Perquè serà el primer partit després del xoc que ha provocat en el barcelonisme la lesió de genoll de Valdés. Perquè és una incògnita com reaccionarà l’equip a la pèrdua d’un dels futbolistes més valuosos de la plantilla. Perquè serà la primera vegada que Pinto jugarà un partit sabent que és el porter titular indiscutible del Barça. Perquè fa només tres dies de l’últim partit i en falten només tres per a l’anada de la Lliga de Campions contra l’Atlètic de Madrid, i ja sabem l’atracció que generen aquest tipus d’eliminatòries. Perquè es juga a Cornellà-El Prat.
Perquè l’Espanyol té cada temporada entre cella i cella guanyar el Barça. Perquè el vestidor de l’Espanyol té ganes de fer la guitza al Barça (només faltaria que no en tingués). Perquè l’Espanyol sortirà a jugar amb la comoditat de saber que la feina ja està pràcticament feta i que, per tant, no hi ha res a perdre. Perquè l’Espanyol encara no ha pogut guanyar el Barça al nou estadi. Perquè l’ambient serà tens (com ha de ser en un derbi). Perquè després de salvar una situació que semblava insalvable seria imperdonable espifiar-la. Perquè el marge d’error, ara més que mai, és zero. Perquè el Barça torna a dependre d’ell mateix per guanyar una Lliga que estava perduda. Perquè l’Atlètic de Madrid juga a San Mamés i ha de notar l’alè del Barça al clatell. Perquè no seria cap bestiesa que una victòria permetés al Barça recuperar el lideratge de la Lliga. Perquè totes les errades que es podien cometre ja s’han comès. Perquè per molts culers (sobretot d’una certa edat) guanyar l’Espanyol continua sent una de les alegries més grans de la temporada.
Per tot això i segurament per moltes raons més, el partit d’aquesta tarda contra l’Espanyol és, a priori, un dels més complicats del que queda de Lliga i també un dels més importants amb diferència. El Vila-real i l’Atlètic de Madrid tenen més bones plantilles i seran reptes difícils però el derbi de Cornellà serà, probablement, clau. Si ens ho arriben a dir després del daltabaix de Valladolid no ens ho hauríem cregut, però ara mateix la sensació que hi ha al vestidor és que si el Barça guanya l’Espanyol un trosset de Lliga serà blaugrana. Tinc clar, per tant, que demà veurem el Barça dels partits rellevants, el Barça que ens ha convençut jugant contra rivals de molt nivell, el Barça que et diu des del primer minut: “Estigues tranquil; si no passa res estrany, guanyarem els tres punts”.