11 clubs de vela catalans, en perill per culpa de la llei de costes

BarcelonaDesprés de més de mig segle obert a primera línia de mar, el Club Nàutic de Cabrera de Mar va tancar les portes fa unes setmanes i va entregar les claus de les seves instal·lacions a l’Estat. El reglament de la llei de costes de l’Estat, aprovada l’any 2013 sota el govern de Mariano Rajoy (PP), ha posat contra les cordes 11 clubs catalans de vela, un dels esports amb més tradició i més èxits olímpics de Catalunya. Malgrat que la llei, que reformava la del 1988, es va posar en marxa fa una mica més de cinc anys, els últims mesos molts clubs de vela catalans han rebut notificacions en què se’ls dona un ultimàtum. “La llei només permet tenir una superfície de 300 metres quadrats i la major part de clubs de vela tenen instal·lacions molt més grans, totes anteriors a la llei. Un esport com la vela necessita més de 300 metres quadrats. Aquesta llei, aplicada d’una manera rigorosa, significa una sentència de mort per a algunes entitats”, explica el president de la Federació Catalana de Vela, Xavier Torres.

“La vela és l’esport que més medalles ha donat a Espanya als Jocs Olímpics, amb un total de 19. I moltes han sigut catalanes. Aquesta llei és un atac incomprensible, ja que han aplicat moltes excepcions en altres sectors”, diu la medallista olímpica Sandra Azón. Aquesta interpretació escrupolosa de la llei va portar la Federació Catalana de Vela, la que té més llicències a l’Estat, a obrir negociacions amb tots els interlocutors possibles, però els últims mesos el ministeri per a la Transició Ecològica, com ara s’anomena l’antic ministeri de Medi Ambient, ha començat a enviar peticions per tancar clubs. Totes aquestes cartes, de moment, s’han enviat a clubs catalans, amb l’excepció d’un valencià.

Per adaptar-se i sobreviure, més de 10 clubs catalans de platja -els clubs de vela amb seu en un port no es veuen afectats, a diferència dels 63 clubs amb seu en una platja- necessiten no superar els 300 metres quadrats, sense tenir en compte la superfície ocupada per la zona d’avarada de les naus a la sorra, més 300 metres quadrats més dedicats a la restauració o seus socials. Els 11 clubs afectats superen la superfície i en molts casos no es poden adaptar els edificis, ja que intentar reduir la superfície “obligaria a enderrocar-ho tot i fer-ho de nou, un cost massa alt”, segons Torres. Molts d’aquests clubs tenen diferents modalitats de vela, fet que “fa impossible organitzar-ho tot en només 300 metres quadrats”, segons Azón.

La llei del 2013, però, té milers d’excepcions, i ha salvat edificis turístics a primera línia de mar pel fet que s’havien construït abans de la llei del 1988. També ha aplicat una excepció en el cas dels restaurants de la província de Màlaga, segons explica Torres, pel mateix motiu: “Aquests edificis ja hi eren, però els clubs de la vela també hi eren. Cal pensar que en molts casos no hi havia concessions legals perquè la llei no contemplava regular-ho. S’ha anat adaptant tot, però no es vol aplicar una excepció a clubs amb milers de socis que organitzen desenes de competicions esportives, claus per al futur d’aquest esport”, es queixa. Si els clubs que reben notificacions no s’adapten o no tanquen, el president passaria a ser responsable d’una multa que podria arribar al 60.000 euros, motiu pel qual els clubs afectats saben que els tocarà tancar si no hi ha un acord.

En alguns casos, com l’històric Club Baetulo, de Badalona, l’Ajuntament, donant suport al club, proposa convertir-lo en bé d’interès local per protegir-lo, però la llei estatal té diferents interpretacions i no és garantia que pugui protegir una entitat de llarga tradició. Els clubs afectats lluiten per obtenir la concessió al·legant diferents motius, com la tradició, o diferents interpretacions possibles de la llei. Les entitats afectades són els clubs de Torredembarra, Cubelles, Castelldefels (Club Marítim i Club Nàutic), Sitges, Pineda de Mar (Base Náutico i Club Nàutic), Canet de Mar, Calella, Vilassar de Mar i Badalona (Baetulo). Els clubs de Sant Pol i el Masnou queden dins de zona de port, tot i ser de platja, i no queden afectats. Alguns d’aquests clubs tenien una concessió, altres la negociaven. I, segons la federació, alguns, com el de Cabrera de Mar, “havien presentat els últims anys diferents projectes per renovar la concessió que complien totes les condicions, però fa la sensació que no els ha donat la gana renovar-les”, explica Torres. De moment, el club de Cabrera de Mar intenta mantenir vives les competicions a Premià de Mar.