Les claus del Barça-Celta

BarcelonaSi es vol, tot pot acabar sent que el Barça ha jugat amb les línies molt separades contra el Celta, ha atacat amb excessiva verticalitat, ha fallat les ocasions de què ha disposat i no ha tingut prou amb la generositat per frenar cada transició gallega que el deixava en inferioritat. Si es vol, serà un mal partit que genera confusió, dubtes i rescata fantasmes d'altres temporades. Si es prefereix, tot serà només una segona ensopegada en Lliga, després de fallar moltes ocasions, que remarca el que s'ha de corregir. Però què ha passat contra el Celta?

1. Problemes per sortir jugant

Com havia avisat en la prèvia, Berizzo ha plantat el seu Celta amb valentia sobre la gespa. L'ha fet pressionar amunt, sense por a creuar a camp rival per inquietar la sortida de pilota blaugrana. Quan només hi havia Larrivey i Pablo Hernández, el Barça ha buscat superioritat fent baixar Busquets entre centrals. Mascherano ha assumit l'inici des del sector dret, empenyent els laterals ben amunt.

En un primer moment, s'ha tendit a sortir més aviat pel costat de Jordi Alba, aprofitant els moviments d'aproximació de Neymar i, en conseqüència, el forat defensiu en l'equip gallec.

També s'ha trobat un punt d'oxigen en la capacitat de Luis Suárez de recollir passades directes a ell.

Però el Barça, des de la gestació de les jugades i malgrat que sovint superava la pressió, no ha estat còmode sobre el terreny de joc. No s'ha sentit segur amb la pilota. No ha trobat amb qui associar-se, no ha trobat pausa. No ha trobat control.

2. Atac molt obert

A diferència d'altres dies, i malgrat que la presència de Luis Suárez sembla animar encara més a l'aposta dels dos puntes per davant de Messi de l'inici de temporada, la ubicació de l'uruguaià i Neymar ha sigut més oberta que en altres partits. Suárez ha estat tan obert a banda dreta en molts moments que ha sigut el millor centrador de l'equip. La mobilitat de tots ells, però, els ha fet intercanviar-se posicions constantment. No sempre amb sentit ni entesa.

3. Verticalitat dels interiors

Potser per tot plegat, o perquè la consigna era aquesta, Rakitic i Rafinha han intentat sumar-se als davanters per ser dos rematadors més. Sovint, s'han vist desdoblaments d'algun dels interiors, especialment en situacions de possible contraatac, de necessària verticalitat.

L'excés d'aquestes decisions ha anat estirant les línies del Barça. S'ha començat a veure aquest desert al voltant de Busquets, la peça que marcava la distància entre els centrals i la resta de l'equip. El migcampista de Badia, si podia, havia de temporitzar per donar temps a la resta de companys a replegar.

Al mig del camp ningú tenia prou capacitat per apoderar-se de la pilota i aportar control. Les passades de Rakitic i Rafinha al primer temps han sigut més aviat discretes.

Amb tot, s'ha vist un Barça dispers en el joc, sobretot en la primera hora de partit i mentre ha durat el 0-0. Moltes conduccions, imprecisions en la passada, línies solapades i buits excessivament grans.

4. Intensitat del Celta

Tampoc era per voluntat del Barça que el guió del partit fos aquest. En tot cas, semblava que Luis Enrique havia previst que aquesta seria l'aposta de Berizzo i havia buscat els millors jugadors per acceptar aquest duel, aquest anar i venir, aquests salts i aquestes disputes.

El Celta, estirat amb la referència de Larrivey a dalt, partia el seu 4-2-3-1 en un 4-2-4 quan li convenia. Tot plegat ha generat encara més confusió en els blaugranes.

5. Solució a la desesperada

Sobre l'escenari inicial, el Barça s'ha vist desesperat. Incòmode, nerviós, poc precís. Luis Enrique ha hagut de sacsejar l'equip i donar entrada a Xavi i Pedro per Busquets i Rafinha. Control i visió de l'atac. Una peça per redibuixar l'equip. El Barça ha deixat una línia de tres homes al darrere, amb Mathieu i els laterals. Mascherano ha avançat la posició per fer de migcentre, al costat de Xavi, Rakitic. Neymar i Pedro estiraven el camp des de les bandes i Messi i Luis Suárez esperacen pel centre, a la caça.

El gol s'ha passejat per l'àrea gallega. Travessers, centrades que no remata ningú, embús per xutar, aturades espectaculars de Sergio. Al final, frustració i una derrota, segona consecutiva, que fereix els ànims del Camp Nou.