Les claus del Barça-Bayer Leverkusen

BarcelonaA diferència de Balaídos, contra el Celta, la derrota s'ha pogut evitar perquè el Barça, encara que fos 'in extremis' a falta de deu minuts, ha trobat l'encert a porteria que li ha permès capgirar el marcador després d'aconseguir canviar, de mica en mica i amb retocs i paciència, la dinàmica adversa que havia generat el Bayer Leverkusen. En contra del que va passar a Vigo, els mèrits del rival no han acabat de ser suficients per assumir l'ensopegada. Però, altre cop, l'atreviment tàctic i l'agressivitat defensiva de l'adversari han condicionat la posada en escena d'un Barça que, aquest cop sí, ha pogut reaccionar a temps gràcies a la seva habilitat per anar resolent sobre la marxa els problemes que plantejava el partit. La lesió d'Iniesta, que havia desinflat momentàniament el recurs de portar Neymar a la zona de la mitjapunta, ha acabat provocant l'entrada de Sergi Roberto, que, juntament amb Munir, han empès el Barça al 2-1 final.

Anticipació

El pas endavant en la pressió dels alemanys els facilita la sortida al contraatac

En la prèvia, Luis Enrique ja havia avisat que el Bayer Leverkusen era un equip que "pressiona de meravella". I des dels primers compassos ha demostrat que el Camp Nou no era un escenari que l'intimidés. No ha censurat la seva habitual posada en escena i ha desplegat la seva capacitat defensiva. Valent, agressiu, generós. El conjunt alemany ha anat a buscar el Barça quan iniciava el joc Ter Stegen, per posar-lo a prova.

Però el segell no ha sigut tant la pressió alta, freqüent en molts altres rivals, cada cop més, com l'agressivitat amb què han intentat ofegar el Barça en altres sectors del camp. La persecució era asfixiant, múltiple. Eren molts els jugadors que s'han implicat en l'esforç de recuperar la pilota i provocar la pèrdua blaugrana.

A més, el Bayer ha exhibit una gran capacitat per mantenir aquest pla durant molts minuts, i ha sigut atrevit per avançar les línies i anticipar cada jugada. Era o tot o res i, a més, els estava funcionant. No hi ha hagut motius per deixar de fer-ho.

Atraure els pivots

Treure de zona la parella Kramer-Bender era la principal sortida de pilota blaugrana

La posada en escena del Bayer era efectiva, sobretot gràcies a l'encert que ha tingut en un córner i que li ha permès consolidar l'estratègia amb la comoditat de tenir el marcador a favor i, per tant, marge de maniobra per no recular. El Barça, exigit i a contrarellotge, ha buscat el seu lloc en l'entramat que li plantejava l'adversari. I la principal clau del matx era fer saltar la parella de pivots Bender-Kramer per filtrar una passada interior. Com que el Bayer tendia a anticipar i anava fent saltar jugadors a mesura que el Barça superava línies de pressió, aquesta espera per rebre a l'esquena era el camí més productiu per als blaugranes. I en això ha estat determinant l'atreviment en la conducció de Gerard Piqué, tot i que el central ha hagut de conviure constantment amb la sensació d'estar entrant al parany alemany, que li reclamava riscos

La passada als interiors, sobretot pel sector dret (perquè Mascherano ha tingut més dificultats per avançar), era la primera prioritat, però amb el pas dels minuts el Barça ha anat afegint-hi aparicions per dins de Sandro i assistències directes a Luis Suárez. Però l'uruguaià no ha estat precís en la devolució, afectat pel marcatge ferri dels centrals.

Errada i cavalcada

El Bayer tenia molt clar quin era el parany i quina la rèplica

Les dificultats per iniciar el joc i fer-lo progressar eren molt altes, malgrat la mobilitat amb què Rakitic i Iniesta intentaven desplaçar la seva parella de ball. Busquets podia fer poc més que atraure els puntes per deixar via lliure als centrals per fixar-los. Amb tot, el Barça no ha pogut evitar cometre justament les errades que el Bayer volia provocar: un primer toc imprecís, una passada massa estreta o un control que s'espera en excés. I aquí l'equip de Roger Schmidt ha tingut clara la reacció: robar i sortir a córrer. Amb Chicharito ha tingut garantida la ruptura, dispersa, oberta, directa, perillosa. No li han faltat companys d'aventura, que han complicat el replegament blaugrana, sovint obligat a gestionar els contraatacs amb inferioritat numèrica.

Una solució per dins

La segona part arrenca amb Neymar per darrere de Suárez i Sandro

El primer temps ha deixat clar que l'espai a ocupar era el de darrere els pivots i, també, que Suárez no se'n sortia. Venir a rebre no resolia el problema de l'equip, que, a més, li reclamava que estirés el camp i fes recular l'atrevida línia defensiva alemanya. La solució dels tècnics ha sigut centrar la posició de Neymar, que a la represa ha abandonat la banda per situar-se com a mitjapunta, per darrere de Suárez i Sandro, que també ha deixat el carril exterior per jugar per dins com un segon punta. A més, tant Mathieu com Alves han estirat la seva posició per jugar més amunt i fer recular el Bayer. A més, Busquets s'ha inscrustat molt més entre centrals per resoldre els dubtes en la sortida de pilota, provocant un 3 contra 2 amb els dos puntes alemanys.

La solució ha capgirat la dinàmica del partit i ha fet sentir el Barça més còmode. Imposant el ritme, marcant la iniciativa, tot i que el Bayer no deixava de mostrar-se perillós. Però quan millor anava la cosa i més a prop semblava l'1-1, ha arribat la lesió d'Iniesta, que ha obligat a canviar els plans. Jordi Alba ha sigut la solució, en un moviment que ha desplaçat Mathieu a l'eix de la defensa i ha avançat les posicions de Mascherano (de central a migcentre) i de Busquets (de migcentre a interior). L'engranatge era el mateix, però les peces, unes altres. Munir per Sandro ha sigut el següent cartutx, i ha remogut l'equip per canviar el 4-3-1-2 (o 3-5-2) en què es movia en atac per un 4-4-2 en fase defensiva, amb Munir com a home de banda (per l'esquerra) i Neymar ja emparellat amb Suárez. L'aportació del madrileny ha sigut determinant en els dos gols, com també ho ha sigut la de Sergi Roberto, l'última substitució d'un Luis Enrique intervencionista i encertat.