"Els clubs esportius han d'abaixar la temperatura de les piscines per poder pagar factures"

BarcelonaAl club de natació francès Nogent Nautique, a l’est de París, un encarregat de seguretat controla que les persones que vulguin entrar a la piscina del club ho facin cobertes amb un vestit de neoprè. "La situació a França és límit. Els clubs no poden pagar el preu d’escalfar les piscines i les tanquen als usuaris. O en aquest cas només t’hi pots banyar amb neoprè, ja que l’aigua està freda. Aquí això no passa, però sí que ens hem vist obligats a modificar algunes coses", explica el vicepresident del Club Natació Sant Andreu mentre camina pel marge de la piscina Pere Serrat. "Hem abaixat la temperatura de l’aigua un grau. Ja suposa un estalvi important", admet el vicepresident del club, Joan Marimon.

L’impacte de la crisi energètica està posant en perill les activitats de clubs com l’andreuenc. És un dia entre setmana i l’activitat no para, en aquest club fundat fa mig segle per gent del barri, que va aconseguir fer créixer les instal·lacions quan va comprar al Barça el terreny on s’havia aixecat el vell camp de futbol de Fabra i Coats. Una placa recorda el nom dels socis que van avalar els dines per poder construir la piscina. "El club forma part del barri, és un dels puntals. Som una entitat privada en què tot el benefici, per la nostra identitat, es destina a promocionar l’esport, formar esportistes. Més de 10.000 persones estan vinculades al club i ara estem en el millor moment social i també esportiu. Aportem més nedadors que mai a competicions internacionals. Però estem patint molt, algunes activitats estan en risc", afegeix Marimon.

"L'elevat cost de la llum està obligant a tancar instal·lacions públiques i privades. I la cosa pot anar a més si no s’hi posa remei", apunta Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Els clubs de natació són uns dels que més pateixen, ja que escalfar les piscines costa molt. "L'emergència energètica ha incrementat la tarifa del gas del club un 280% i la d'electricitat un 200%", diu Marimon. Fonts de la Federació Catalana de Natació expliquen que la qüestió ja és sobre la taula del ministre d’Esports, Miquel Iceta. Fins i tot quan el rei d’Espanya va rebre els nedadors i jugadors de waterpolo que havien fet medalla als Europeus, alguns li van deixar anar al rei que si volien seguir rebent esportistes amb medalla s’havia d’ajudar els clubs o podrien acabar tancant, per l’increment dels costos. "Estem parlant de clubs que poden desaparèixer", es queixa Esteva. "Ens omplin la boca de la importància de la salut, però què passarà si els clubs no poden obrir les piscines i els gimnasos per a la gent?", es pregunta. "Aquí tenim convenis amb les escoles, que venen a aprendre a nedar. Mira la gent gran que passa el dia aquí nedant, fent esport", diu Marimon mentre un grup d'unes 30 dones fan aiguagim. "Aquests clubs donem un servei a la comunitat. I no parlo només dels esportistes d’elit, parlo de com afecta la gent. Hi ha un impacte social, però després no rebem ajudes", afegeix Marimon.

"La crisi del sector energètic està destrossant el sistema esportiu català. Hi ha clubs que ja tanquen els serveis. Per fer-nos-en idea, personalitzant en el nostre cas de la UFEC, en què gestionem diverses instal·lacions, aquest últim any hem facturat un milió d’euros més del que teníem pressupostat; és a dir, hem aconseguit atraure gent als gimnasos. Hauria de ser una notícia positiva, però com que les despeses per energia s’han multiplicat per quatre, no ens serveix. Si el 2019 pagàvem mig milió d’euros per l’energia de totes les instal·lacions, ara paguem quatre milions. És a dir, ni clubs en creixement poden afrontar aquesta crisi. És una bestiesa que ens arruïna a tots, clubs petits i grans –explica Esteva–. A l’esport li han caigut les quatre plagues. Les retallades del 2010, l’aplicació del 155, el coronavirus i ara la crisi energètica. És un moment molt dèbil, amb algunes entitats tocades de mort, especialment les que tenen espai d’aigua o zones grans per il·luminar, com les pistes de pàdel on la gent juga de nit quan acaba de treballar". Alguns clubs amb pistes de pàdel han optat per apagar algunes torres de llum, mantenint il·luminació artificial però amb menys potència. "Nosaltres vam ser els primers a iniciar un procés per estalviar ja abans de la crisi, i malgrat tot notem el que està passant. A 15 dies de pagar la factura del gas no saps quant et tocarà pagar, aquest és el nivell", diu el president del CN Sabadell Claudi Martí.

Piscines a 24 graus

"Un estudi diu que a les 43 instal·lacions esportives municipals de Barcelona s’ha incrementat més de 15 milions d’euros la despesa de llum respecte al 2019. Sempre parlem del 2019 perquè va ser l'últim any sense pandèmia i amb una activitat normal. Si sumes les instal·lacions privades, ens n'anem als 30 milions d’euros. I parlant de tot Catalunya, més de 100 milions d’euros que el sector esportiu català ha hagut de pagar en factures de consums. I no hi ha hagut cap compensació", diu Esteva. "I és especialment complicat quan tens piscines per escalfar", afegeix Marimon. Al Sant Andreu han optat per abaixar la temperatura de l’aigua un grau, dels 28 als 27. "I ara que arriba el fred costarà més. Per sort el clima dels últims mesos hi ha ajudat, però potser l'abaixem a 26. Els tècnics parlen d’un estalvi d’un 5% per cada grau rebaixat, sobre el cost total d’escalfar la piscina. ¿Podem estalviar un 16%, potser? Però si la factura puja un 200%, com ho fem?", es pregunta Marimon. "Altres clubs ja la tenen a 24 graus, quan sempre estava a 28. Han d'abaixar la temperatura per poder pagar factures. I el fred dins de l'aigua es nota, creu-me", insisteix Esteva.

Els clubs busquen solucions que poden acabar afectant els usuaris, com un augment de la quota de soci. "Però moltes instal·lacions no són propietat dels clubs. Ho són dels ajuntaments o les administracions públiques que les concedeixen a tercers, en aquest cas les entitats. Dins de les clàusules dels contractes, en la majoria dels casos, els ajuntaments aproven els preus de les quotes. I en any d’eleccions no autoritzen apujar el preu dels socis, i el club s’ofega", explica Esteva. Al Sant Andreu primer volen explorar altres vies i, si cal, ho portarien a l’assemblea de socis.

"Només hi ha tres solucions i s’han d’aplicar a la vegada: en primer lloc, tant la Generalitat com els ajuntaments han de pagar una part d’aquest augment de les factures, sigui el 100% o el 50% de l’augment; en segon lloc, cal un pla de veritat per a la reconversió energètica de les instal·lacions; en tercer lloc, cal que es limitin els preus de l’energia, com ja s’ha permès en altres sectors. Cal intervenir els preus, no es poden descontrolar els preus d'aquesta manera, perquè es carregaran el teixit social", apunta Esteva, que recorda com la Generalitat està negociant "treure una convocatòria de 10 milions d’euros, sis per a les entitats i quatre per a les empreses del sector esportiu, per fer front al que ha passat els últims anys". "Però l’increment de les factures és de 100 milions. 10 milions queda massa lluny", afegeix. L’Ajuntament de Barcelona ha estat dels primers en reaccionar després de trobar-se amb els clubs i aquests divendres 21 d'octubre va acordar destinar cinc milions d'euros "per atendre la situació d’urgència que s’ha generat en els darrers mesos amb els forts increments dels preus de l’energia". Una de les mesures acordada és la instal·lació de prop de 13.000 m2 de plaques fotovoltaiques en els centres esportius municipals i la implementació de bones pràctiques en el consum energètic.

"Tothom s'està movent. Pensa que és un problema de tothom, no només a Catalunya", diu Marimon. "La previsió per a la temporada 22/23 és passar de destinar-hi del 8% al 15% del pressupost. Ens destrossa el compte de resultats, és uns 600.000 euros més de sobrecost. Venim d’una pandèmia que ja ens va afectar molt. Van arribar ajudes després del covid-19, però no n'hi va haver prou. Els clubs vam haver d'endeutar-nos i vam fer EROs. I ara arriba aquesta pujada de preus que no s’havia vist mai", diuen al club andreuenc. I això que ells van fer la feina, amb previsió. "L’any passat, al veure com podien anar les coses, vam tancar una tarifa de gas i electricitat per un any, un preu tancat, però aquest estiu s'ha acabat. Va ser un encert, però ara ja tenim unes tarifes diferents que tindran un gran impacte en el futur. Els clubs que no van pactar tarifes ho estan passant pitjor que nosaltres", diu Marimon.

Renovar les maneres de consumir energia

La solució, doncs, passa per apostar per una renovació de la manera de consumir l’energia, com ja han fet clubs com l’Atlètic Barceloneta, on es va prescindir del gas fa anys apostant per una planta de biomassa per subministrar l’aigua calenta. "Ja vam canviar la il·luminació del club per posar leds, limitadors de potència... Fa temps que intentem posar plaques solars, però costa més del que diuen, ja que cal fer-ho sobre sostres fixos i, en cas d’un club de natació amb piscina de sostre retràctil, no tens tants espais consolidats. Volem abandonar el gas i centrar-ho tot en l’electricitat amb sistemes de cardiotèrmia. Però tot això són inversions cares, calen diners, estem parlant de 700.000 o 800.000 euros", diu Marimon. El CN Sabadell va ser dels primers a portar a Catalunya els sistemes de cardiotèrmia, que converteix en energia la humitat i calor dels gimnasos.

El club vallesà, de fet, va ser un dels pioners a l'hora d'optar per un procés de reconversió energètica. Al tenir algunes de les instal·lacions més grans del país, és dels clubs que han vist com les seves factures creixien més. La històrica entitat vallesana, la que ha enviat als Jocs Olímpics més nedadors i que ara té més de 20.000 socis, va iniciar un període de transició energètica per intentar ser "una entitat de consum gairebé zero d'energies fòssils", tal com va explicar el president Claudi Martí, que acaba de ser reescollit president del club. A l’entitat sabadellenca han invertit més de dos milions en el procés de reconversió energètica, però l’estalvi aconseguit és superior. "Ha sortit bé, és el camí, però la pandèmia ens va fer perdre socis i no tots s’han recuperat. Ara aquest augment de les factures ens ha fet molt mal", afegeix, malgrat recordar com l’estalvi de consum d’energia a les instal·lacions, comparat amb el del 2019, és un 40 inferior. "Gastem menys però paguem més per l’augment dels preus. Estem consumint menys energia. Però no podem incidir en el preu. Tampoc podem controlar les decisions governamentals".

A mesura que s’acosta el fred, els clubs catalans es veuen abocats a tancar instal·lacions, abaixar la temperatura de les piscines, valorar augmentar les quotes de socis o, si cal, tancar. "Si anem perdent clubs esportius, privats o públics, llavors tothom plorarà", diu Esteva. "Aquests clubs formen part de la nostra societat. Gent de totes les edats fa esport aquí. És vital tenir aquests espais. I estem en risc", conclou Marimon. De moment les ajudes no arriben. Les negociacions segueixen.