Les claus de la victòria contra el PSG
El Barça d'handbol tomba l'equip francès en un gran partit al Palau Blaugrana
BarcelonaEl Barça d'handbol ja és líder del seu grup a la Lliga de Campions després de guanyar dissabte el París Saint-Germain al Palau Blaugrana. Els blaugranes van aprofitar les moltes absències rivals (Sagosen, Du Rietz i Hansen) per endur-se dos punts molt importants. Hi ha tres situacions del joc que van destacar –especialment– en el partit de la jornada de l'handbol internacional:
1. L'atac contra diferents defenses
El Barça va superar el París Saint-Germain perquè la seva lectura del joc va ser molt superior. La pissarra de Xavi Pascual va imposar-se a les diferents alternatives tàctiques que va intentar Raúl González. El tècnic que va fer campió d'Europa el Vardar macedoni va alternar la defensa habitual 6:0 amb un 5:1 més agressiu, amb Benoit Kounkoud com a home més avançat.
La primera línia blaugrana va trobar fàcilment els espais darrere de l'extrem dret. Quan va caure la primera oposició, la defensa va patir per no obrir-se en els últims metres de la pista. Luka Cindric va ser hàbil desplaçant Kounkoud sense extralimitar-se en la possessió, fent que Dika Mem i Aron Pálmarsson especialment poguessin fer trajectòries molt verticals per intentar superar el porter, Gerard. Poder desarticular defenses obertes i amb menys mobilitat parla bé de la feina del campió de la Lliga Asobal.
2. Un dretà al lateral dret
La rotació del conjunt blaugrana cada vegada és més àmplia. Els jugadors segueixen creixent a mesura que passen les jornades. L'staff tècnic ha de fer un exercici de malabars cada vegada que vol fer una convocatòria. Jure Dolenec va ser el jugador que va quedar-se fora de la llista contra el PSG. Dika Mem va ser protagonista absolut al lateral dret, però no durant tot el partit. Xavi Pascual va apostar per jugar amb Lasse Andersson en la posició del primera línia esquerrà.
L'aportació del danès va fer que l'equip obrís encara més el terreny de joc. La condició de dretà l'obliga instintivament a buscar les trajectòries entre 1 i 2, fent que el segon defensiu hagi d'estar més enganxat a la banda i menys pendent de les accions d'u contra u del central. Andersson va fer gols i va permetre que la pilota arribés de la millor manera a la cantonada. Les fixacions del canoner van fer que Aleix Gómez es lluís durant la segona part.
3. La defensa contra atac estàtic de 7
El conjunt de Xavi Pascual també ha de millorar coses. Que hagi començat la temporada amb tres títols, ple de victòries a la Lliga Asobal i ja tingui el primer lloc del grup a la Champions no el converteix en un projecte rodó. Encara. El París Saint-Germain va patir per no despenjar-se en el marcador durant la segona meitat, sense canvis i amb Nikola Karabatic ofegat pel desgast d'haver de rendir a les dues bandes del parquet.
Raúl González va intentar compensar-ho amb un atac posicional de 7 jugadors de pista, sacrificant el porter. Nedim Remili va fer de central, prenent les decisions i jugant amb la pressa de decisions dels tercers defensius, que havien d'estar pendents del xutador i de les situacions de dos contra dos amb els pivots. El millor registre ofensiu dels francesos va arribar en aquest format d'atacs posicionals (van empatar el parcial de la segona meitat a 17). El 6:0 blaugrana ha de polir els mecanismes per combatre amb intel·ligència i fonaments la inferioritat numèrica d'aquest 7 contra 6.