El City pispa el futbol al Barça
L’equip de Luis Enrique cau derrotat en un partit en què va fer un recital de joc a la primera part per acabar superat pels jugadors de Guardiola (3-1)
Enviat especial a ManchesterUna amenaça desperta al nord d’Anglaterra. El Manchester City va robar el joc, la glòria i els tres punts al Barça en una nit europea en què l’equip de Luis Enrique va tenir l’oportunitat de sentenciar a la primera part. Però va caure condemnat per un error puntual de Sergi Roberto que va fer ressuscitar els homes de Pep Guardiola a la segona. Del cel a l’infern en pocs minuts. De fer ballar el rival al teu ritme, a caure marejat. Per al Barça és un avís per a navegants, i per als anglesos un motiu per creure que s’acosten de mica en mica als millors equips del continent. La segona part de l’equip de Guardiola va ser tan espectacular com ho havia sigut la primera del Barça, de fet, dibuixant un partit amb dues cares que confirma que el City, pas a pas, s’acosta a l’objectiu de poder lluitar per la Champions.
El partit es va jugar sense pensar en el futur, vivint cada jugada amb passió. Dos equips entregats al futbol valent en què el Barça va mostrar una fragilitat mental a la segona part preocupant, perdent cada pilota dividida, quan abans del descans totes acabaven a les botes catalanes. El duel es va decidir en part per les errades. Els dos tècnics exigeixen als seus homes una precisió total i saben castigar les errades dels adversaris. Quan Sergi Roberto va fallar en regalar una pilota al City, el partit va començar a canviar. De fet, a cada gol es va unir el talent de qui marcava i l’errada de qui defensava. El Barça va posar contra les cordes els anglesos durant 40 minuts i els jugadors del City van fer-se tan petits que l’afició local els va estirar les orelles amb xiulets. El City semblava un aprenent sense experiència intentant fer una feina que li va grossa. Però a la segona part va controlar el joc amb certa facilitat. Ja semblava un mestre.
Sobre la gespa de l’Etihad, dos equips van entregar-se a una orgia futbolística amb l’únic objectiu de guanyar. Un partit amb girs de guió en què el Barça va convertir el City en una caricatura durant la primera part, però en què els anglesos van fer tremolar els fonaments de l’equip de Luis Enrique amb un segon temps convertit en el millor argument de Guardiola per defensar el seu projecte. El futbol es juga com s’entén la vida. Hi ha qui es deixa cada gota de suor per defensar el que tant li ha costat aconseguir i d’altres només veuen la porteria rival. El Barça i el City, com deia Luis Enrique a la prèvia, pensen igual i el resultat és futbol d’alt nivell, partits rics en matisos que entren pels ulls. La unió perfecta entre espectacle i identitat esportiva.
Luis Enrique va guanyar clarament el duel de sortida, desplegant sobre la gespa de l’Etihad, un estadi massa fred a la graderia per ser anglès, un estol de genis que va deixar Guardiola sense resposta. André Gomes va jugar el millor partit vestit amb la samarreta del Barça davant de Busquets, i la pressió blaugrana ofegava la creació d’un City que va acostar-se amb dues contres puntuals. Poca cosa més. El Barça va assetjar per terra, mar i aire un City desdibuixat, espantat. El trident tocava la pilota i només Digne patia una mica amb la verticalitat de Sterling. Malgrat que el 0-1 va arribar amb una contra en què Messi i Neymar van fer el que van voler, amb gol de l’argentí, el control del joc blaugrana va ser absolut. Control de la pilota, posició sobre la gespa, arribades. L’Etihad, en una nit de Champions, veia el millor Barça de la temporada. A més, el City sabia que el Borussia Mönchengladbach anava guanyant i perillava ser segon. El Barça jugava per certificar la feina feta i agradar-se. El City lluitava contra ell mateix, angoixat. Però tot va canviar amb l’errada de Sergi Roberto.
Una errada clau
El reusenc, just quan el Barça havia perdonat tres cops el segon gol, va cometre una errada clau: entregar la pilota a Agüero. Va ser l'1-1, obra de Gündogan. I va ser oxigen per a un City que no va desaprofitar l’oportunitat de tornar a la vida. S’hi va aferrar amb totes les forces i ja des del primer minut de la segona part tothom va entendre que el partit havia canviat: el Barça va començar a perdre pilotes, Sergi Roberto no superava el trauma de l’errada del gol i el City va passar-se el partit aïllant el trident, desaparegut, convertint el centre del camp en una autopista en la qual Busquets només podia fer faltes, i castigant una defensa que ja ha fet prou aquests últims dies. Umtiti, Roberto i Digne, herois en l’emergència per les lesions de Piqué i Alba, van acabar superats per un City que va deixar-se anar, en part per la necessitat de guanyar, en part perquè s’havia calmat.
Un infern de color blau cel
El 2-1 el va fer De Bruyne de falta, amb un xut d’efecte endimoniat que Ter Stegen es va empassar. I Gündogan va tancar la festa local amb el seu quart gol en dos partits. Si Caballero havia vist a la primera part com el Barça li hauria pogut fer quatre gols, a la segona part va ser Ter Stegen qui va fer hores extres. Només la falta de punteria d’Agüero i Sterling va evitar una golejada més gran. Guardiola va mantenir la intensitat donant minuts a Fernando i Navas, i, en canvi, Arda Turan no va poder invertir una dinàmica preocupant.
Al nord d’Anglaterra, el Barça va passar d’impartir càtedra a rebre una lliçó: si perdones i desconnectes a escenaris de primer nivell, ho pagues car. I l’Etihad ja s’ha de considerar escenari de primer nivell, amb un equip que cada cop s’acosta més al que vol Guardiola. Per primer cop, el City va derrotar un Barça que els últims anys ha aconseguit que per mig Europa apareguin equips amb un sol desig: ser com ell. El City no amaga on s’inspira i per aquest motiu han arribat Guardiola, Soriano i Begiristain. Per aquest motiu van celebrar un triomf que trenca la bona ratxa blaugrana a Anglaterra i evita que el Barça ja estigui classificat per als vuitens de final. Havia de ser una festa i va acabar amb l’equip castigat de cara a la paret.