Commoció a Sabadell per la mort d'un jove futbolista de 19 anys: què es pot fer per evitar les lesions cerebrals?

BarcelonaEl Raül Jurado era un noi de Sabadell, del barri de Can Rull. Tenia dinou anys i una gran passió: el futbol. Actualment estava estudiant el segon any d'un grau mitjà de sistemes microinformàtics i de xarxes. Era un noi casolà, d'estar amb els seus. Dilluns, però, el seu equip de futbol sala, el CFS L’Àtic de Sabadell, va donar la mala notícia: el Raül havia mort. El dia abans, diumenge, havia patit un fort cop al cap al xocar amb un rival durant un partit contra l’Sports Sala Santa Perpètua. “Malgrat la ràpida actuació del públic i dels serveis mèdics, no s'ha pogut fer res per revertir la situació”, deia el comunicat difós pel club.

"Allà on hi hagués una pilota ell era extremadament feliç", diu a l'ARA el Carles, coordinador del club i entrenador del Raül. Era, explica, algú amb qui "mai ningú havia tingut cap problema, cap mala paraula"; algú que tenia "l'estima de tothom qui l'envoltava".

"Jugador, company, germà, fill, amic, lluitador dins i fora de la pista. El teu buit és incalculable, la teva entrega és una inspiració. El teu record perdurarà per sempre lligat a l'escut que vas defensar fins al final", diu el comunicat del CFS L’Àtic de Sabadell. També han expressat el seu condol entitats com la Federació Catalana de Futbol i l’Ajuntament de Sabadell, que ha decretat un dia de dol.

Però podem fer alguna cosa per evitar casos com aquest? El neuròleg de l’Institut Guttmann Raül Pelayo explica a l’ARA que en els últims anys hi ha hagut molts estudis sobre els riscos cranioencefàlics en l’esport. Tot i això, assegura que un cas com aquest és diferent: “En tractar-se d’un cop tan agut, és complicat de preveure i evitar”. També precisa que, per al cervell, el futbol no és un esport d’“alta perillositat”, com sí que ho és el futbol americà. Tot i que sí que hi ha coses que poden ajudar a preveure accidents: per començar, demana que se sigui molt rigorós a l’hora de parar els partits després d’un xoc de caps i que els jugadors implicats hagin d’abandonar el camp per passar a observació. Una altra manera d’evitar forts traumatismes al cap és mitjançant l’ús d’un casc que protegeixi el crani.

Pelayo també avisa d’un altre tipus de lesió cerebral: els cops reiterats al cervell, per petits que siguin, poden desenvolupar-se a la llarga en una encefalopatia postreumàtica crònica. “És molt important que la pràctica de l’esport no ens provoqui commocions de manera reiterada”, assegura. Per aquest motiu, el neuròleg explica que diferents especialistes ja han proposat que abans que els nens facin vuit anys se’ls prohibeixi rematar de cap una pilota. Tot i això, afirma que de moment no hi ha cap prova que demostri que aquesta mesura sigui efectiva.

El cas de Petr Čech

El cas de Jurado no és aïllat i fins i tot s’han viscut situacions semblants a primera línia futbolística. El 14 d’octubre del 2006 el Reading –l’equip de la ciutat homònima d’Anglaterra– rebia el Chelsea de Mourinho. Tan bon punt començar el partit, els locals van xutar en llarg per buscar l’arribada de l’extrem Stephen Hunt. Petr Čech va sortir al lateral de l’àrea per tapar la diagonal de Hunt i es va produir un xoc entre tots dos. Res apuntava que la topada fos més greu de l’habitual: l’àrbitre va anar a parlar amb l’atacant mentre el porter quedava estès a terra. 

Poc després van saltar els serveis mèdics del club. Čech va aconseguir incorporar-se, però va ser substituït i portat a l’hospital. Després de diverses proves van confirmar un dels pitjors pronòstics: tenia una fractura de crani amb enfonsament. La lesió podia costar-li la vida. Per sort no va ser així. La llegenda del Chelsea i l’Arsenal va haver d’estar molts mesos lluny dels terrenys de joc i va patir greus mals de cap durant la recuperació. A partir del seu retorn va haver de jugar amb un casc protector, que el va acompanyar durant la resta de la seva carrera. En diferents ocasions ha explicat que no recorda res del moment de la lesió.