Cinc minuts letals deixen el Barça de futbol sala sense la Champions (3-4)

El Barça de futbol sala segueix sense aixecar el cap en les finals d’aquesta temporada. Després d’una primera meitat excelsa en què els blaugranes van establir un 2-0 al marcador, un erràtic segon temps va deixar el conjunt català sense la que hauria sigut la segona Lliga de Campions consecutiva per a la secció. Després de proclamar-se campió fa poc més de mig any, en un calendari sacsejat per la pandèmia, el conjunt d’Andreu Plaza va veure ahir com l’Sporting Club de Portugal, campió el 2019, li prenia de les mans un títol que per moments semblava tenyit de blaugrana (3-4). La cita de Zadar (Croàcia) enfrontava els dos últims campions de la competició i els portuguesos són els nous reis del futbol sala europeu.

Tres gols en cinc minuts. Impulsat per l’energia de Zicky (19 anys), l’Sporting va capgirar el relat d’un partit que havia començat amb una exhibició blaugrana que es va esvair com el fum a partir del descans. Les coses es van començar a tòrcer a partir dels cinc minuts de la represa, quan es va passar del que podia haver sigut el 3-0 al 2-1. Poc després que Adolfo enviés un xut al pal -era el quart cop que els blaugranes hi topaven-, una distracció defensiva dels jugadors de Plaza va acabar amb el gol de Zicky (2-1). La diana va frenar en sec la confiança del Barça, que, lluny de reaccionar, va veure com tot just dos minuts després encaixava l’empat a partir d’una jugada d’estratègia culminada per Erik (2-2).

Amb l’empat, les forces s’havien igualat i es va obrir una nova final en què l’Sporting colpejaria de nou, altre cop després d’una jugada d’estratègia, aquest cop definida per João Matos (2-3). El temps corria en contra dels blaugranes, ja bolcats els últims minuts amb porter-jugador, fet que va aprofitar Pany Varela per culminar un contraatac (2-4) que deixava el partit vist per a sentència. L’orgull de Ferrao, que no va deixar d’animar els seus companys i va escurçar distàncies aprofitant un rebuig (3-4), va empènyer el Barça a lluitar fins al final, però la reacció va arribar massa tard.

20 minuts d’exhibició estèril

La desfeta va ser especialment dolorosa perquè la primera meitat havia sigut clarament de color blaugrana. Les coses s’havien posat molt de cara per al Barça tot just començar. Abans del primer minut de joc, amb la defensa de l’Sporting Club molt pendent de Ferrao, una recuperació al centre de la pista va acabar amb una conducció veloç de Marcenio i amb un potent xut impossible per a Guitta (1-0). La diana matinera dibuixava un somriure a les cares dels jugadors blaugranes alhora que capgirava el guió previst pel conjunt portuguès, més avesat a defensar-se que a ser protagonista amb el domini de la pilota.

Avançar-se al marcador va suposar una gran injecció de convenciment per al Barça, amo i senyor d’un primer temps en què va topar fins a tres vegades amb el pal, i en què va alternar les sortides al contraatac amb una pressió ferotge a l’Sporting, i amb un atent Dídac davant els intents de mossegar dels jugadors portuguesos.

A les portes del descans, els de Plaza van trobar la recompensa als seus bons minuts amb un gran gol de Ximbinha, que va definir amb qualitat després de rebre una assistència de Daniel (2-0). A partir de la represa, però, tot va canviar i va acabar amb un desenllaç cruel per al Barça.