Una Copa amb més candidats al títol que mai

Estem davant de la Copa del Rei més diferent dels últims anys. D’entrada, té una seu sense equip local. Sí, hi podem posar l’Obradoiro per proximitat geogràfica, però no és l’amfitrió típic a què estem acostumats. Cap equip ha jugat al pavelló on es disputarà el torneig. És evident que les cistelles són les mateixes, el parquet també i les dimensions no canvien, però no deixa de ser una pista que els jugadors no han trepitjat mai. No vull dir que això hagi de ser decisiu perquè tots els equips tindran el mateix temps per familiaritzar-se amb el lloc de treball, però és un fet curiós.

Les últimes edicions s’han solucionat amb finals esperades abans d’arrencar el torneig. Unes vegades el trofeu viatjava a Barcelona, l’any següent agafava el tren d’alta velocitat i marxava a Madrid. Victòries dels blancs al Sant Jordi o dels blaugranes al pavelló dels de la capital espanyola. Els altres sis aspirants semblaven poc més que artistes convidats que sovint eren més convidats de pedra que aspirants. No pel nivell propi sinó per la superioritat dels dos equips grans de la Lliga.

Enguany la cosa ha canviat, i si bé pot ser que el títol se’l tornin a disputar Barça i Madrid, a priori hi ha dos clars aspirants a prendre’ls el ceptre de campió. Per exemple, el València Bàsquet de Pedro Martínez, que ha aconseguit inculcar el seu estil de joc en un temps rècord. Té una plantilla equilibrada i que, com no pot ser d’una altra manera coneixent el seu entrenador, juga com un equip. Un dia sobresurt un jugador, el dia següent en sobresurt un altre, però la força és el conjunt.

I després hi ha el Baskonia de l’incansable i extenuant Perasovic. No sé si els jugadors aguantaran tota la temporada aquest ritme i nivell de joc, però queda clar que, ara mateix, es presenten com a grans candidats al títol si no els tremolen les cames i el canell. Han sigut els encarregats de tallar la impressionant ratxa dels taronja i han assaltat Barcelona i Madrid.

Dos grans favorits

Però evitar que el Barça i el Madrid no guanyin aquesta Copa del Rei no serà gens fàcil. Al marge de les dinàmiques de cada equip (és evident que els de Laso i els de Pascual no arriben en el seu millor moment), tenen alguna cosa que els altres no posseeixen. Estan acostumats a jugar molts moments calents, a jugar-se pilotes per guanyar títols, a fer bàsquet quan senten que no estan jugant bé. En definitiva, tenen una acceptació de la pressió molt superior a la de la resta de jugadors.

Espero pel bé del bàsquet que vegem un gran espectacle, que aquest any canviï la final. Però només un dels equips... i que el títol torni a casa, al Palau.