Barça i Madrid jugaran el clàssic més vulgar dels últims anys
BarcelonaUn clàssic en hores baixes. Cal anar molt lluny, però molt, per trobar un nivell tan baix dels dos grans equips de la Lliga abans d'un clàssic. L'excusa del cansament pels partits internacionals no val per explicar que el Barça perdi a Getafe després d'una segona part espantosa i sense ocasions clares fins al final. Tampoc serveix el penal rigorós que va suposar el solitari gol de Jaime Mata. Els blaugranes són ara mateix tan vulgars com el Reial Madrid, que va fer el ridícul a Valdebebas contra el Cadis. Cap dels dos equips està ara per discutir el domini continental del Bayern Munic, el PSG i els anglesos. I la comparació amb els clàssics de l'era Guardiola i Mourinho fa basarda.
Premi al joc brut del Getafe. Enfilem la jornada 7 de la Lliga i el VAR segueix amb un criteri molt dubtós. Soto Grado, l'àrbitre al Coliseum, no va tenir una nit fàcil. D'acord, mai no és agradable dirigir un partit amb el Getafe a la gespa. Ja se sap: els soldats de José Bordalás van al límit. Però no es pot permetre que es premiï els madrilenys en accions violentes com la que vam veure al minut 40, en què Nyom va etzibar un cop de colze a Messi a la frontal, intencionadament. Era com a mínim de targeta groga i revisió de vídeo, i el col·legiat es va limitar a xiular falta i amonestar Sergi Roberto per protestar. Un exemple lamentable.
2 milions més que Matheus. Pedro González López, Pedri, té tants homònims a la Península com quirats a les seves botes. Farà 18 anys el mes que ve i va justificar la confiança de Koeman, que el va fer titular per primer cop contra un Getafe sempre incòmode, amb una actuació madura i plena de matisos que, sens dubte, va ser la millor notícia del partit en clau culer. És cert que el sistema de l'holandès encimbella els mitjapuntes, però l'ex del Las Palmas va anar més enllà rodejat de rivals tan expeditius com Maksimovic, Cabaco o Arambarri. Pedri va de cara, es perfila i circula. Té flow. Va costar 2 milions menys que el desaparegut Matheus Fernandes. De vegades, encara que costi de creure avui dia, el Barça fa bé les coses.
La crua realitat. Antoine Griezmann va sumar a Getafe una altra funció decebedora amb la samarreta del Barça. El davanter francès venia crescut de l'última aturada de seleccions, en què va elogiar Deschamps. "Em posa al meu lloc", va dir. De moment, Koeman li manté la confiança, tot i que més per eliminació que per arguments sòlids. El seu balanç al Coliseum, on va jugar de fals nou, torna a ser molt pobre: moviments irrellevants, una ocasió mal fallada i el cap cot. Per al bo de l'Antoine, el Barça és la crua realitat, i la selecció francesa, un trist consol. Que no se sorprengui si Trincao, un extrem especialista, li pren la plaça.
