Carmanyola catalana i bona taula madridista
La directiva afronta el partit amb optimisme però patint per la sanció de la FIFA
València (enviat especial)Manel Vic llegia la premsa amb calma, al 'hall' de l'hotel on es troben els familiars dels directius del Barça, així com els treballadors del club. La veu del Barça, tan tranquil com cada dia, llegia al diari 'Levante-EMV' els articles d'opinió que recordaven com durant els anys 50 i 60 Mestalla era feu madridista, però, després de tants robatoris, ara els valencianistes prefereixen veure una derrota blanca. Vic s'ho llegia sense posar-se nerviós. Sense alterar-se. Ha vist un munt de finals.
València s'ha dividit en tres parts, una de madridista, una de blaugrana i una de valencians intentant evitar les altres dues meitats. Valencians amb diversitat d'opinions i moltes ganes de parlar del procés polític català. Especialment els contraris. La part plena de catalans està formada per molts joves, molts amb carmanyola i entrepà. De fet, la major part d'aficionats del Barça han menjat de camí a València, fent coixí per a les cerveses. Malgrat que molts aficionats del Barça feia dies que havien reservat taula, als restaurants de renom hi havia més madridistes. En un restaurant, familiars de l'exjugador blanc Michel Salgado tiraven floretes a les cambreres. Tocant a la plaça de braus, en canvi, un grup de joves de Manresa seien a terra amb un entrepà i molta cervesa. Amb una rialla sorneguera, miraven com dos nois joves amb la bandera del Madrid cridaven "viva los toros". Durant la major part del dia les aficions han estat separades, a les seves 'fan zones', però a mesura que s'acosta el partit s'han anat trobant a la rodalia de Mestalla. Amb insults i alguna baralla que la policia ha intentat controlar ràpidament.
L'optimisme madridista contrasta amb certa resignació blaugrana. "Son els millors però el cicle s'ha acabat. Cal acomiadar aquest equip tal com toca", diu amb cara seriosa el Jordi, un noi de Sant Cugat del Vallès. Coses de la vida, els barcelonistes compren la teoria del canvi de cicle que van posar de moda certs tertulians madridistes. Entre la directiva del Barça i els seus familiars es respira prudència. "S'hi deixaran la pell. Aquest equip no necessita motivacions contra el Madrid. Anirà bé", deien entre ells després de saludar en Manel Vic. Cap d'ells, però, vol parlar del futur, vol parlar de fi de cicle. De revolució.
Però la directiva, que ha participat en un dinar multitudinari organitzat per la Federació amb els madridistes, té altres coses al cap. No han deixat de treballar i de posar-se al dia sobre la sanció de la FIFA, demostrant certa divisió d'opinions sobre la famosa pancarta "La Masia no és toca". Algú deia que "la pancarta no tocava". El president Bartomeu potser ha parlat del tema al costat de Florentino Pérez, qui s'ha donat un bany de masses amb aficionats locals. Bartomeu i Pérez no es porten tan bé com quan manava Rosell, però han posat elegants davant les càmeres, al costat del president de la RFEF i Rita Barberá. Que no se'n perd cap.
I tots, pendents de l'equip, que ha entrenat a la Ciutat Esportiva del València sense Piqué, que s'ha quedat a l'hotel, on Seydou Keita ha visitat els seus antics companys. El Barça afronta el partit amb cara seriosa. Amb els aficionats i directius considerant que l'equip no fallarà. Ara, uns pensen que serà un darrer acte de servei i altres que serà un partit més del mateix cicle. Diverses maneres de veure el mateix Barça. Els eterns debats, com tants ha escoltat Manel Vic, qui, preguntat pels aficionats, deixava anar, tot calmat: "Anirà bé, segur".