Les claus del Barça-Elx

BarcelonaLes opcions de l’Elx han durat, amb prou feines, 15 minuts. És el que ha durat l’energia visitant al contraatac. Sense opcions de rèplica, sense arribades prou clares, els homes de Fran Escribà s’han vist abocats a una defensa replegada davant la seva frontal de l’àrea que era qüestió d’hores que cometés errors. Amb paciència i insistència, el Barça ha acabat trobant les ocasions de gol necessàries per obrir el marcador i, sobre l’avantatge, ha jugat més tranquil. Amb la sensació de tenir la feina feta.

L’Elx ha plantejat un 5-3-2 que pretenia protegir l’eix central, per bloquejar les idees del Barça.

Escribà no volia que Messi, quan envaís el carril del mig, tingués opcions de combinació. Tampoc Neymar, que ha jugat amb molta llibertat des de la banda esquerra. Obligar Suárez a jugar d’esquena a porteria també era l’objectiu. En paral·lel, l’esquema tàctic havia de donar estabilitat en les arribades de Jordi Alba i Alves. Els visitants han permès al Barça avançar fins a tres quarts de camp, però allà volien tenir les zones de centrada controlades i l’espai de la frontal.

La proposta de l’Elx ha fet que el Barça s’encallés per la zona central, on s’acumulava molta gent. Neymar i Messi han buscat associacions, entrant tots dos a dins alhora. Suárez estirava els centrals per deixar-los espai, però no sempre ha estat possible trobar metres pel xut o la passada interior.

Abans d’això, l’Elx encara havia tingut alguna sortida que semblava dibuixar un altre escenari de partit. Amb Coro voltant per la zona de Mascherano durant la fase defensiva, a l’espera de la recuperació dels seus companys, l’Elx pretenia traçar un contraatac quan el Barça perdés la pilota. Com que els blaugranes s’atrevien a pujar molts efectius, la transició visitant podia ser letal.

Però ha sigut, sobretot, una altra l’estratègia com Escribà volia trobar espais d’atac, a través de la caiguda a banda dels davanters. Quan s’ha trobat amb oxigen suficient, l’Elx ha transformat el seu 5-3-2 en un 3-5-2 amb els laterals en posició avançada. Això ha generat dubtes inicials en la defensa blaugrana i, quan Alves o Jordi Alba (però sobretot el brasiler), han sortit a pressionar la possessió exterior, el davanter il·licità, es produïa el moviment de l’atacant. Els centrals Piqué i Bartra estaven en un dos contra dos arriscat que, en alguns moments, semblava massa risc. Però amb el pas dels minuts, ha deixat de ser un perill. El Barça ja havia matat el partit.