Roger Torrent: "La Fórmula 1 no marxarà a Madrid"

BarcelonaEl Circuit de Barcelona-Catalunya és deficitari des del 2009, la qual cosa obliga la Generalitat a tapar el forat dels comptes cada any amb noves aportacions de diners. Per intentar reduir aquesta dependència pública, la direcció del Circuit, encapçalada pel seu president Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979), ha presentat un pla estratègic en què delimita les principals línies d'actuació. El conseller d'Indústria i Treball del govern de la Generalitat radiografia a l'ARA aquesta nova etapa del Circuit i analitza els reptes que cal afrontar.

Fa molts anys que s'espera aquest pla. Com s'ha dissenyat i per què és important?

— El pla és crucial per posar al dia el circuit. Hem tingut una primera etapa de 30 anys en els quals ens hem erigit com un centre de competicions de prestigi. Som l’únic circuit del món que té les quatre grans proves de motor: Fórmula 1, MotoGP, Rally Cross i el Superbikes. Ara hem de fer un pas més perquè ja no n’hi ha prou només en pensar amb la competició, hem d’introduir la sostenibilitat ambiental i l'econòmica.

¿Podria explicar els punts fonamentals d'aquest pla?

— El pla respon a tres preguntes clau. La primera: com falquem el lideratge des d’un punt de vista de sostenibilitat del circuit? Una de les accions principals és posar plaques fotovoltaiques al circuit. És molt emblemàtic cobrir la coberta de la tribuna amb més de 18.000 metres quadrats de plaques fotovoltaiques per generar energia neta. La segona pregunta: com incrementem la generació de recursos directes? El circuit té un cost molt elevat de manteniment, però també té una repercussió molt gran des d’un punt de vista econòmic i social per al Vallès Oriental i per al conjunt del país. El que volem fer és gestionar eficientment la despesa perquè l’aportació pública sigui més baixa del que ha sigut històricament. La tercera pregunta és: com associem més el circuit a la recerca, desenvolupament i indústria de l'automoció del país? Pot ser una plataforma de proves per posar en comú tots els actors d’aquest ecosistema. 

¿És possible arribar a un punt en què el circuit no necessiti la inversió pública?

— No. No hi ha cap circuit al món que tingui les curses de referència que tenim nosaltres que sigui sostenible econòmicament sense aportacions públiques. Ara bé, el que volem és incrementar la font d’ingressos directes per tal que l’aportació pública sigui cada vegada més baixa.

Quin és el cos econòmic total d'aquest pla?

— Hem previst una inversió de 30 milions d’euros per als pròxims dos o tres anys. Són inversions que serviran per adequar-lo als requisits del segle XXI.

S'han aconseguit renovar els contractes de Fórmula 1 i MotoGP aquesta temporada. Com han sigut les negociacions?

— Hem aconseguit garantir les curses fins al 2026, cosa que no va ser fàcil perquè aquí hi ha molta competència d’alguns territoris i ciutats. L'acord és per a un període de temps llarg, ens dona estabilitat i tranquil·litat, i canvia una mica la dinàmica que hi havia hagut fins ara, que s’anava renovant any a any amb una situació molt agònica.

Isabel Díaz Ayuso ha dit públicament que vol endur-se la F1 a Madrid. ¿Heu notat aquestes ingerències?

— Sí, hi ha hagut competència especialment de Madrid. Per això és important que hàgim tancat fins al 2026, ja que ens dona marge i tranquil·litat per negociar la següent etapa.

¿És possible que en algun moment Catalunya es quedi sense el Gran Premi i que se’n vagi a Madrid? 

— Si seguim fent bé la feina, no. Si fem el que hem fet fins ara, i crec que el pal estratègic és una demostració i una aposta claríssima, no. Però hem de fer bé la feina. 

Entre aquests reptes hi ha el d'assegurar la seguretat del traçat. Quins canvis cal fer perquè continuï sent segur per als pilots?

— Cada vegada som més segurs i aquí no només apliquem millores concretes en el traçat o a la pista, sinó que també anirem introduint avenços tecnològics que ens han d’ajudar a evitar accidents tant en els vehicles com en el mateix equipament. Aquí hem de fer un esforç claríssim i part de les inversions aniran en aquest sentit, com no podria ser d’altra manera. 

Quin és el paper que juga l’Ajuntament de Barcelona en el circuit? Econòmicament no hi fa cap aportació, però el nom de Barcelona és un reclam i la ciutat se n'acaba beneficiant.

— Barcelona ajuda a projectar el circuit i el circuit ajuda a projectar Barcelona. És un binomi claríssim. A nosaltres ens agradaria que tots plegats en fóssim més conscients i que, per tant, actuéssim en línia a emfatitzar a reforçar aquesta relació que beneficia a tothom. L’impacte econòmic del circuit a la ciutat de Barcelona és claríssim. Barcelona és una marca molt potent a escala mundial, ho sabem. Òbviament des del circuit ho veiem així i crec que hauríem de ser capaços encara de relligar-nos més del que ho hem fet en els últims anys. 

¿El retorn que s'obté d'un Gran Premi justifica la constant inversió pública?

— Les xifres així ho certifiquen. Estem parlant de gairebé 300 milions d’euros de retorn; per tant, d’un impacte molt gran econòmic i social, no només per a una primera corona del Vallès Oriental, sinó per al conjunt del país. També hi ha un altre element que potser és menys tangible, però igualment important, que és la projecció del país i de Barcelona arreu del món, en termes turístics, en termes d’atracció de talent.

¿S'està estudiant la possibilitat de vendre els naming rights del circuit?

— La col·laboració publicoprivada la treballarem amb molta més intensitat. Per a nosaltres hi ha tres ingredients, que inspiren el pla estratègic, que són irrenunciables: la sostenibilitat, el treball conjunt amb el territori i la col·laboració publicoprivada. El circuit és una font de prosperitat i volem que encara ho sigui més, i per fer-ho haurem de treballar de bracet dels privats perquè és fonamental per al futur, ja no només de la infraestructura sinó del país. 

A l'hora de triar una empresa perquè posi nom al circuit, ¿aquests factors serien innegociables?

— Sens dubte. Seria incoherent amb el discurs que volem fer i practicar des del circuit. Tothom que hi vulgui col·laborar, tothom que vulgui aportar al circuit, ha de tenir molt integrats també aquests principis. 

¿Es pot aprovar aquest pla estratègic si no s’aproven els pressupostos de la Generalitat? 

— Sí, el pla estratègic és del circuit. És un full de ruta de la infraestructura. En tot cas, els pressupostos tenen rellevància des d’un punt de vista dels recursos de què podem disposar, però ja no només el circuit, sinó el conjunt del departament d’Empresa i Treball. Precisament per això és tan important que s’aprovin.

Si aquests pressupostos no s’aproven amb els vots de Junts, ¿es podrien buscar altres vies com amb l'ajuda el PSC? 

— Nosaltres no preveiem cap altre escenari que no sigui que Junts per Catalunya, que fa 15 dies defensava la bondat dels pressupostos, els voti. Si no, seria una incoherència flagrant havent defensat la bondat dels pressupostos preparats pel conseller Jaume Giró i que ara no es votessin només per tàctica política. Nosaltres volem tenir eines per ajudar la ciutadania de Catalunya, especialment en uns moments complicats des d’un punt de vista social i econòmic. No hi ha cap altra alternativa que aprovar els pressupostos per al 2023, i més si tenim en compte que aquells que han liderat el govern durant tots aquests mesos n’han defensat la seva bondat i, per tant, no s’entendria que ara fessin una altra cosa que sigui no votar-hi a favor.