Les claus del Barça-Getafe
Els madrilenys defensen amb feblesa les bandes i donen ales a la imaginació exterior d'un Barça molt dinàmic
BarcelonaExhibició. O EXHIBICIÓ, amb majúscules. El Barça ha completat una primera meitat fantàstica contra el Getafe per liquidar el partit en menys de mitja hora, quan ja dominava per 4-0 en el marcador. Un primer penal sobre Suárez ha obert el camí que han anat completant els principals actors d'una pel·lícula en què sempre s'ha vist clar el final. I qui era el dolent i com se l'havia d'atrapar. El plantejament del Getafe ha sigut tan poruc, tan passiu, tan prudent, que el Barça només ha hagut de posar-se a mastegar per menjar-se'l. De mica en mica, amb paciència, però sense deixar de fer anar les dents. L'equip de Luis Enrique ha sigut tan ambiciós, tan inquiet, tan insistent, que ha trobat el ritme de pilota, els moviments i la visió de joc per trobar passades, espais i zones de remat. Ha sigut una festa, marcada, sobretot, per tres punts.
Bloc compacte per dins del Getafe
La primera clau del partit ha sigut la intenció defensiva del Getafe. Mentalitzat que defensar-se li havia funcionat al Coliseum Alfonso Pérez, s'ha plantat al Camp Nou amb el mateix objectiu: tancar-se per resistir al màxim el 0-0 a l'espera de caçar algun contracop. Però sense Lafita, l'efecte transició ha sigut molt menys letal i els madrilenys han viscut condemnats i ofegats al seu camp des del principi.
El 4-4-2 visitant pretenia ser dens per dins per obligar el Barça a jugar per fora, entenent que aquesta havia de ser la fórmula que l'allunyés més del gol. Però ha acabat sent una trampa mortal.
Defensar la banda amb la mirada
I ha sigut una trampa perquè el Getafe ha defensat amb molta fredor el joc exterior d'un Barça especialment ample, especialment fresc per fora. Ni tan sols a través de l'acumulació, quan el Barça l'arraconava enrere, el quadre madrileny ha tingut la sensació d'arribar a temps a tapar tots els forats. S'ha esquinçat per tot arreu, incapaç d'assolir els marcatges d'Alves i Adriano quan s'incorporaven.
Tampoc arribaven a defensar les recepcions de Neymar o Messi per fora. Només si algun dels dos rebia en zona mitja, encara no prou a prop de l'àrea, trobava una vigilància o marcatge intens. Però fins i tot així, el brasiler i l'argentí han trobat camins (en solitari, o en combinació amb parets) per progressar.
Però especialment si la recepció era pròxima a l'àrea, es veia la feblesa defensiva dels madrilenys, mai prou a sobre, mai prou estirats. Han deixat metres i segons per pensar als cracs, i ho han pagat. Han aparegut passades, centrades i moviments que han matat Guaita, afusellat també amb xuts col·locats des de la creueta de l'àrea.
Concentració defensiva
En una golejada tan escandalosa, sembla estrany destacar la feina defensiva de l'equip, però el Barça ha tornat a exhibir un ritme defensiu extraordinari. Concentrat, a lloc i molt intens, el conjunt blaugrana ha ofegat el poc marge ofensiu que tenia el Getafe, anul·lant els seus intents de sortir al contraatac, eliminant tota opció d'allargar dos segons o dues passades el seu atac.
La línia defensiva ha anticipat, l'equip ha ocupat els espais delicats en transició per recuperar pilotes per dins, i s'ha assegurat sempre l'equilibri, amb la presència d'una vigilància cobrint els marcatges de l'última línia. Excepte en dues breus desconnexions, Bravo ha sigut pràcticament un espectador.
Un penúltim canvi salomònic
Al minut 60, Luis Enrique ha fet entrar Pedro per Xavi, en un canvi que ha redibuixat l'equip en un 4-2-3-1 sostingut al mig del camp per Sergi Roberto i Rafinha, amb Messi per darrere de Suárez al carril central. Pedro s'ha situat a la banda dreta i Neymar ha seguit en banda esquerra. Era la substitució que permetia estalviar-se una possible mala cara d'algun dels tres 'pepinos' (en l'argot de Piqué) de dalt.