L’Espanyol reinventa el seu projecte

Cornellà De LlobregatUn cop cada mes, a la sala de juntes de l’estadi de Cornellà-El Prat, el projector que va fer instal·lar Ramon Robert pocs dies després del canvi de propietari al club connecta els consellers de l’Espanyol. Alguns parlen des de Catalunya. D’altres des de Guangzhou. D’altres des de Shandong. “L’altre dia teníem tres finestres obertes. Les decisions es prenen ràpid, amb la mateixa facilitat que si fossin tots en aquesta taula”, explica Robert (Barcelona, 1971), el nou conseller delegat d’un Espanyol al qual ara governen nou consellers, quatre residents a Catalunya. Els altres cinc vénen i tornen de les diferents seus que té Rastar a la Xina. Però això no atura un club que té projectes en tots els sentits.

A Robert li agrada explicar-se de manera gestual i gràfica. Si cal, fent dibuixos. Amb missatges directes. S’encarrega de liderar el dia a dia del club, però els canvis d’un Espanyol en plena evolució sempre passen per Chen Yansheng, definit com una persona “molt pròxima, humana i treballadora” que sap “delegar, escoltar i s’implica a fons en cada projecte”. L’Espanyol, malgrat patir a la gespa, pensa amb ambició. “És un moment apassionant”, diu Robert, un home de negocis amb una filosofia clara: “Quan arriba el cap de setmana, ens traiem l’americana, ens posem la bufanda i la gorra, i animem”. En l’era Rastar ja conviuen dos vessants diferenciats: la fredor de l’anàlisi als despatxos i el caliu del sentiment de la grada i la gespa.

Aplicar una mentalitat empresarial

El despatx de Robert, just al costat d’una sala de juntes amb connexió internacional, dóna a la gespa de l’estadi. Ell ha enganxat a la porta un cartell: “ It always seems impossible until it’s done ” (Sempre sembla impossible fins que es fa). Un cartell que parla de somnis a mig camí d’una sala de negocis i un camp de futbol. Un gest significatiu que transporta a la idea que cal aplicar una lògica empresarial a la gestió esportiva de màxim nivell. “Jo parlo d’empresa de futbol”, insisteix, recalcant el terme futbol i deixant clar en tot moment que el nou model de funcionament té per objectiu final aconseguir recursos que han d’anar destinats a la gespa.

Fins ara l’economia de l’entitat depenia en gran mesura de la pilota. Ara el cicle s’inverteix i, en lloc d’esperar que la pilota entri, el club va a buscar en desenvolupament comercial, financer i social les claus perquè l’empresa generi i, de retruc, alimenti el futbol. Deixar de ser només un club per funcionar com una empresa de futbol. O, cosa que és el mateix, adaptar-se als nous corrents que imposa el futbol modern, en què per competir amb els grans clubs a nivell europeu cal tenir una mentalitat equiparable a la d’una multinacional. Cal, per tant, tenir una mirada més global.

La internacionalització del club és, de fet, un dels grans eixos al voltant dels quals gira tot el projecte. “És clau, ja que és la manera d’arribar a més gent, i això significa més negoci i més retorn a la gespa”, apunta Robert, que reconeix que ja han començat a gestionar l’obertura d’escoles a la Xina per fer-hi col·laboracions amb equips i empreses esportives, a més de contactar amb espònsors i marques de cara a lligar futurs patrocinis. El xinès serà el mercat natural per expandir-se, aprofitant la influència que té al país asiàtic Rastar, líder mundial en alguns productes d’oci i entreteniment. “Nosaltres serem coneguts allà, i ells aquí. Amb aquest quid pro quo anirem creixent”, avança el directiu, que qualifica d’“espectacular” l’augment de la notorietat de l’Espanyol a la Xina. Tant allà com a Catalunya el club té previst desenvolupar molts projectes, entre els quals dues realitats: la inauguració d’una penya xinesa a Barcelona i la participació en la presentació d’un programa de gran audiència a la televisió xinesa Mango TV.

Explotació més eficient de l’estadi

Un altre dels pals de paller del projecte és fer més rendible un estadi del qual s’espera treure un rendiment econòmic molt més important. No només per la previsió de creixement pel que fa al nombre d’aficionats, sinó perquè pugui acollir diferents activitats d’oci que l’envoltin i, de retruc, ajudar a créixer les poblacions de Cornellà i el Prat. La primera serà el túnel del vent, que podria estrenar-se al juny i ocuparà una part del córner oest de Cornellà, on quedaran lliures 1.800 metres quadrats per a noves explotacions comercials. La intenció del club és clara: convertir el camp en un centre d’oci que permeti tenir-hi gent cada dia i que, els dies de partit, ofereixi incentius afegits que motivin els aficionats a anar-hi diverses hores abans, i establir així un model d’entreteniment similar al nord-americà.

Les oportunitats d’oci no són poques. En un paper, Robert comparteix un dels seus pensaments en un esbós força clar. Hi veu rendiment econòmic a tota la zona de l’anella que envolta l’estadi, així com a les parets que envolten les portes d’accés i al mateix interior del camp. “Tot això són euros”, sosté, mentre assenyala a l’esbós els diferents punts en què veu factible projectar activitats comercials. Esprémer al màxim les possibilitats per, novament, aconseguir un retorn que poder destinar a la gespa. El club defuig les presses i les precipitacions, d’aquí que no hi hagi hagut cap revolució al mercat hivernal i s’hagi mantingut alca al càrrec. El projecte es cuina a foc lent, i avança paral·lel i de manera independent a uns resultats esportius que no condicionen la gestió a curt termini. “Les coses s’han d’analitzar, cal reunir tota la informació i llavors poder prendre les decisions adequades”, explica Robert sobre el nou procés de presa de decisions, que ha de dur l’entitat “cap a aquell impossible que molts espanyolistes creuen inassumible”. Al mirall, no hi ha un altre club referent més enllà del nou Espanyol. “Serem un model per als altres”, assegura.

Autoexigir-se anar a Europa

Però el fet de disposar de més recursos econòmicso fa perdre el cap a uns gestors que treballen amb un pla de creixement sostingut i viable. Europa és a l’horitzó, però abans cal assegurar la permanència, un repte que no preocupa a uns gestors convençuts que s’assolirà sí o sí. “No considerem l’opció del descens”, conclou amb rotunditat Robert. De cara al curs vinent el pressupost esportiu superarà en poc més del 30% l’actual, fins a assolir els 25 milions. Per conèixer la xifra dedicada als fitxatges, però, encara caldrà esperar a l’estiu, quan s’analitzin les oportunitats de mercat que sorgeixin. La nova situació requereix estratègies i decisions diferents. “Cal una gestió acurada, tant o més exhaustiva que abans”, aclareix el conseller, que deixa clar que no per tenir més diners es dirigirà millor el club. A l’Espanyol tampoc hi ha dubtes pel que fa a la possibilitat de créixer de manera més que notable a l’ombra del Barça.

Robert no és supersticiós i no deixa de parlar de jugar un dia la Champions. La nova mentalitat que s’autoexigeix i a què creu que ha d’aspirar l’Espanyol és considerar com a normal aquell curs en què l’equip lluiti per estar a Europa i que, si això no s’aconsegueix, no sigui una bona temporada. Per passar del patiment a lluites més ambicioses, però, abans cal fonamentar les bases del projecte. “Ara el que toca és reestructurar i reorganitzar les lloses que ens pesen”, adverteix el conseller. El primer pas -arreglar la part econòmica i financera- ha sigut liquidar el crèdit sindicat i assumir alguns deutes, dues partides en què Rastar ja ha invertit més de 65 milions que el club haurà de retornar al seu nou propietari a mesura que generi beneficis. “No hi ha una sola de les 43 empreses que té Rastar que tingui un deute amb entitats bancàries: s’autofinancen i creixen”, defensa un Robert convençut de poder aplicar la mateixa solvència a l’Espanyol, que ja és l’empresa 44.

Per a totes té temps Chen Yansheng, que es mou entre les diferents empreses que domina sense perdre detall del que li passa a cadascuna. “Veu tots els partits, segueix tot el que passa al club i s’informa de tot”, matisa Robert, que reafirma el compromís i l’atenció que manté l’empresari tot i la distància. “Agafa i fa empreses perquè triomfin i es mantinguin al llarg del temps”, afegeix el directiu sobre Chen. El nou propietari blanc-i-blau encarna el somni xinès, on cap ego és més important que el col·lectiu. Ho aplica a l’Espanyol, on confia en un equip en el qual delega moltes decisions del dia a dia. El 254è home més ric de la Xina, segons la llista Forbes, va patir un accident que el va marcar de jove -un incendi en una fàbrica-, i a partir d’aleshores va decidir que recuperaria el control de la seva vida i que no dependria de ningú. D’aquí va néixer Rastar, que Chen va catapultar cap a l’èxit com vol fer ara amb l’Espanyol, una meravellosa minoria que també ho vol ser al món.

El nou director esportiu, un home d’empresa, corporatiu i lligat al projecte

Gairebé cinquanta dies després de l’anunci de la marxa d’Òscar Perarnau, l’Espanyol encara no ha anunciat qui serà el nou director esportiu. L’anunci de la decisió, però, serà qüestió de dies, ja que el club ja ha escollit qui serà el seu substitut. “Serà un home d’empresa, corporatiu, que se sumi a aquest projecte des de l’inici i sigui coherent”, el descriu Robert, que en destaca la “coherència, honestedat i coneixements del futbol internacional”. L’absència d’un cap visible en l’àrea esportiva, però, no ha aturat en cap moment aquesta parcel·la, dirigida mentrestant de manera interina per qui era la mà dreta de Perarnau, Ángel Gómez. A més, l’equip que dirigeix manté la informació i ja fa setmanes que treballa amb la mirada posada en l’estiu vinent. “El know-how segueix al club, tothom ha continuat buscant i treballant exactament igual”, assegura el conseller, que encara no vol revelar el nom del successor, que rebrà l’encàrrec de planificar la pròxima temporada però tindrà un avantatge respecte als seus predecessors: el nou l’Espanyol tindrà la totalitat dels drets dels seus jugadors i ja no els haurà de compartir.