Les converses secretes entre la FIFA i la Superlliga
Durant mesos van buscar l’encaix del projecte en les estructures del futbol
LondresA les pàgines i pàgines plenes d’argot financer i legal del contracte de fundació de la Superlliga, el projecte fallit que el mes passat va posar en escac breument les estructures centenàries i l’economia del futbol europeu, hi havia referències ocultes a un requisit “essencial”. Una condició tan important que, sense ella, el pla no podria tenir èxit. Aquests documents, que han estat revisats pel New York Times, fan referència a la necessitat que els fundadors de la Superlliga arribessin a un acord amb una entitat etiquetada indirectament com a W01 però que és fàcilment identificable com la FIFA, l’organisme rector del futbol mundial.
Públicament, la FIFA i el seu president, Gianni Infantino, es van sumar a altres dirigents del futbol, aficionats i polítics per criticar l’efímer projecte de la Superlliga. Però en privat, segons més de mitja dotzena d’executius del futbol, entre els quals el propietari d’un club de la Superlliga, Infantino no només estava al corrent del pla, sinó que també hi donava suport inicialment.
Les converses de la Superlliga amb la FIFA van començar el 2019. Van ser dirigides per un grup conegut com l’A22, un consorci d’assessors encapçalat per Anas Laghrari i John Hahn. Els responsables d’A22 es van reunir amb alguns dels col·laboradors més pròxims d’Infantino, inclòs el vice secretari general de la FIFA, Mattias Grafström.
En una d’aquestes reunions, els clubs fundadors de la Superlliga van proposar que, a canvi del suport de la FIFA al seu projecte, acceptarien la participació dels seus equips en una Copa del Món de clubs anual impulsada per l’organisme internacional. Els equips també van acordar renunciar als pagaments que haurien obtingut per participar-hi, cosa que suposaria uns beneficis de 10 milions d’euros per a la FIFA. Després de les primeres reunions, els assessors van informar que havien trobat un públic “receptiu”.
Un suport imprescindible
Obtenir el suport de la FIFA s’interpretava com un fet imprescindible per evitar litigis llargs i costosos amb els jugadors que hi haguessin participat. I és que, el 2018, en un debat anterior sobre la Superlliga, la FIFA havia advertit que els futbolistes podrien ser expulsats de les seves seleccions nacionals -i, per tant, del Mundial- per participar en una lliga no autoritzada. A mitjans de l’any passat, els assessors d’A22 van dir als clubs que “la FIFA hi estava d’acord”, segons assegura el propietari d’un club de la Superlliga. Altres fonts consultades expliquen que la FIFA estava, com a mínim, “receptiva” a la idea de la nova lliga. Però van dir que tant l’organisme com els seus dirigents continuaven sense comprometre-s’hi -almenys oficialment- fins que no es tinguessin més detalls sobre l’estructura del projecte.
Confiant que aconseguirien obtenir el suport necessari, els organitzadors van discutir diversos conceptes per a la seva nova lliga abans d’arribar al 18 d’abril, dia en què van fer-ne oficial la creació: amb quinze membres permanents, però permetent-hi l’accés de cinc equips addicionals d’Europa cada temporada.
Però, malgrat que els assessors d’A22 van garantir la participació de la FIFA, alguns propietaris de clubs escèptics van fer les seves pròpies investigacions i es van posar en contacte directament amb alts funcionaris de la FIFA. I la resposta que en van rebre, segons un executiu d’un equip amb coneixement directe d’aquestes converses, va ser la mateixa que van sentir de Florentino Pérez, el president del Reial Madrid i d’aquesta Superlliga: que si el pla s’elaborava d’una manera determinada, la FIFA no s’hi oposaria.
Aquestes converses van permetre als clubs i a JPMorgan, el banc d’inversió nord-americà que havia acceptat finançar el projecte, sentir-se tranquils respecte a la viabilitat. No obstant això, la seva confiança es va esvair quan les filtracions sobre una possible Superlliga van aparèixer a les notícies al gener, acompanyades de rumors sobre la participació de la FIFA en les converses.
Infantino es fa enrere a última hora
Alarmat per les informacions, el màxim responsable del futbol europeu, Aleksander Ceferin, president de la UEFA, va mantenir una reunió urgent amb Infantino a la seu de la UEFA a Nyon (Suïssa), en què li va preguntar directament si hi estava involucrat. Infantino li va dir que no, però inicialment va posar objeccions quan se li va demanar que es comprometés a fer una declaració per condemnar les propostes. Arran de la intensa pressió i les creixents peticions perquè donés explicacions, es va acabar fent enrere del pla.