Aixecar l’Eurolliga des del joc i la fe

SabadellEl CN Sabadell Astralpool és el nou campió d’Europa de waterpolo femení. Amb honors, sumant la cinquena copa de la seva història, gestionant joc i pulsacions per superar l’Olympiacos contra qualsevol guió raonable a la gran final que es va disputar ahir a Can Llong (13-11). La piscina va ensorrar fantasmes del passat, d’eliminacions cruels i de poca fortuna, amb un èxtasi en format de remuntada que va sonar al rebombori dels timbals de la graderia supletòria, als crits dels aficionats grecs i a la música del recinte, amb el volum tan excessiu de les grans cites. Va ser la cirereta a una tensió deliciosa que va esclatar a l’últim minut i que començava a la prèvia, amb les jugadores esperant la presentació oficial entre les cortines d’un reservat.

L’antesala del xou -la interna- havia tingut silencis, pocs gestos i alguns crits de “Som-hi, som-hi!”, sense excentricitats ni detalls populistes per a les càmeres. El que importa és l’aigua. Aquí les gregues van demostrar estar educades en la tradició de trepitjar podis. Van plantejar el partit des de la contundència del seu waterpolo ofegant les possessions rivals i tenint situació de llançament en cada atac posicional. Un pla de joc que anava per davant de les taquicàrdies d’un partit pel títol d’Europa.

L’inici era vermell, i els dubtes es quedaven a la banqueta de casa. Les de David Palma travessaven un primer quart amb mals d’altura, incòmodes. El gol de Bea Ortiz, el primer, va rebentar el globus. No pel valor numèric. El Sabadell va entendre finalment que la defensa en zona de les rivals també tenia fuites. Va començar a llegir el partit i a centrar l’atenció en la circulació exterior per generar espais davant de la porteria. Aprofitar les superioritats va acabar de deixar enrere la llosa del cronòmetre.

Dubtes i parcial final

L’Olympiacos va anar perdent arguments a la piscina. Li va costar generar sense la verticalitat de les transicions ni l’impacte anímic del 0-2 inicial. Es va quedar amb el llançament llunyà, sumant gols que tocaven el pal i sobrepassaven la línia per l’impacte amb l’aigua. És la dualitat del factor pista. Resta i suma segons el punt de vista i el patiment de l’amfitrió. També dels àrbitres. La parella va haver de sortir a la mitja part de la piscina per una de les cantonades per agafar aire, beure aigua i xerrar. El focus havia de seguir a la piscina. No va ser difícil.

La final va mantenir l’emoció per mèrits propis. Si Plevritou anotava una vaselina, Judith Forca i Neushul en transformaven dues un minut després per posar-se per davant en el marcador (8-7), per fer bo el resposta per resposta. El títol s’havia de decidir per detalls. En els moments del tot o res, les visitants van colpejar primer i van deixar un parcial de 0-4 que deixava el trofeu a uns intercanvis de marxar cap a Grècia. David Palma demanava temps mort. Insistia en el valor d’ajustar la tàctica. “Sempre lluitem fins al final. Les meves jugadores mai abaixen el cap”, recordava el tècnic a la zona mixta.

El Sabadell va estar KO durant part del quart final, però va saber posar-se la granota de feina i aixecar el partit. La defensa va apujar un punt la intensitat i va trencar la coralitat de la zona per pressionar cos a cos. Aquí va ser on l’Olympiacos va perdre. Les pilotes que abans havien acabat en gol ara topaven amb els pals i els nervis forçaven faltes en atac. Forca i Mati Ortiz donaven aire a Can Llong, embogit amb el 10-11. El títol té una part de l’afició. La reacció va ser circular: graderia, defensa, atac i porteria. Laura Ester va aturar un penal a falta de tres minuts que va confirmar que el Sabadell era l’únic aspirant al títol a la piscina. Neushul, Ortiz i Steffens tancaven la remuntada i decidien l’Eurolliga.