Conrad Blanch: “Andorra tenia l’etiqueta de ser un destí per als debutants”

AndorraLa localitat andorrana de Soldeu organitza des d’avui i fins diumenge la final de la Copa del Món d’Esquí. Un projecte esportiu, però també empresarial, que portarà els millors esquiadors del moment a l’estació de Grandvalira i que servirà per situar Andorra i els Pirineus al primer nivell del panorama internacional d’esquí. Conrad Blanch (Barcelona, 1951) és el màxim dirigent del comitè organitzador d’aquestes finals.

¿És la gran prova de foc de l’estació?

Sens dubte! El nivell d’exigència és més del doble del d’una prova de la Copa del Món. Allò són dos dies, i aquí set. I a banda hi ha un seguit d’activitats paral·leles. Per al comitè organitzador ha estat un no parar des de fa anys. El 2018 vam demanar les finals de la Copa d’Europa. A nivell de programa és similar, però la dimensió no té res a veure.

És un somni que perseguien des de feia anys i que aconsegueixen el 2015.

Va ser quan ens van donar la candidatura, amb un avantatge significatiu respecte de Meribel (França) i Lenzerheide (Suïssa). Des de llavors hem acabat de perfilar el projecte de Soldeu, que vam començar a construir l’octubre del 2017. Es tracta d’una plataforma esquiable que passa per sobre el riu i que va unida a un pàrquing i un vial d’accés. Una obra d’enginyeria molt complexa.

Aquest projecte, la nova plataforma esquiable, va ser una condició de la Federació Internacional d’Esquí (FIS).

El 2012 vam tenir la primera gran experiència internacional, una prova de la Copa del Món femenina. Es feia a la pista Avet i vam veure que a nivell de seguretat hi havia un punt crític: a les arribades no hi havia prou espai. Ja aleshores ens van dir que per tenir una Copa del Món masculina l’arribada era molt justa. El 2015, quan plantegem la candidatura, ho fem amb aquest projecte d’enginyeria. Vam anar de bracet amb la Federació Andorrana i això va donar credibilitat al projecte. Al final la FIS ens va fer confiança. Això és el que més destaco. I un cop amb la candidatura aprovada, vam començar les obres.

Entenc que, si no s’haguessin obtingut les finals, no s’hauria fet.

Els grans projectes esportius provoquen inversions estratègiques. Ara bé, possiblement no s’hauria fet si no fos per aquest motiu. Era una aspiració històrica i suposa un llegat de ben bé 20 anys. Permet a Soldeu fer una transformació i un canvi molt important, no només per les competicions, sinó per l’explotació de la mateixa estació.

Una obra de 25 milions.

Ha sigut un projecte finançat per la societat Ensisa, amb capital privat. El govern andorrà ens ha facilitat el projecte perquè l’ha declarat d’interès públic, cosa que era necessària perquè calia cobrir el riu. I també ens ha ajudat a agilitzar els tràmits administratius. Però la inversió correspon exclusivament a la societat.

El projecte són 25 milions i el pressupost d’organitzar les finals és de 4 milions més. ¿Al final quin és el benefici?

Sobretot guanyar notorietat internacional. L’exemple és clar amb el que passava fa uns anys a Andorra, on tenia com a gran mercat el britànic. I teníem l’etiqueta de ser un país de debutants. Tots els programes dels touroperadors estaven dirigits als debutants, i això que teníem unes instal·lacions molt bones. Vam pensar que calia fer un salt endavant. Aquí comencen els projectes per organitzar la Copa del Món.

Els resultats són tangibles?

Ara que tenim les finals, vol dir que Andorra i els Pirineus estan preparats per al màxim nivell. Hem guanyat notorietat i hem obtingut touroperadors, per exemple, de països nòrdics, que són molt bons clients. Les nostres dues pistes més conegudes, l’Avet i l’Àliga, estan entre les millors. Andorra també ha captat clients que habitualment anaven als Alps, perquè a més d’un molt bon nivell d’esquí, té altres atractius, com pot ser l’allotjament, els serveis, opcions de shopping... Són al·licients per a l’espectador, segells que hem obtingut gràcies a les competicions internacionals.

I ara què?

Aquesta és la gran pregunta. El repte era tenir una prova de la Copa del Món masculina. I la tenim, via les finals. Esperem demostrar que complim tots els requisits. Serà un segell que caldrà anar renovant periòdicament, demanant més proves o, d’aquí uns anys, unes finals. També s’ha posat sobre la taula l’opció d’organitzar un Mundial. Per guanyar notorietat pot estar bé, però s’han de tenir en compte tots els factors: això són quinze dies al febrer, un mes de molta afluència a l’estació, amb molts més participants, costos més elevats.... Per ara no hi aspirem.