"La Copa Amèrica és el moment d'explicar al món que Barcelona ha tornat"
La primera jornada de regates oficials acaba amb actes oficials on el rei, Salvador Illa i Jaume Collboni uneixen aquesta copa amb els Jocs del 1992
BarcelonaDe reüll, Grant Dalton, el responsable de l'Emirates Team New Zealand, anava mirant el telèfon mòbil. Faltava ben poc per a la primera regata oficial de la Copa Amèrica i no hi havia gaire vent. Però Dalton, l'home clau per portar aquesta regata històrica a Barcelona, no podia respondre els missatges perquè estava ensenyant les instal·lacions al rei d'Espanya. Li agrada la vela, a Felip VI, que va voler seguir les regates dalt d'un vaixell. Dalton, un vell llop de mar que ha fet la volta al món i ara ha convertit la Copa Amèrica en un gran negoci, li havia entregat una rèplica de la copa abans de marxar cap al moll, per enfilar-se també dalt d'un vaixell. L'acció passa al mar, quan es parla de la Copa Amèrica. Però el que passa a terra és igualment interessant. Especialment aquest dijous, amb un munt d'autoritats.
A la zona del Port Olímpic, on hi ha un Village on cal pagar molts diners per entrar, el rei passava estona amb membres de la família reial com Victòria Frederica de Marichalar. En una altra zona era ple de convidats del patrocinador principal de la Copa Amèrica, Louis Vuitton, fet que convertia el restaurant en una desfilada de moda. Entre els convidats d'aquesta marca la competició en si no els interessava gaire. Xerraven entre ells, quan els vaixells ja competien. Els que sí que sortien a un balcó per veure a tot just 200 metres la competició buscaven algú que entengués el sistema de competició per fer-li preguntes. Qui sí que s'ho mirava tot era Xavi Hernández, l'exjugador del Barça, protegit amb una gorra. La zona era plena de gent, tot i ser de pagament. A la mateixa hora, a la Race Village gratuïta, hi havia poca gent, amb la calorada que feia.
La Copa Amèrica, competició que va unir fa dos anys de manera sorprenentment fàcil totes les institucions polítiques per fer-la realitat, vivia un dia especial mentre bona part de la població encara s'ho mira amb certa distància. A dos quarts de nou del vespre, després d'una visita a la renovada zona del Port Olímpic, el Museu Marítim acollia l'acte d'inauguració oficial de la competició, un dels primers actes públics de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Felip VI el va felicitar pel seu nomenament. "He visitat el Nou Port Olímpic, un lloc i un entorn que tan bons records té per a mi i per a tots els olímpics de la generació del 1992, especialment els espanyols i particularment els regatistes", afirmaria. El record del 1992, de fet, no deixa de tornar. Segons el rei, "ara Barcelona acull l'esdeveniment esportiu més important des d'aquells Jocs i la ciutat torna a impregnar-se dels valors i d'aquell esperit esportiu que va fer la volta al món". El mateix Grant Dalton, quan explicava per quina raó havia escollit Barcelona, també solia fer referència als records que ell té dels Jocs del 1992. A partir de llavors, Barcelona va passar de ser mig ignorada a ser admirada. Però moltes coses han passat, des de llavors. I el repte dels organitzadors és que la Copa Amèrica sigui vista pels barcelonins com una continuació d'aquell somni d'una nit d'estiu del 1992. Tot un repte, ja que la competició continua sent una gran desconeguda per a molts.
"Quan vam somiar un gran esdeveniment per transformar de nou la ciutat, molts ens van dir que aquesta competició era la Copa. I per primer cop organismes que no estaven alineats ho vam aconseguir", diria l'alcalde Jaume Collboni. "No volem només ser escenari del tercer esdeveniment esportiu més gran del món, després dels Jocs i els Mundials. Volem formar part de la Copa. És la segona gran transformació del front marítim de la ciutat, després del 1992. El moment per reconnectar la ciutat amb el mar, i permetre que 7.000 nens i nenes puguin veure la seva ciutat des del mar per primer cop. El moment per dir a tothom que Barcelona ha tornat", afegia. Qui també va ser alcalde de la ciutat, l'actual ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha insistit en aquesta idea: "Barcelona torna a estar al centre, torna a atraure les mirades per organitzar grans esdeveniments". Conscients de les queixes de bona part de la població, Hereu ha afirmat que aquesta copa forma part d'una línia de treball on es potencien visitants que respectin la ciutat. De fet, s'ha projectat un vídeo amb membres dels sis equips que fa més d'un any que viuen a Barcelona, on expliquen el que senten. "Sé que molta gent diu que s'està perdent una forma de viure per culpa de massa turisme, però jo ho veig encara amb cert encant de poble, quan vinc a la base de l'equip en bicicleta", deia una enginyera de l'INEOS Britannia. Unes hores abans, treballadors de l'ajuntament s'havien manifestat a prop del Village demanant igualtat salarial.
Després de mesos de preparatius i de quatre dies de regates prèvies, aquest dijous era el dia en què per primer cop es veien regates oficials, amb l'inici de la fase round robin. Vuit dies en què els sis vaixells es veuran les cares dos cops entre ells, fins a tenir una classificació final on el pitjor vaixell ja serà eliminat. Hi havia expectació entre els organitzadors, tot i que a les 14 h, quan va començar la primera regata, la Race Village del Moll de la Fusta era buida. Feia massa calor i la major part de visitants que arribin per seguir la regata vindran les pròximes setmanes, a l'espera de veure quins vaixells van superant rondes. Però després de les regates, la Race Village va animar-se. "Volíem veure-ho, ja que hem vist que es parla de la Copa aquesta i no en sabem res", deia la Mercè, d'Arbúcies. En un lloc d'informació de turisme de Catalunya, explicaven com cada cop arriba més gent a la zona quan cau el sol, fugint de la calor i seguint els concerts amb DJs. Bona part dels curiosos que arriben són turistes que desconeixen el sistema de competició de la Copa Amèrica. Els que la coneixien havien passat el dia torrant-se al sol, seguint unes regates que van acabar amb alguna sorpresa, com el triomf de l'Orient Express Racing Team francès sobre l'Alinghi Red Bull Racing de Suïssa, amb bones sensacions de l'INEOS Britannia i del Luna Rossa Prada Pirelli Team italià, i amb ensurt per als vigents campions, l'Emirates Team New Zealand, ja que després de guanyar la seva carrera, van veure com la grua que els tornava a la base fallava, cosa que va provocar desperfectes a la nau, que no sortirà a competir aquest divendres.
Mentre els mecànics de Nova Zelanda treballaven, a cinc minuts caminant ressonaven els brindis al Museu Marítim entre les autoritats. A la Race Village, molta més gent que durant les regates feien una cervesa, sense saber massa bé en què consisteix la Copa Amèrica. Com també segurament desconeixien a qui estava dedicada l'estàtua que ha quedat just al mig de la zona festiva, la dedicada a Joan Salvat-Papasseit. Salvador Illa, per cert, l'ha volgut recordar en el seu discurs, recuperant aquells versos que diuen "Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant". La Copa Amèrica tindrà ara dos mesos per davant per fer-se estimar. Els que treballen en la copa s'han enamorat de Barcelona. Ara cal veure com respon tota la ciutat.