La Copa Amèrica: com triomfar i fracassar a la vegada

BarcelonaJa li queda poc, a la Copa Amèrica. L'Emirates New Zealand ha posat la directa a la final i d'aquí pocs dies es proclamarà campió. Així, els britànics seguiran sense guanyar la copa que van crear el 1851, i Barcelona segurament seguirà sent la seu de la competició. Les autoritats així ho volen. Nova Zelanda, un cop guanyi la Copa, pot decidir on i quan defensar el títol. Vistes les ajudes rebudes, sembla lògic que vulguin seguir a Barcelona. Perquè la Copa Amèrica ha estat un èxit. O un fracàs. O totes dues coses.

Aquesta segurament serà la Copa Amèrica amb més espectadors de la història. I no parlo de fer-se trampes al solitari com van fer els organitzadors quan van inventar-se que era el tercer esdeveniment esportiu més vist, després de sumar a les audiències els minuts que els havien dedicat els informatius. No, no és el tercer esdeveniment més vist, però ha estat un èxit en el sentit que les anteriors edicions no tenien grans xifres de visitants, ja que es feien en llocs més remots, com Auckland o les Bermudes. I en horari de Nova Zelanda o San Francisco. Aquesta Copa s'ha fet en una ciutat ben comunicada i amb horari europeu, fet que hi ajudava, ja que quatre dels sis equips eren europeus.

La Copa Amèrica de Barcelona podrà dir que ha millorat les anteriors edicions i treure pit. Però fent-ho ignorarà una part de la realitat. Suposo que, tal com ha passat fins ara, no hi haurà cap mena d'autocrítica respecte a un fet clau: la competició no ha connectat amb la ciutat. I hi veig dos factors. El primer, que arribi just en un moment en què milers de barcelonins senten que els fan fora de la seva ciutat, amb lloguers impossibles i facilitats per als turistes, però no per als que hi viuen. La Copa en si, com a competició esportiva, és innocent. De fet, quan Barcelona va organitzar els Jocs del 1992, la població va gaudir-ne: no hi ha cap problema en organitzar grans esdeveniments a la teva ciutat si Barcelona et cuida. A molts barcelonins els molesta que es facin grans esdeveniments quan se senten expulsats.

El segon factor seria que la Copa ha comès un error de comunicació: no pots vendre que seràs tan important com els Jocs del 1992. Intentar vendre que una competició de vela arrelarà a la ciutat com uns Jocs Olímpics és demagògic. S'ha inflat la Copa amb declaracions de polítics que la volien connectar amb els Jocs del 1992, i la gent ha trigat poc a entendre que no tenen res a veure. La competició, doncs, no ha arrelat a Barcelona, però els organitzadors estaran satisfets. Si Nova Zelanda decideix quedar-se a la ciutat, faria bé d'intentar entendre les raons dels manifestants en lloc de burlar-se d'ells des d'una llotja VIP amb una copa de cava a la mà. Però especialment n'haurien de prendre nota els polítics: ¿com t'ha d'importar una competició de vela, o de motor o del que sigui, quan gent amb carreres, màsters i feina fixa no poden pagar els lloguers a la seva ciutat?