City i Madrid avorreixen i se citen al Bernabéu

ManchesterVan sobrar molts minuts. Feia por que passés alguna cosa i no va passar gairebé res. Abans que buscar l’encert es tractava d’evitar l’error. Els dos equips van acceptar negar-se per negar l’altre i així, en un mar d’avorriment, van nedar el Manchester City i el Madrid. El premi d’una final de Champions fa il·lusió i fa vertigen. A parts iguals. Només a l’últim quart d’hora, quan el desgast alimentava els errors, el Madrid es va treure la granota de la prudència i es va posar la capa que el fa volar en les grans nits europees.

Com si abans no hi hagués hagut temps, les ocasions van caure en cadena i en pocs minuts. Com un ruixat inesperat. Al minut 71 un cop de cap de Jesé va tastar el travesser. Tres minuts més tard, entre els llamps i els trons dels capitans que guien la nau blanca cap al paradís de la undécima, una rosca de Bale va llepar el pal. En ple abordatge, el Madrid també va atacar per aire. Casemiro i Pepe, amb només dos minuts de diferència, van aprofitar dos córners per flirtejar amb el gol. Només la figura majúscula de Hart i les seves extremitats gegantines com les aspes d’un molí van evitar l’idil·li definitiu.

El partit de la por

El Madrid va trucar a la porta del gol però ho va fer tard. El City no va inquietar Navas i arribarà viu a la tornada gràcies al cor de Hart. Els jugadors de Pellegrini van pencar com mai, es van escurar les forces. No es van deixar ni un gram d’actitud al vestidor. Més enllà d’això, el comptador d’ocasions blau cel només va reflectir una falta des del vèrtex de l’àrea gran que De Bruyne va picar al temps afegit. Navas, amb certa comoditat, va desviar la pilota a córner.

En els seus millors minuts, quan un Etihad decorat amb un mosaic majestuós i entregat a una nit històrica tronava i tremolava, el City va provar alguna centrada lateral irrellevant i va acular el Madrid amb algun rampell de geni del tot insuficient. Comptat i debatut, els espanyols van confirmar que són millors que els anglesos, tot i que només ho van demostrar durant deu minuts. És lògic preguntar-se per què. Zinedine Zidane, com ja va fer al Camp Nou, va fer jugar el seu equip en camp propi. Com un equip petit o no tan gran com proclama la seva història grandiloqüent cada vegada que treu a passejar el seu futbol per Europa. A favor seu es pot objectar que té gravats amb foc els dos gols que van encaixar a Wolfsburg.

El City és el primer que sap que és inferior però també sap que ahir va fer realitat el primer manament de Pellegrini: mantenir la porteria a zero. A partir d’ara l’objectiu és clar: marcar, com a mínim, un gol dimecres al Bernabéu. De cara a la tornada caldrà saber quina versió oferirà el Madrid. La del City segur que serà a la contra. Trobarà a faltar, això sí, David Silva. El canari molt probablement es perdrà la tornada per la lesió muscular que se li va reproduir a la primera part i que va obligar a substituir-lo abans del descans. Per contra, els cityzens podrien recuperar Touré Yayá. L’escenari del Bernabéu no és clar al Madrid, que no les té totes. Cristiano Ronaldo i Benzema tampoc no les tenen totes i perillen tant per jugar a Anoeta com per rebre el City. No caldrà remuntada però caldrà suar.

Les estrelles del Madrid preocupen

Una hora abans del partit es va saber que Cristiano Ronaldo no seria ni suplent per culpa de la sobrecàrrega a la cuixa dreta que es va fer contra el Vila-real. Vestit de carrer, va aparèixer a la gespa quan l’equip va arribar a l’Etihad. Ell, els seus auriculars daurats llampants i una ganyota de disgust evident es van deixar acaronar per les càmeres dels fotògrafs. Absent inesperat, Cristiano va tenir els seus minuts de protagonisme. Va ser el trending topic de la prèvia.

El portuguès preocupa i Karim Benzema també. El francès va ser invisible a la primera part. Al descans, es va quedar al vestidor i va cedir el lloc a Jesé. Més enllà de trobar-los a faltar en la freda nit de Manchester, caldrà saber què els passa i quina disponibilitat tindran de cara als pròxims partits. El madridisme ho agrairà, els rivals també i Zidane no podrà tornar a dir que estan al 100% perquè tornaria a ser mentida.