Miguel Molina: "Poder competir a les 24 hores de Le Mans amb un Ferrari és un somni fet realitat"
Pilot de Ferrari
BarcelonaMiguel Molina (Lloret de Mar, 1989) porta tota la vida sobre rodes. El seu pare és un nom de referència del motor gironí, pilotant i ensenyant a noves generacions de pilots de karts. Precisament els karts van ser l'escola d'en Miguel, que va passar pel programa Joves Pilots del Circuit de Catalunya abans d'entrar a l'equip Audi el 2010 per córrer el Campionat d'Alemanya de turismes, on va ser el primer català a participar-hi. Ara disputa el Mundial de Resistència (WEC), que començarà aquest cap de setmana a Qatar i que inclou proves com les mítiques 24 hores de Le Mans. Ho fa amb un Ferrari, marca on ja porta uns anys, primera al campionat de Gran turisme (GT) i ara convertint-se tot just en el tercer espanyol a ser membre d'aquest equip al Mundial de resistència. Ferrari va tornar el 2023 a aquest Mundial de manera oficial després de dècades d'absència i confia molt en el lloretenc.
Has treballat molt durament. Molts cops has dit que marxar de casa quan ets molt jove no és fàcil. Què vas sentir quan et va fitxar Ferrari?
— Va ser el 2017. Recordo entrar a les instal·lacions de Maranello i quedar-me de pedra. Vaig entendre encara millor tot el que significa Ferrari, és una forma de vida per a milers de persones. Ahir vaig ser a Maranello fent unes sessions d'entrenament i cada cop que hi entro encara se'm posa la pell de gallina, és un lloc especial. Porto set anys amb Ferrari i ja ho porto sang.
Aquest és tot just el segon any com a pilot oficial de Ferrari al Mundial, després del retorn de la marca italiana a la resistència. Com ho viviu?
— Amb moltes ganes. L'any passat ja vam aconseguir grans coses i vam pujar al podi uns quants cops. Així que hem treballat durament per poder continuar creixent. Encara fa poc que som en aquesta categoria, on altres marques tenen molta experiència, però tenim la confiança de poder fer un pas endavant. Si aconseguim ser regulars podrem fer grans coses.
Parles d'equips amb més experiència que vosaltres com Toyota, però un cop ets al volant d'un Ferrari... entenc que cal guanyar. És una marca guanyadora.
— La idea és acabar guanyant, però sabem que serà complicat perquè l'experiència sempre pesa. L'any passat vam entrar al campionat sabent que seria dur l'inici, però quan ets Ferrari i et poses a competir... sempre vols ser a dalt de tot. I ho veus als ulls de tot l'equip, aquí sempre es pensa de forma molt ambiciosa. I ja vam demostrar que en un primer any en una categoria amb cotxes molt complexos pots competir i aconseguir la pole position a les 24 hores de Le Mans. Quan ets allà veient com es viu i tu pots competir amb un Ferrari és un somni fet realitat. Emociona, t'adones del que representa aquesta marca i del que has aconseguit.
Com és poder competir a les 24 hores de Le Mans?
— És la cursa de l’any per excel·lència. Es fa difícil descriure el que hi vius, però també hi ha més pressió perquè, al Mundial, aquesta prova puntua doble.
Parles de la complexitat d'aquests cotxes i de la competició. Sou un equip de tres pilots que aneu fent relleus. Però com explicaries a una persona no experta en motor per quina raó és un Mundial així de dur?
— Parlem de cotxes híbrids molt complexos en la conducció. En aquest Mundial tens moltes possibilitats de cometre un error. I cada cop és més competitiu, amb més marques apostant-hi amb força i amb pilots experimentats. Parlem de curses molt llargues, de sis, vuit, deu o vint-i-quatre hores. Curses que requereixen la màxima concentració des de la primera volta fins a l'última. Poden passar moltes coses en aquestes curses, en què hi ha diferents categories, diferents tipus de cotxe, velocitats... pilots més amateurs contra pilots més madurs. Hi ha més risc d'incidents, doncs. A les curses hi ha cotxes de diferents categories a la vegada a la pista, així que alguns poden avançar els altres a diferent velocitat i embolicar-ho tot més.
En l'àmbit psicològic, com treballes la concentració? I com és treballar en un equip en què sou tres pilots que aneu fent relleus al volant?
— Ja fa anys que es treballa amb experts en psicologia, que ens ajuden. És important fer un bon equip, que es pugui complementar. Nosaltres som l'Antonio Fuoco i en Nicklas Nielsen. L'un és més ràpid, l'altre gestiona millor els neumàtics i jo, amb l'experiència que tinc, m’adapto a condicions de pista diferents. Condicions que canvien durant les curses, esclar. Tenim un grup unit, tal com es va demostrar la temporada passada amb cinc podis. Has de confiar en els teus companys, així quan surto del cotxe i tinc poques hores de descans abans d'un nou torn de conducció puc descansar millor.
—
Heu començat la temporada amb un bon rendiment en una prova clàssica, fora del calendari del Mundial, com són les 24 hores de Daytona als Estats Units...
— El nostre departament de resistència de Ferrari prové del món dels GT, continua formant part del nostre ADN, així que ens adaptem bé a Daytona. Vam fer una segona posició a la categoria GDT i vam gaudir.
Vens d'una família de gran tradició esportiva, oi?
— Sí, la mare jugava a handbol i el pare sempre ha estat implicat amb el motor. I la meva germana feia gimnàstica rítmica. I jo estic continuant-ho tot, perquè la meva filla també fa gimnàstica i el meu fill ja fa hoquei a Lloret. L'esport sempre ha estat present a la meva vida.
La figura del teu pare és clau, oi? Com porta les teves curses? Pateix?
— No, ja està endurit, ja fa molts anys que vivim aquest món. Ell continua tenint l'equip de karts a casa, el gestiona ell. I jo intento ajudar-lo des de la distància. Continuem formant pilots, ens apassiona. Estem implicats a fomentar aquest esport entre les dones i ja tenim un parell de noies a l'equip. Volem tornar tot el que ens ha donat aquest esport.
Quan mires cap al passat i et recordes d'un kart què sents, ara que has viscut aquestes experiències?
— Quan ets un nen només gaudeixes. Després ja treballes més durament, vas fent curses i creixent... Vaig entrar al programa de Joves Pilots i va tocar començar a viatjar. Ara penso que he aconseguit podis d’aquesta magnitud i soc feliç. He pujat al podi de Daytona dos cops, vaig ser tercer a Le Mans fa dos anys. Tot l'esforç ha valgut la pena.