Les claus del Barça-Las Palmas

BarcelonaPerdre Messi als 9 minuts de partit podria haver sigut el pitjor condicionament del partit contra el Las Palmas, però la capacitat de picar pedra del Barça i la versió més rematadora de Suárez, fent de pur davanter centre, han permès que la lesió de l'argentí quedés en una anècdota. Si més no, pel que afectava al marcador (2-1). Sense ell, l'equip ha mantingut l'estructura amb Munir al camp. Una estructura relativament novedosa.

L'alineació de Luis Enrique ha sorprès amb un disseny al mig del camp més físic que tècnic. Més de gestió de l'espai, de desplaçament, amb Mascherano, Rakitic i Busquets. Aparentment, la visita d'un "rival inferior", com el tècnic havia definit al Las Palmas, augurava un partit de domini clar, "el típic al Camp Nou", i per això sobtava l'absència d'Iniesta. Però de seguida s'ha entès quin era el plantejament blaugrana.

Las Palmas s'ha plantat al Camp Nou amb un 5-2-3 passiu. Ordenat, agressiu, però reactiu.

Luis Enrique no ha volgut jugadors hàbils entre línies per esquerdar el mur, sinó que ha buscat jugadors de recorregut per desplaçar-lo. Per erosionar-lo d'una altra manera. Rakitic i Busquets, partint de la posició d'interiors, han repetit diagonals a l'espai, a la zona de banda, mentre que els extrems, sobretot Munir per la dreta, ha mirat d'ajuntar-se amb Suárez, que entretenia dos dels tres centrals. L'estructura blaugrana mantenia dos homes en profunditat, i acumulava més de quatre arribadors des de segona línia: Sergi Roberto per la dreta, Neymar obert a l'esquerra, i els dos interiors.

Havia de ser el mecanisme que trenqués la línia de cinc de Paco Herrera. Si no arriba a ser per la poca màgia en espais curts de Neymar o Munir, l'efecte podria haver sigut més alt.

Sergi Roberto insisteix

El '20' s'erigeix en el principal productor ofensiu de l'equip

I és que, al final, un dels millors ha acabat sent Sergi Roberto. Partit rere partit, l'actuació de Sergi Roberto comença a jutjar-se molt més pels mèrits que per l'absència d'errades. La consolidació del migcampista en la posició del lateral dret és ja tan evident, que contra el Las Palmas s'ha convertit en la principal font de producció en l'atac de l'equip, fins al punt que el primer temps ha acabat amb un 44,9% del pes del joc decantat a la banda dreta (22,2%, només, a l'esquerra).

Sergi Roberto ha pujat la banda amb continuïtat. Molt i bé. Seva ha sigut la centrada de l'1-0, obra de Suárez. Però, més enllà del gol i malgrat que el Barça havia perdut per la dreta a Messi, lesionat al minut 9, l'aportació del lateral ha permès estabilitzar el joc de l'equip en aquell sector, on ha trobat superioritats i mecanismes per desfer l'espera amb cinc dels grancanaris. Amb Munir tendint al centre, fent gairebé de segon punta al costat de Suárez, el carril exterior ha sigut propietat exclusiva de Roberto,molt més influent que Adriano.

El partit s'ha anat mastegant de mica en mica, amb un Barça que anava encadenant ocasions de gol, i el 2-0 ha acabat de donar calma. Si Neymar no arriba a fallar el penal del possible 3-0, haurien sigut menys temibles algunes transicions canàries en el tram final, quan Valerón, actuant de mitjapunta, activava les dues bales que li quedaven als visitants per fora, El Zhar i Jonathan Viera.

Però el Barça, com havia fet al primer temps, ha tingut sota control les sortides al contraatac dels granscanaris, assegurant-se sempre un home lliure per cobrir l'espai a l'esquena.

Però a tres minuts del final ha arribat l'ensurt, amb un gol afortunat de Jonathan Viera, que ha vist com el seu xut era desviat i superava Ter Stegen. L'alemany, fins llavors, havia intervingut amb encert, tot i que no sense certa inseguretat, en xuts llunyans i centrades laterals.