. I preguntes, moltes preguntes. Quan s'acabarà? Com serà la vida quan tot això acabi? ¿Estic fent tot el que puc per estar segur? ¿La meva família està segura? Això em fa tornar boig". Phelps, de fet, diu que no amaga els problemes que té perquè "no hi ha res a témer": "La lluita és només contra tu mateix. Penseu en això la pròxima vegada que algú us pregunti com esteu".

Michael Phelps i la llegenda de l'home amb 23 medalles d'or

El nedador de Baltimore diu que mentre ha estat tancat a casa ha tingut moments en què no ha volgut ser ell. "Hi ha moments en què no vull ser jo. Tant de bo pogués ser Johny Johson, una persona qualsevol", indica. Phelps diu que ell està "acostumat a viatjar, conèixer gent i competir", i que ara la seva situació, com la de tots, ha fet un gir de 180 graus. "A nivell d'emocions, sempre estic al límit, sempre estic a la defensiva". És per això que reconeix que ha discutit amb la seva dona durant el confinament i que alguns cops s'ha sentit "inútil". El campió olímpic ha recordat que la seva dona i els seus fills l'estant ajudant: "Hi ha vegades que estic atrapat dins del meu cap i el Boomer, el meu fill de quatre anys, s'acosta a mi, m'abraça i simplement em diu que m'estima. És, literalment, el més gran del món".

Phelps diu que tothom que pateix alguna malaltia mental sap que mai es curarà. "La qüestió és que les persones que viuen amb problemes de salut mental ho saben, això mai desapareix. Tens dies bons i dies dolents, però mai hi ha una línia de meta. Vaig fer moltes entrevistes després dels Jocs de Rio en què la història va ser la mateixa: «Michael Phelps va parlar sobre la depressió, va entrar en un programa de tractament, va guanyar l'or en els seus últims Jocs Olímpics i ara està millor». Desitjaria que fos la veritat. Desitjaria que fos així de fàcil. Però honestament, i ho dic de la millor manera possible, això és simplement impossible. Algú que no entén amb què lluiten les persones amb ansietat o depressió o trastorn d'estrès posttraumàtic no en té ni idea", conclou.