Colònia per contextualitzar el Barça Lassa

BarcelonaEl Barça Lassa d’handbol jugarà la fase final de la Lliga de Campions. La segona victòria contra el Nantes (29-26) va confirmar ahir la classificació i va fer parròquia al Palau Blaugrana. La temporada de l’equip ja és un èxit. S’ha de valorar així, des d’un prisma que aparqui la tendència d’imposar-se el títol, més per història que per una anàlisi primària dels rivals i del format de la competició.

Arribar a la final four confirma el primer ple de títols de l’any. Repetir la celebració del 2015 és la cirereta extra i un premi per confirmar la tendència del projecte. No necessita l’arenga de la copa tan linda. L’obligació d’aixecar la Champions és una herència autoimposada que passa de vestidor a vestidor. Aquests són anys d’exigència de victòries i d’una gestió d’encerts. Els blaugranes no són la millor plantilla, segurament ni s’acosten a la milionària del París Saint-Germain, amb la disculpa d’Aron Pálmarsson o Raúl Entrerríos. Europa dimensiona el teu moment sense l’embolcall trampós dels mediatismes i els cinc noms que un aficionat del futbol també sap recitar. Els parisencs, com el Pick Szeged de Pastor, es quedaran fora de les semifinals si avui no fan un miracle.

El Veszprém, el Vardar i el Kielce completaran la llista d’aspirants a la corona. Els tres van ser els millors del grup A de la primera fase per darrere del Barça i la seva diferència de gols, la millor de tot el circuit. Els registres confirmen que el seu és l’handbol més complet, dur però amb vocació ofensiva, evolucionat des del tradicionalisme i la combinació que sempre ha caracteritzat el Palau. L’staff ha jugat a encaixar peces com la baixa de Mortensen, la millora de Víctor Tomàs per compensar les badades d’Aleix Gómez, Petrus partint des de la inexperiència al primer nivell, Kamil limitant-se a ser un especialista ofensiu de pocs partits i moltes desconvocatòries, i la soledat de Dika Mem al lateral dret, amb un Dolenec que segueix preguntant-se en quin moment va oblidar la seva versió bona.

La sensació general de guanyar sense treure l’equipació de la maleta no ha d’amagar les lloses de l’equip, que en té, com tots. Com ara les de la temporada passada. El KO a vuitens d’Europa va ser una relliscada pronosticada des d’un rendiment inestable, amb desconnexions, que depenia del braç de Dika Mem, la capacitat d’intimidació -fràgil- del 6:0 i de Gonzalo Pérez de Vargas. Hi ha pocs resultats que s’expliquin des de la fortuna en una eliminatòria a doble partit a la millor elit. Els èxits, tampoc.