Clients per a la casa dels 350 milions

La vicepresidenta del Barça, Maria Elena Fort, sabia molt bé el titular que havia de fer arribar als socis en la roda de premsa d’aquest dilluns. El missatge el va repetir amb claredat: si és pel Barça, abans d’acabar l’any es podria tornar al Camp Nou. Qualsevol retard serà atribuïble a tercers. Tenint en compte que la UEFA no permet jugar l’últim partit de la lligueta de la Champions lluny de Montjuïc (el 29 de gener contra l’Atalanta) i que el club sosté que no mantindrà dos estadis oberts a la vegada, queda bastant clar que la tornada a casa serà a partir del mes de febrer. Tot això ho explica a la perfecció Martí Molina en aquest diari. Per tant, intentem anar més enllà.

Hi ha una xifra que va anunciar Fort durant la seva compareixença que va passar bastant desapercebuda. En part, perquè no és nova. Una xifra, tanmateix, que continua impressionant i de la qual depèn en gran manera el futur de l’entitat. Quan, a partir del 2026, el Camp Nou funcioni a ple rendiment, el Barça preveu ingressar 240 milions de més per l’estadi. Pràcticament, 350 milions en total, dels quals una part gens negligible anirà als inversors que han finançat la construcció del nou coliseu blaugrana. Arribar a aquests 350 milions s’aconseguirà, en principi, sense augmentar en excés les quotes als socis, que pocs minuts després de la roda de premsa de Fort ja es queixaven que ja havien notat algun increment.

Tampoc s’arribarà als 350 milions perquè l’estadi es llogui per fer grans concerts: el nou Camp Nou no està pensat per a la música. El salt endavant haurà de venir gràcies a una major venda d’entrades, que seran més cares; una despesa superior dels espectadors en restauració; l’increment de les llotges vip i l’hospitality; l’afluència encara més gran al museu, i uns patrocinis molt més abundants. Un estadi cinc estrelles que ha d’atreure espectadors i clients de tot el món disposats a rascar-se la butxaca per viure l’experiència Barça en plenitud.

Sobre el paper sona bé. Després caldrà veure què hi ha de realitat en aquestes xifres. I sobretot, partint de la necessitat imperiosa de fer un nou estadi, saber mesclar bé la necessitat del club en oferir un producte prèmium amb la cura dels socis i seguidors locals. Vaja, que amb el Barça no passi (encara més) el que succeeix a Barcelona. Una ciutat cada vegada més hostil amb els veïns i pensada per als turistes i els inversors. El Barça no pot perdre l’essència ni convertir-se en un producte elitista.