La contracultura del Pep bat rècords a Alemanya

MunicEra juliol de 2015 i Pep Guardiola tenia la sensació que venia d’haver completat no la temporada de més èxit de la seva carrera com a entrenador però sí segurament la de més mèrit. El tècnic havia dut el Bayern a revalidar el títol de Bundesliga amb un equip agafat realment amb pinces. L’alineació titular s’havia quedat sense dríbling, sense desequilibri, sense profunditat de banqueta, sense duresa competitiva. En aquella segona temporada a Munic, Guardiola havia hagut de renunciar durant molt de temps a jugadors tan importants com Javi Martínez, Thiago, Lahm, Schweinsteiger, Badstuber, Alaba, Benatia, Ribéry i Robben. Tots ells lesionats, en un moment o altre, de transcendència. “Va ser una situació límit, la fase més difícil. Abans de cada partit mirava al meu voltant i em deia: 'A veure, qui tinc disponible avui?' Només llavors sabia realment què podia fer”, va explicar l’entrenador català.

Poca valoració periodística

Tot i la satisfacció d’haver-se adjudicat la Bundesliga, la primera en la història guanyada pel Bayern després del desgast físic i mental produït per un triomf mundialista d’Alemanya, Guardiola se’n va fer creus en assabentar-se de la valoració pública del seu treball. El periòdic esportiu de referència 'Kicker' va publicar la llista dels millors entrenadors de la temporada 2014/15, formulada basant-se en els vots dels membres de l’associació de periodistes esportius alemanys. El Bayern de Guardiola havia guanyat el campionat però, ¿quin reconeixement tenia el tècnic de Santpedor per a la premsa? El primer lloc? No. Aquest va ser per a Dieter Hecking, l’entrenador del Wolfsburg, subcampió de la Bundesliga i campió de la Copa alemanya. El segon lloc? No. El tercer? Tampoc. El quart? El cinquè? El sisè? No, no, no. Guardiola tot just va ser nomenat vuitè millor entrenador del futbol alemany aquella campanya.

El tècnic català marxa de Munic amb tres Bundesligues conquerides a ritme de rècords, dues Copes alemanyes, un Mundial de Clubs i una Supercopa europea. Però mai no haurà estat considerat el millor per la crítica periodística local. El seu primer any, l’honorífic reconeixement organitzat per 'Kicker' va recaure en el seleccionador alemany Joachim Löw i aquest últim any, a l’espera que sigui oficial, serà per a Thomas Tuchel, subcampió de lliga i de Copa amb el Borussia Dortmund.

La valoració periodística de la feina de Guardiola, que tindria categoria d’anècdota, revesteix un complex entorn de malentesos culturals. Poc va trigar el de Santpedor a adonar-se que el seu futbol d’inspiració 'cruyffista' era pura contracultura al feu de Beckenbauer. Coincideix que l’entorn del Bayern, que pregona amb orgull el seu eslògan bavarès 'mia san mia' (nosaltres som nosaltres; o més lliurament traduït 'som-com-som-i-estem-molt-pagats-de-nosaltres-mateixos'), necessita de molt folklore i moltes mostres d’identificació que Guardiola no ha vehiculat a través de la premsa.

Irritats els periodistes per l’excepcionalitat que un tècnic del Bayern no concedís cap entrevista personal mentre lluïa l’escut del club i recelosos als canvis com són molts tècnics locals, Guardiola es va focalitzar a anar per feina amb els seus jugadors. Prou tenia el català a gestionar l’èxit després del triplet aconseguit pel seu predecessor, Jupp Heynckes, prou tenia l’exblaugrana a inculcar la seva idea de joc de posició en un país on es juga el futbol més ofensiu d’entre totes les concepcions defensives d’aquest esport. “La Bundesliga és la lliga del contracop. En dos, tres, quatre passades, en cinc, sis segons, qualsevol equip et pot sorprendre al contraatac”, va aprendre de seguida el de Santpedor. “M’agradaria veure Guardiola en un equip de meitat de taula de lliga regional”, el va tractar aquest any encara amb escepticisme el director de formació d’entrenadors de la Federació Alemanya de Futbol, Frank Wormuth.

Els tècnics alemanys l'elogien

És clar que també hi ha hagut força tècnics que li han reconegut haver portat una variabilitat, una riquesa tàctica mai no vistes a la Bundesliga. “El Bayern va guanyar el triplet amb Heynckes i des de llavors es mostren més afamats, més flexibles, encara millors que abans. És el millor equip juntament amb el Barça i té probablement el millor entrenador. Quan jugues contra ells són tants els moviments, les curses i els canvis de posició a defensar! No és només una tasca física sinó mental”, ha assenyalat Tuchel. “Fixin-se en el joc de posició estructurat, el ritme de passada, la recepció i distribució de la pilota, i la forma de defensar més valenta i diligent que jo he vist, amb estrelles 'top'. Vegin els partits dels equips del Pep: poden aprendre-ho tot sobre futbol. Guardiola t’obliga a posar-te recte i a indagar contínuament”, ha admirat el tècnic del Dortmund.

L’ARA es va posar en contacte amb tots els entrenadors de la Bundesliga, però la majoria va declinar fer una valoració de la petjada que deixa Guardiola al futbol alemany. “És un gran col·lega i una persona molt modesta. Mereix com ningú haver guiat el Bayern al rècord de quatre títols de lliga consecutius. Ha elevat el nivell del seu equip”, va concloure Ralf Hasenhüttl, el tècnic de l’Ingolstadt. “El Pep ha pujat el valor de la Bundesliga amb la seva personalitat i el seu meticulós i exitós treball. Es nota el seu segell al Bayern”, li va reconèixer Stefan Reuter, director esportiu de l’Augsburg.

“I això que no ha estat gens fàcil per a Guardiola, després dels seus exitosos anys a Barcelona, sortir-se’n en una altra cultura i en un altre entorn amb una gran pressió per les expectatives. Però ho ha aconseguit de forma impressionant. Es nota que no deixa res a l’atzar per dirigir, cosa gens fàcil amb una plantilla de 26 estrelles mundials”, li va apuntar l’entrenador del Werder Bremen, Víktor Skripnik.

Encara entusiasmat de les seves trobades personals amb Guardiola es mostra el talentós exjugador internacional alemany Bruno Labbadia, ara tècnic de l’Hamburg: “El Pep ha enriquit la Bundesliga tant humanament com esportivament. Hi ha aportat noves idees. A mi m’ha imposat especialment el seu variable i gairebé imprevisible joc de posició. Com a entrenador intento estar sempre obert a coses noves per continuar evolucionant. Esclar que he analitzat amb profunditat la visió del Pep”. De la mateixa que “Guardiola deixa una impressió duradora a la Bundesliga”, el tècnic català també ha absorbit aspectes del futbol alemany, raona Labbadia. “El Pep sempre ha estat fidel a la seva filosofia de futbol de possessió dominant. I al mateix temps s’ha adaptat a la seva plantilla. Un exemple: mentre que al Barça pràcticament no usava aquests recursos, al Bayern ha tingut èxit generant moltes centrades a l’àrea i molts xuts llunyans”, conclou el tècnic de l’Hamburg.

Adaptació al futbol germànic tot i les baixes

Per molt que sovint se l’ha acusat de fonamentalista de les seves idees, Guardiola ha tingut sempre clar que el sistema no decideix quins futbolistes juguen, sinó que són els jugadors els que defineixen el sistema. El tècnic ha hagut d’aprendre a viure a Munic sense facilitadors de vida com Messi, Xavi, Iniesta o Sergio Busquets, canalitzadors d’un estil que el de Santpedor sent com a seu. Del Barça dels migcampistes Guardiola ben bé ha passat al Bayern dels davanters. Del fals 'nou' al Camp Nou ha passat a jugar amb dos puntes fixos –i de menys capacitat d’associació– com Lewandowski i Thomas Müller. A més de tenir clar que el desequilibri passava per jugadors teòricament de banda (Douglas Costa, Coman, Ribéry i Robben) que també han buscat penetrar pel mig.

Jugant s’ataca i es defensa a la vegada. Tenir problemes amb els centrals, alhora, no ha de traduir-se automàticament en complicacions per defensar. Conscient que en una fase important de la passada temporada tenia una defensa molt tendra, amb centrals poderosos com Boateng, Javi Martínez, Badstuber de baixa i Benatia acabat de sortir de la infermeria, Guardiola va haver d’apostar en partits de màxima exigència (com davant la Juve) per tres laterals (Lahm, Bernat, Alaba) i un jove migcampista (Kimmich) per completar la línia defensiva.

Els equips de Guardiola saben a més que com millor surtin amb la pilota jugada des de la defensa més bé atacaran. En els últims mesos s’ha vist com la sortida del joc del Bayern sovint s’ha fet amb tres jugadors al darrere (normalment dos centrals i el lateral esquerre). Al mateix temps, el lateral dret, habitualment Lahm, s’incorporava al mig del camp, molt a prop de Xabi Alonso, Arturo Vidal o qui jugués de migcentre, per ajudar en aquesta situació. Lahm donava suport així de forma determinant al joc de combinació que anava desgastant al rival.

Els laterals incorporats al mig del camp per crear superioritat en aquesta zona i poder anar teixint el joc amb estabilitat i fermesa són un dels grans trets innovadors del Bayern de Guardiola, la volta de cargol que li va faltar donar a nivell tàctic al seu Barça. A Munic tenen clar que han vist l’equip alemany més flexible de tots els temps. Al capdavall, si vols atacar bé, va raonar el 'cruyffista' radical Guardiola a Can Beckenbauer, necessites saber com defensa el rival i adaptar-t'hi. “El Pep coneix tots els equips de la Bundesliga millor que la majoria de nosaltres, els alemanys”, el va elogiar el porter Manuel Neuer.

Tres anys plens de rècords

Per primer cop en la història del Bayern l’eficàcia i l’estètica han anat ben de la mà. L’equip bavarès ha guanyat tres campionats deixant marques difícils d’esborrar. Guardiola ha arribat a un 80% de percentatge de victòries, quan un tècnic llegendari com Ottmar Hitzfeld tot just va arribar al 57%. “El Pep no ha estat justament valorat. Qui no reconeix el seu rendiment com a sensacional no en té ni idea. Normalment un equip que ha guanyat el triplet cau en un forat. La fam desapareix i un es deixa anar. Però Guardiola ha fet el Bayern més ambiciós i li ha injectat una qualitat en la passada que mai no havia tingut. Ha aportat un futbol d’alta velocitat”, va acabar reconeixent a 'Bild Zeitung' un fins aquesta temporada crític Hitzfeld, tota una autoritat a Alemanya per haver conquerit 7 Bundesligues i dues Champions League com a entrenador del Bayern i del Borussia Dortmund.

El Bayern ha trencat amb Guardiola tants rècords com mai havia succeït abans amb cap altre entrenador. El català és el millor tècnic estranger de la història de la Bundesliga. Tres campionats alemanys en tres intents. El 2014 va guanyar la Bundesliga més precoç (en 27 jornades), aplanant-se el camí amb una llegendària marca de 19 victòries consecutives. En 102 partits de Bundesliga, el Bayern de Guardiola ha anotat el rècord de 254 gols a favor i tot just 58 en contra. En tres anys només ha perdut 9 partits, cinc quan ja era campió. Especialment rellevant ha estat aquesta darrera temporada, en què el conjunt bavarès ha encaixat només 17 gols, registre que millora el de l’any passat i el del triplet de Heynckes (amb 18 gols en contra en tots dos precedents). Precisament aquesta solidesa defensiva és la que ha permès al Bayern puntuar més que un Dortmund encara més golejador (80 gols els muniquesos i 82 els de Westfàlia, però amb el doble de gols encaixats, 34). L’equip de Tuchel, tècnic que reconeix haver-se inspirat en Guardiola, s’ha convertit en el millor segon classificat de la història del campionat.

Entre els alemanys, Guardiola, amb tot, ha aixecat tanta fascinació com irritació. La premsa local renega que el català no s’ha donat a conèixer, mentre que el tècnic s’acomiada assegurant que el seu equip parla per ell. Sobretot per a la premsa sensacionalista el futbol del Pep ha estat complicat d’entendre. Allà on el tècnic analitzava amb fredor la tàctica, l’entorn li reclamava un joc d’anades i vingudes, de jugadors disposats a córrer i a anar com a herois al duel per la pilota. Cultura i contracultura futbolística a Alemanya. A Guardiola li interessava el procés, al Bayern els resultats. Per això, per haver-se quedat tres cops en semifinals a la Lliga de Campions, els més crítics li diuen “l’inacabat”, com si fos la simfonia inacabada de Schubert. Al balanç del tècnic català sempre li posaran aquest asterisc. “Sabrem valorar-lo quan hagi marxat. Sempre serà un gran amic del Bayern”, conclou el president de la directiva del club, Karl-Heinz Rummenigge. Guardiola marxa. A Manchester l’acompanyaran Domènec Torrent, Carles Planchart, Manel Estiarte i Lorenzo Buenaventura. Fidels a una idea que continuarà sent contracultural ara a la salvatge Premier League.