Les claus de l'Atlètic-Barça
La reacció, de falta, de Neymar al gol de Torres desfà el pla de l'Atlètic, que acaba arraconat per culpa de Messi
BarcelonaFins i tot els partits que són gairebé un monòleg reclamen desequilibri. I aquest dissabte, el Barça ha tingut, durant molts minuts, la seva arma més desequilibrant a la banqueta.
L'Atlètic-Barça ha arrencat amb la sorpresa de la suplència de Leo Messi. L'alineació ha fet pensar en algun gir tàctic inesperat, però el partit s'ha mogut des del principi sobre els eixos esperats: domini de la possessió del Barça i espera pacient de l'Atlètic. Hi havia el dubte de si el conjunt matalasser aniria a pressionar a dalt o optaria, ja des del començament, pel replegament més baix, a l'espera de la pèrdua que activés el seu contraatac, i Simeone ha triat la segona fórmula.
Si més no, la dinàmica del partit l'hi ha anat portant. Perquè el Barça estava còmode en la seva sortida de pilota. Si movia la pilota bé en la primera fase, trobava un parell d'opcions de passada per sortir jugant des dels laterals. A Jordi Alba se li oferien amb coordinació Neymar o Iniesta, alternant passada oberta amb aparicions per dins.
A Sergi Roberto la triangulació que més li ha funcionat ha sigut filtrar una passada a Busquets, que tendia a caure a la dreta, on Rakitic i Rafinha no acabaven de tenir la presència adequada.
Amb tot, el Barça estava còmode i progressava bé. Era capaç de trobar superioritats en parcel·les del camp on l'Atlètic patia defensivament. A Juanfran i Óliver Torres se'ls ha acumulat la feina en més d'una ocasió.
Assimilant aquest domini posicional del Barça, l'Atlètic ha renunciat a pressionar a dalt. S'ho ha acabat de treure del cap i ho ha apostat tot a l'espera, mirant de provocar una pèrdua de pilota que li permetés acostar-se a Ter Stegen. Però, excepte alguna conducció massa llarga o inestable de Mascherano, incòmode al sector dret (l'habitual de Piqué), no n'ha trobat cap que l'animés en el seu pla de contraatac.
En la segona meitat, l'estratègia de Simeone s'ha modificat. Com a mínim territorialment. El tècnic matalasser ha intentat evitar aquesta facilitat combinativa que el Barça ha trobat sobre el seu inicial 4-4-2 i ha transformat l'equip en un 4-5-1. El pla no renunciava al contraatac i, de fet, el potenciava amb més velocitat perquè Griezmann estava a punt sempre per saltar (i, al quart d'hora, ha entrat al camp Carrasco per ser també una alternativa per la banda esquerra, on s'havia situat Óliver Torres a la represa). L'estructura ha canviat els moviments del Barça però els blaugranes han seguit creuant el mig del camp amb solvència. L'Atlètic estava enfonsat a l'últim terç, especialment després de veure com l'esperança d'allargar el marcador a favor s'havia diluït al cap de dos minuts del gol de Fernando Torres (substituït després per Jackson Martínez).
I amb Messi al terreny de joc, el Barça ha seguit arraconant el seu rival, embotint-lo a la frontal de l'àrea. L'embranzida amb què els de Luis Enrique anaven cap a la remuntada, però, ha desequilibrat el matx, molt més obert, molt més incontrolable. L'equip blaugrana ha resistit el parell d'ensurts i ha mantingut el to per acumular ocasions. S'ensumava l'1-2 i Messi s'ha encarregat de fer-lo real.