Les claus del redebut a la Lliga de Campions
El Barça d'handbol supera l'Elverum en el primer partit de l'últim tram de competició
BarcelonaEl Barça d'handbol ha fet aquest diumenge un pas més en el seu camí cap al liderat de la fase de grups de la Lliga de Campions. La victòria a la pista de l'Elverum ha sigut una prova d'exigència (26-30). Els blaugranes l'han superat per ofici i reforcen la seva condició de líder en solitari després de l'empat del Pick Szeged. El Terningen Arena és una de les pistes trampa del circuit. El París Saint-Germain es va endur els dos punts in extremis (22-25). Hi ha tres situacions del joc que han destacat especialment:
1. La versió crítica, segona part
El conjunt de Xavi Pascual ha tingut problemes per tornar a engegar el mode Champions. L'aturada del calendari ha sigut massa generosa entre les vacances nadalenques i la disputa de l'Europeu de seleccions que es va disputar a Suècia, Àustria i Noruega. La visita a Elverum ha servit per tornar a la realitat de l'equip: cal treballar-se cada partit si l'objectiu és el primer lloc.
Els jugadors han de recuperar el ritme de primeríssima elit sobre la marxa, deixant el simulacre de dimecres a Pamplona a banda. Els primers deu minuts de partit han recordat la primera meitat de la derrota de Szeged. Han sigut els dos trams més grisos de la temporada. L'equip no ha estat bé en la presa de decisions, hi ha hagut massa errades de cara a porteria (ha fet el seu primer gol en el minut 4) i la defensa ha sigut massa permissiva. Xavi Pascual ha hagut de demanar temps mort amb 10-7 en contra després d'encaixar un parcial 7-1 (3-6).
2. La reacció arriba pels extrems
La primera línia del Barça és la més completa de la Lliga de Campions. La baixa de Luka Cindric per una miositis a la cama esquerra comporta canvis en la rotació. Pascual juga amb els seus efectius, fent diferents combinacions. El primer trident no ha estat inspirat. S'ha topat amb les bones estadístiques de la porteria i una lleu obsessió per voler resoldre ràpidament.
Les emergències del moment calent del partit s'han resolt des de les cantonades. Que els extrems assumeixin la iniciativa és un símptoma de repertori sanejat. No jugar-se la victòria a una sola carta és una gran aposta. Aitor Ariño, Aleix Gómez i Víctor Tomás s'han repartit un total d'onze gols dels 16 que ha acabat signant l'equip al descans. Bons percentatges des de la cantonada i l'anticipació a camp propi per organitzar les transicions ofensives. Barça i Elverum han empatat en percentatge d'encert ofensiu (64%) en el primer temps gràcies a les segones línies. Ariño i Gómez han acabat amb 6 gols cadascun.
3. Ser decisiu des de la banqueta
Xavi Pascual i la seva planificació esportiva han acotat bé els rols de la plantilla. Cada jugador té una funció molt marcada. La gestió dels minuts en pista és el primer filtre. Es creu en la premissa del col·lectiu, perquè hi ha variants suficients per repartir el protagonisme. Hi ha posicions particularment sensibles. Kevin Moller i Raúl Entrerríos sempre viuran en un segon pla, cru i necessari.
Són suplents imprescindibles. El danès ha fet un pas endavant aquest curs. Ha entès que la pressió ha de ser per a Gonzalo Pérez de Vargas, el millor porter de l'últim Europeu. El seu impacte a la pista comença a justificar el seu fitxatge. A Noruega ha sigut imprescindible amb un total de 13 aturades i un 33% d'efectivitat en els 60 minuts que va disputar. Va aturar gairebé la meitat de llançaments des de més enllà dels 9 metres.
"Ha sigut un partit molt divertit de veure des de la porteria. Ha sigut complicat per a nosaltres. Hem intentat preparar-nos el màxim possible. Ells havien fet bé els deures en l'aspecte tàctic i d'anàlisi. A nosaltres ens ha costat trobar la nostra posició a la pista. Hem comès errades. Hem d'estar contents perquè no és fàcil venir aquí i guanyar", ha comentat Moller abans de passar per la dutxa.
Entrerríos ha celebrat l'inici dels seus últims mesos com a professional amb una exhibició de central natural. En queden pocs. L'evolució de la disciplina reclama més metres que control. L'asturià ha gestionat el tempo del partit amb intel·ligència. Hi ha posat pausa quan ha calgut. Accelera i s'atura, sempre llegint bé què necessiten els seus companys. Ha tancat el seu full de serveis amb un recital d'assistències i 4 gols. Es complementa amb Pálmarsson, Andersson o la segona línia.