Això serà més difícil del que en algun moment hem arribat a pensar. No és cap sorpresa: les millors plantilles guanyen més sovint, però no guanyen sempre. I molt pocs cops ho fan amb facilitat. A això hi podem afegir els ingredients que no per repetits deixen de ser veritat: la mala sort (dilluns un altre pal), els arbitratges desfavorables, la “mala sort” amb el VAR (dilluns un altre gol anul·lat, aquest cop amb justícia) i la manca de caràcter del grup i l’entrenador. Però per canviar la dinàmica de resultats no podem incidir en cap d’aquests factors. El que sí que es pot fer és canviar peces. Tot i que ens hem après un onze que molts pensàvem que era el millor, els resultats no ho confirmen. Per tant, toca canviar. Aquestes són, per ordre d’importància, les meves propostes.
Melendo, titular. Tot i que no hagi acabat d’explotar, les estadístiques són clares: amb ell traiem més punts. És un jugador diferent, que dona alternatives al joc amb passades interiors, que provoca faltes i targetes.
Nico Melamed, revulsiu. Estic absolutament enamorat d’aquest jugador. Per això l’asseuria a la banqueta. Com deia Johan Cruyff, és més important l’onze que acaba els partits que no pas el que els comença. Un dels problemes que té l’Espanyol de l’últim mes és que l’entrenador (ni cap perico) no creu que cap dels suplents pugui revertir la dinàmica del partit. Per això fa els canvis tan tard, i sovint ni els esgota. A Nico –que hauria de ser l’eix de l’Espanyol del futur– se l’hi ha d’explicar bé.
Canvi de porter. Un entrenador ha de tenir en compte diferents factors a l’hora de prendre una decisió. El lideratge, el paper al vestidor i els equilibris de poder són factors a contemplar. Però, en últim terme, el rendiment al camp ha de ser el motiu essencial per decidir qui juga. I Diego López mereix descansar una temporada. Tots sabem que amb un altre porter no s’hauria tingut tanta paciència. Ell mereix la consideració rebuda, però ha esgotat el crèdit.
Lluís López, titular. Sempre m’ha semblat encertat que fos considerat el quart central. Però, vist el rendiment de Cabrera, que manté i augmenta els defectes –no fa una passada bona– i ha perdut alguna virtut –ja no és l’amo de l’àrea–, cal un canvi. També es podria tornar a provar amb Calero.
Dos davanters centre. Aprofitar la incorporació de Dimata, que dilluns va deixar bones sensacions, per fer un canvi de sistema. Si més no en alguns partits. Tenir-lo a ell com a referent a dalt –barallant-se amb els centrals contraris– per deixar que RDT faci el que més li agrada: el que vulgui i marcar gols.
